Ja feia temps que el mirava a la biblioteca de ciències, m’encantava observar-lo, contemplar-lo i fins i tot admirar-lo. Jo era un jove estudiant, petitet, amb 19 anys, jove, tímid… Què poder fer per conèixer-lo?
Però va ser a la festa major del 2005 de la nostra universitat, allà a la plaça Cívica, just al davant del bar, quan vaig tenir la sort de poder parlar amb ell. Ell estudiava biologia i jo matemàtiques, els dos anàvem a la mateixa facultat, l’excusa perfecta per continuar-lo saludant.
Va ser llavors que va començar una sèrie de petites xerrades, després quedades per estudiar i, finalment, un dilluns, al passadís de la Facultat de Ciències que hi ha sobre el pèndol de Foucault, li vaig dir: “M’agradaria fer-te un petó”. Ell va respondre immediatament: “Fa mesos que no deixo de pensar quan podríem besar-nos…”. I allà va ser l’inici de la nostra història.
Moments personals que els guardo per a mi, moments meravellosos a mil i un indrets del nostre Campus. Contemplant mil i un capvespres a la Vila. Passejant pels petits boscos del costat del SAF, estudiant intensament a l’hemeroteca…
Em vaig quedar enamorat del seu somriure, de la seva rialla, però el que m’ha fet que quedi totalment pillat d’ell, tot i fer molts anys que ja no ens veiem, va ser el seu optimisme i alegria.
Deixa un comentari