El dia 2 d’Agost de 1990 Iraq va envair Kuwait, després d’algunes sancions Econòmiques, EEUU declara la guerra a Iraq amb el suport de l’OTAN.

A Espanya aquest fet coincideix amb una series de moviments pacifistes, antimilitaristes i en contra del Servei militar obligatori.

Que el Govern de Felipe González enviés tropes espanyoles a Iraq va fer que aquests moviments es radicalitzessin molt més: a Catalunya el 18 de febrer de 1991 van sortir al carrer més de un milió de persones, a la UAB el dia 15 del mateix mes es va fer una cadena humana d’extrem a extrem del Campus.

En aquest context la comunitat universitària (Personal Acadèmic, PAS i Estudiants) ens vam constituir en assemblea permanent i es van dur a terme múltiples accions: debats permanents, manifestacions, tancades conjuntes a la Facultat de Lletres amb els sacs de dormir (i els que no es quedaven, portaven sopar als que es quedaven i passaven part de la nit amb ells). Hi havia guitarres, poemes, lectures, xerrades, debats i més debats i sobretot una consciència clara del què estava passant.

Però potser la més significativa de totes aquestes accions va ser la declaració d’insubmissió per part dels estudiants a ser militaritzats i mobilitzats. La resposta per part de l’assemblea va ser unànime tant per part de professorat com del PAS: tots plegats van decidir oferir casa seva per acollir als estudiants i que no els poguessin localitzar. Així, doncs, es va fer un llistat d’adreces amb el número d’estudiants que podien ser acollits a cada casa i es va constituir un comitè permanent amb l’encàrrec de fer d’enllaç entre els estudiants insubmisos i els habitatges on serien acollits, organitzaria els trasllats i sobretot guardaria el secret d’on es trobava cada estudiant.

Aquesta mesura finalment no va ser necessària perquè no es va mobilitzar cap estudiant de la nostra Universitat, però sempre m’ha fascinat recordar com els tres col·lectius vam relacionar-nos, com tots vam anar a una i l’extraordinària generositat, coordinació i xarxa de comunicació que vam establir, tot per una única causa en comú: la Pau, la Fi de la guerra i l’Antimilitarisme.

Ariadna