La Presidenta del Consell Social i jo estàvem esperant un membre d’aquest consell, perquè la reunió es feia a Polítiques i vam pensar “aquest home no coneix res de la facultat, l’esperem aquí”. L’home no venia i havien de començar el plenari. La Presidenta em diu “truca’l i li dius que marxem cap a la facultat, que estarem a la sala de Juntes”. El truco i li dic “Sr. Fulanito de tal, soy Montse, estábamos aquí con la Presidenta esperándole para poderlo acompañar, pero no le podemos esperar más porque el plenario ha de comenzar, si le parece bien nos encontraremos en la Sala de juntes de la Facultat de Ciències Polítiques. Gracias, ya nos veremos allí”.
Acabo de dir això i em surt: Este mensaje ha sido recogido y se lo enviaremos mediante un mensaje SIM al receptor, le vamos a mostrar lo que hemos escrito: Sr. Fulanito de tal Hola soy Montse la Presidenta y le esperamos en los lavabos de la Facultad de Ciencias Política.
Em va agafar un atac d’angoixa, i no sabia com dir-li a la presidenta; però la Presidenta em va dir que em preocupés, que ell ja estava assabentat, “deixa-ho estar, té la convocatòria, ja vindrà”.
Anava passant l’estona, nosaltres vam començar el plenari i aquest senyor que no venia, que no venia. De cop i volta, s’obre la porta, i jo que el veig: em poso a riure, la presidenta riu, i ens agafa un atac a les dues perquè vam pensar que venia de dret del lavabo.
Quan va haver-hi un recés li vaig dir “Sr. Fulanito, ha vist el que m’ha passat? No deixaré mai més un missatge al contestador perquè després me l’escriguin així”. I em diu: “Ah!, no, no he vist res, jo com que he vist que vostè em mirava i reia, jo també he rigut”.
La Presidenta i jo rèiem com boges. Va ser tan horrorós, pobre home, que li escrivissin això. Com vaig quedar jo?, com va quedar el Consell Social? Horrorós!
Deixa un comentari