Era l’any 1974, just un any abans de la mort del dictador, i la situació política era força convulsa al país i, evidentment, també a la universitat. Jo, en aquella època, tenia dues feines. El sou de conserge a la UAB no arribava a les 9.000 pessetes i treballava als serveis de neteja de la universitat, des de les 4 de la matinada fins a les 8 del matí. Això em va permetre ser un espectador privilegiat de la vida a la facultat.
Els estudiants més actius políticament aprofitaven les primeres hores del matí per empaperar amb pamflets contra el règim tot el passadís que anava des de la Facultat de Lletres fins a la d’Econòmiques. Ells ja sabien que a les 8 del matí arribava la Policia Nacional, amb seu a Sabadell, amb l’encàrrec d’eliminar tots els missatges subversius de la Facultat. La policia arrencava tot el que trobava sense saber que tan bon punt marxaven els estudiants tornaven a enganxar de nou desenes de cartells al passadís. D’aquesta manera la policia marxava convençuda que la universitat estava neta de pamflets i, en canvi, quan arribaven els autobusos carregats d’estudiants, aquests es trobaven els passadissos plens de cartells contra el règim.
A la Facultat d’Econòmiques treballava un conserge que havia estat guàrdia civil. Als anys 70 els policies i guàrdies civils es jubilaven joves, als cinquanta anys, aleshores l’administració els oferia feina com a conserges als ambulatoris, a les universitats i a altres espais públics. La UAB no era una excepció i alguns dels conserges que hi treballaven havien format part dels cossos de seguretat de la dictadura.
Aquest senyor ràpidament es va adonar de la picaresca dels estudiants i no va trigar en informar la Policia Nacional del que aquests feien. Els estudiants, assabentats de qui havia estat l’autor de la xivatada, van empaperar la facultat amb cartells amb la seva cara i frases amenaçadores. Mai més se’l va tornar a veure per la UAB. No va dir ni adeu.
Deixa un comentari