Objectiu

El Pla de protecció del medi natural i del paisatge del Bages, iniciat a l'any 1997, pretenia ser un estudi destinat a valorar l'interès natural del sòl no urbanitzable de la comarca. El Consell Comarcal i els ajuntaments de la comarca es van proposar conservar els espais naturals més singulars, més enllà d'aquells que ja tenien una figura legal de protecció. Així es va formular un objectiu inicial, rubricat en el conveni signat per totes les administracions locals, com el reconeixement i la caracterització dels espais naturals, de les activitats que els afecten i la seguretat que el planejament urbanístic ofereix per a la seva protecció.

El treball va començar pel municipi pilot de Sallent, amb la intenció d'assajar una metodologia basada en la caracterització dels valors naturals del sòl no urbanitzable en el seu conjunt, que va servir per constatar la manca d'informació i decidir la producció de nova cartografia d'hàbitats. La fotointerpretació, amb l'ajuda de la vectoritzacio assistida i el treball de camp, ha permès elaborar una cartografia estructurada en 150 categories diferents. Posteriorment, la seva reclassificació ha facilitat l'establiment de les correspondències amb la Llista d'Hàbitats de Catalunya definida pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat i també amb la classificació de biòtops Corine de la Directiva Hàbitats de la U.E

La utilització dels SIG ha possibilitat una metodologia pròpia per a la identificació dels tipus de paisatges de la comarca basada en tres tipus de criteris: La divisió del territori en conques hidrogràfiques, on tenen lloc la majoria dels processos ecològics bàsics; la morfologia del relleu, en base a criteris topogràfics d'alçada, pendent i orientació; i, finalment, la diferenciació del territori en base als hàbitats mitjançant la classificació europea de biòtops Corine. Els procediments utilitzats en aquesta metodologia combinen les operacions d'anàlisi espacial pròpies dels SIG amb les tècniques de classificació estadística multivariant. La identificació de les unitats de paisatge permet seguir les recomanacions de la Convenció Europea del Paisatge identificant els objectius de sostenibilitat i les propostes de gestió integrada i sistemàtica que haurien de tenir en compte els planificadors.

La cartografia dels hàbitats, la normativa existent i altres fonts d'informació complementària han permès identificar les àrees de protecció que hem nomenat "nuclears" seguint criteris de prioritat a escala europea i catalana, així com de raresa dels hàbitats en el context comarcal. L'extensió dels hàbitats ponderada pel rang d'interès ha permès establir les delimitacions incorporant en successives rondes els petits hàbitats pròxims a les masses extenses. En conjunt, els espais d'interès nuclear representen el 25% de la superfície comarcal. Els espais que presenten aspectes naturals d'interès però que queden fora de les àrees nuclears han constituït els espais d'interès "singular". Finalment, s'han delimitat els corredors o connectors que relacionen entre si els diferents espais.

S'han incorporat models de l'ecologia del paisatge, notablement el model general de clapa-corredor-matriu i l'específic d'agregat amb enclavaments, per tal d'avaluar els espais de major interès natural i el conjunt del territori no solament d'acord amb valors naturals intrínsecs, sinó també d'estructura i configuració territorial d'aquests espais en l'espai general de la comarca, de manera que els espais resultants presentin, a més dels seus valors propis, certes característiques, considerades òptimes o desitjables des del punt de vista de l'estructura i funcionament ecològic del conjunt del territori o del paisatge, entès com a mosaic.

Finalment, la caracterització ecològica del territori, i alhora valoració dels paisatges comarcals, ha seguit una tercera aproximació basada en índexs d'ecologia del paisatge (vegeu Forman and Godron , 1986; Turner , 1989; Forman , 1995; Rodà i Pino, 1997), utilitzant les unitats de paisatge prèviament obtingudes en l'anàlisi anterior com a unitats d'anàlisi i subdividint-les per mitjà del medi construït actual (àrees urbanes i infraestructures ) per tal d'avaluar-ne l'efecte potencial. S'han calculat els indicadors d'equitativitat, de riquesa i de gra dels hàbitats, valorant l'efecte de fragmentació que produeixen les infraestructures i el medi construït en la disminució del valor dels indicadors.

El mètode seguit en aquest estudi inclou la interpretació geogràfica de les dades procedents de les anàlisis cartogràfiques que ens ha aportat la visió de conjunt necessària per identificar allò singular i establir les seves relacions amb el conjunt del territori. Aquesta forma de treballar, clarament diferenciada d'altres mètodes de tractament del paisatge a Catalunya, ha aportat el valor afegit de la seva utilitat per als planificadors en la mida en que les propostes que suggereixen les anàlisis efectuades (espais nuclears, singulars i connectors) es poden convertir en delimitacions precises del planejament supramunicipal. Els dos instruments de planejament territorial supramunicipal que afecten el Bages (Pla territorial parcial de les comarques centrals i Pla director urbanístic del pla de Bages) han incorporat els resultats del pla del paisatge a les seves propostes.