Les meves filles van inaugurar la guarderia Gespa. Els diumenges, els pares anàvem a pintar i a fer coses per a la guarderia. Allà vaig fer molt bones amistats: els pares fèiem excursions, anàvem cap aquí i cap allà, va ser una època que la vam viure molt.
Després, les nenes van anar a altres col·legis, i amb el temps van tornar a la UAB per estudiar, l’una, Biologia (branca botànica) i, l’altra, Filologia Anglo-germànica. I, de la mateixa manera que elles van estudiar aquí, jo també ho vaig fer. En principi havia començat Geologia, però ho vaig deixar en tenir les nenes, i em vaig dedicar a elles, però vaig amenaçar el meu marit dient que, quan la petita estigués fent l’últim any de carrera, jo m’apuntaria a estudiar de nou. I així va ser, fins i tot anàvem a estudiar juntes a la Biblioteca, i ens trobàvem per la Facultat. Em vaig treure la carrera de relacions laborals, que tot just ara celebra els 25 anys, motiu pel qual farem una trobada de tots els alumnes d’aquella promoció, des del primer curs fins al final, i ho farem amb una gran professora, la doctora Espuny, una persona que està molt implicada amb la Universitat i en què els seus alumnes vagin endavant.
Recordo que un dia li vaig dir “María Jesús, vull fer una carrera”, i em va contestar “Montse, fes relacions laborals, que t’agradarà molt”. I sí, per a mi ha estat una gran carrera, perquè és multidisciplinar, toca protocol, comunicació, tots els drets (dret laboral, dret processal, dret administratiu), i aprens moltíssim, aprens a moure’t en una empresa i a tenir una visió molt oberta de tot.
Com que jo vaig estudiar de gran, el primer dia de classe vaig a l’aula i em trobo amb una professora (que avui dia es Magistrada) que em va dir “Eres la nueva?” Jo, és clar, vaig dir que sí, i diu “Pues te los he dejado a punto, acabo de salir ahora”. “¿Que me has dejado a punto? ¿A los alumnos? ¿Y para que me los has dejado a punto?” I diu: “para que tú les puedas explicar la classe que les vas dar”. Però vaig haver de contestar “no, si yo soy alumna”. S’havia pensat que jo era una professora.
Deixa un comentari