Als departaments, de vegades, hi ha hagut disputes per les places que surten a concurs. Ja fa alguns anys, hi havia una professora a la Facultat de Lletres que portava temps impartint una assignatura però que tenia una pèssima relació amb el director del seu departament. La universitat va convocar una plaça de professor titular en aquell departament, relacionada amb l’assignatura que ella donava, i s’hi van presentar dues persones: la professora en qüestió i un ex-alumne del director amb qui aquest tenia una molt bona relació.
Sense entrar en detalls, s’ha de dir que la plaça la va guanyar el deixeble del director i que a la facultat hi havia professors que estaven d’acord amb la decisió presa pel tribunal i altres clarament en contra, atès que no trobaven que fos el candidat més preparat.
Quan va acabar l’oposició, el president del tribunal, que casualment era el mateix director del departament, em va demanar que deixés tota la documentació de l’oposició sobre una taula rodona que tenia al seu despatx. Això era una pràctica habitual, i així ho vaig fer.
Al dia següent, la professora que havia perdut la plaça es va presentar a la consergeria explicant-me que entre els papers que havia agafat de la sala hi havia un llibre seu i que li calia recuperar-lo. Li vaig demanar que m’esperes a la consergeria, que jo aniria al despatx del catedràtic a buscar-lo. Quan estava a punt d’entrar al despatx, em vaig adonar que ella m’havia seguit i que era darrere meu. Llavors, d’un despatx proper va sortir un professor i, de cop, la professora i ell van començar a escridassar-se, dient-se autèntiques barbaritats. En sentir els crits, altres professors van sortir dels despatxos i allò es va convertir en un autèntica batalla entre els uns i els altres. Fins i tot van arribar a les mans.
Evidentment al Rectorat es va obrir un expedient, en el qual vaig haver de participar com a testimoni.
Deixa un comentari