Recordo que un dia, en pujar al bus de la UAB a la parada de Cerdanyola, al costat del riu, un noi que anava a l’institut em va donar un cop amb la seva motxilla. En adonar-se, em diu “perdone señor”. Jo, que per aquell moment tindria uns 26 anys, li dic, “mira, me ha dolido más el perdone señor, que no el golpe”. En aquell moment ja vaig començar a pensar que pels ulls d’altres, més joves que jo, ja començava a fer-me gran… I això que no era tan gran!.
Una tarda desprès de treballar, pujo a la parada del bus a l’Eix central. Allà sento una conversa entre estudiants d’Econòmiques que estaven parlant sobre els seus exàmens. Un d’ells comenta que, en un examen de Matemàtiques, no va entendre una pregunta i va contestar n.p.i. (que venia a ser que no tenia ni idea de la seva resposta, per tal de no dir-vos la traducció exacta!). Dies desprès, en veure les notes, es va presentar al despatx del professor per tal de comentar les seves respostes. Llavors el professor li va dir que havia resolt de forma correcta un exercici, ja que no es podia integrar (n.p.i.). El que desconeixia el professor era que l’alumne volia dir un altre cosa com a resposta!
Deixa un comentari