Al principi, la Universitat Autònoma no tenia Facultat de Medicina i, aleshores, quan s’hi van començar a fer classe, totes les facultats els deixàvem despatxos o laboratoris i compartíem espais. Geològiques els va deixar la planta baixa, lloc on van instal·lar la piscina per als cadàvers. Al cap d’un any o un any mig es va començar a fer l’edifici de la Facultat de Medicina, tot just a darrere de Geològiques. En aquells moments jo treballava a la Facultat de Geologia i un bon dia se’m va presentar un senyor amb bata blanca i em va dir:

— Hola vengo a traer un cadáver.
— ¿Qué?
— Sí, vengo a traer un cadáver.
— Ah!, no, no.
— Sí, ¿aquí no hay una piscina para los cadáveres?,
— No, no. ¿Ve allí donde están haciendo obras?, lo primero que han hecho es la piscina y se los han llevado allí. Vaya a la recepción, que le recogerán el cadáver y lo podrán llevar allí.

L’home es va enfadar molt perquè havia fet un viatge en va, i, com que havien fet obres i hi havia uns terraplens per anar a medicina, li vaig dir «Mire, vaya por allí y no tendrá que dar tanta vuelta». L’home torna a l’ambulància i diu als seus dos companys: «Nada, a entrar el cadàver a la ambulància».

Jo em vaig quedar a dalt mirant com tancaven les portes, arrencaven l’ambulància i la pujaven pels terraplens. De cop, però, les portes de darrera de l’ambulància es van obrir, i va lliscar cap a fora el cadàver, que baixava un altre cop cap a Geològiques: el llençol que el cobria voleiava, mentre anava avall, i feia la sensació de ser un fantasma.

Jo vaig quedar esgarrifada, i ells van parar l’ambulància i van sortir, mentre renegaven, i anaven a recollir el cadàver. Finalment el van portar cap a medicina i la cosa va acabar així. Va ser com una pel·lícula dels Germans Marx, perquè no podies esperar-te el que havia passat.

Montserrat Corominas