Just quan vaig començar la meva carrera d’Econòmiques a la UB és quan la UAB començava també el seu camí. Han passat els anys. Jo vaig orientar la meva carrera professional cap a la banca i, concretament, cap a la Banca internacional i, també, més endavant, cap a la Comunicació financera. Vaig ser objecte dels radicals plans de prejubilació del sector, la qual cosa em va deixar lliure de la feina als cinquanta-sis anys. De seguida vaig concentrar les meves activitats en allò que sempre m’havia interessat, però que les meves obligacions familiars i professionals no m’havien deixat gaire temps per a fer: la cultura i l’activitat solidària van ocupar ràpidament bona part del meu temps.

Uns companys de feina em van convidar a participar en l’Aula d’Extensió Universitària de Sabadell. Vaig entrar a la Junta Directiva i, més endavant, en vaig ser el President. I aquesta va ser la meva primera gran porta oberta cap a la UAB, atès que és aquesta la universitat que exerceix la tutela de l’Aula de Sabadell, i sovint vaig haver-hi d’estar en contacte.

D’altra banda, la meva esposa —que també s’havia prejubilat prematurament— es va incorporar ben aviat a la Universitat a l’Abast de la UAB. Això vol dir que vaig estar ben familiaritzat amb les seves activitats i l’oferta que la Universitat posava a l’abast de la gent gran. Així doncs, quan es va acabar el meu període com a president de l’Aula de Sabadell, no vaig dubtar en mirar amb molta atenció el programa de la Universitat a l’Abast. I, aquest curs 2018-2019, m’hi he incorporat, unint el meu interès per les lletres amb el meu bagatge internacional, i, de tal manera, participant en assignatures que fan propostes en aquest sentit.

L’experiència de tornar a les aules després de més de quaranta anys és magnífica. D’una banda, retornen vells records de joventut. De l’altra, però, veus com ha evolucionat la societat, tant per l’actitud dels professors com dels joves estudiants, així com per les noves pràctiques didàctiques, el català clarament consolidat com a llengua vehicular, una politització viva però tant diferent d’aquella que havíem viscut als anys setanta i, sobretot, aquesta obertura cap a la gent gran, que antigament era inexistent.

Per a mi, la cultura és vida, i la UAB és una de les meves fonts principals d’aquesta cultura/vida. Per molts anys!

Joan Saborido