| Abstract: |
Contextualització En els darrers anys l'exercici de la professió no només ha tingut que veure amb el tractament dels recursos hídrics, energètics, de l'aire, de la vegetació, el sòl, les construccions o l'habitatge, també ha calgut atendre convenientment qüestions relacionades amb el paisatge. El paisatge requereix un tractament acurat i específic i les demandes professionals dels ambientòlegs en aquests moments també s'orienten cap a qüestions relaciones amb el paisatge. Cal dir que el paisatge té una doble valència. Per una banda, és una realitat física en si mateixa, és a dir, la fesomia externa i visible d'un lloc. Però, per l'altra, també és una imatge cultural, des del moment en que és objecte d'una percepció i producte d'una sensibilitat determinada que, a més, pot variar a través del temps. El paisatge té dimensions reals però també té dimensions perceptives, representatives, evocatives i projectives. La presa de consciència del paisatge és un fenomen contemporani i d'ampli abast, fruit d'una major sensibilitat cap a l'estat dels llocs, així com també de la necessitat que s'ha generat de salvaguardar, revaloritzar, de 1 Desenvolupament i Ordenació dels Paisatges Rurals i Urbans 2013 - 2014 retornar la dignitat als llocs i la qualitat dels paisatge, tot incidint sobre els seus valors naturals, socials, econòmics i culturals. L'emergència de l'ecologia, del'ecologisme i les inquietuds mediambientals hi han estat determinants. Però paisatge no només són aquells paratges de característiques excepcionals o singulars, ja sigui des del punt de vista històric, natural o estètic, i que gaudeixen sovint d'un estatus de protecció jurídica específica. També tenen la consideració de paisatge entorns i racons ordinaris ja siguin urbans, agraris, rurals, forestals, productius o quotidians. Al darrera de la presa de consciència del paisatge s'articulen quatre elements: a)un debat, que no només té lloc en l'àmbit acadèmic i professional, sinó que també involucra l'esfera política i social. Aquest és fruit de les profundes transformacions que es produeixen en el territori, de la manca d'identificació i de connexió (física i espiritual) amb l'entorn quotidià i amb aquells elements iconogràfics i simbòlics que estaven presents en l'imaginari paisatgístic ciutadà, i, fruit, finalment, de la reacció social i política que susciten aquests canvis i transformacions; b) un reconeixement jurídic (Conveni Europeu del Paisatge, Llei catalana de protecció, gestió i ordenació del paisatge, fins i tot, la creació d'un organisme, l'Observatori del Paisatge) que expressa i estableix: el dret individual i social del paisatge al ser considerat un element d'identitat, un factor fonamental de qualitat de vida, però, també, un factor de desenvolupament econòmic, social i cultural; objectius de sensibilització, educació i formació per tal de generar un canvi d'actitud socials envers el paisatge; més tota una sèrie d'instruments que promouen la integració de principis generals, estratègies, criteris paisatgístics en el planejament territorial, urbanístic i sectorial; c) una variable útil en l'ordenació del territori i en l'urbanisme i, per tant, en les polítiques d'ordenació del territori, de gestió del medi ambient i de protecció del patrimoni. La consideració de criteris paisatgístics esdevé fonamental en l'avaluació ambiental de la planificació territorial i urbanística, plans sectorials, etc. D'altra banda, els instruments d'ordenació territorial han d'integrar principis, estratègies i criteris paisatgístics i seguir les directrius dels catàlegs i les unitats de paisatge. Hi ha territoris que han elaborat Cartes o Projectes de gestió del paisatge (Priorat, Berguedà, Alt Penedès), de manera concertada. Això implica promoure actuacions de tipus transversal, treball interdisciplinar i multiprofessional; d)una pràctica professional, un exercici que indueix, per una banda, a plantejar-se quins són els valors i en quins termes s'hauria de definir la qualitat dels paisatges, la seva valoració, conservació, restauració o la necessitat de crear-ne de nous i, per l'altra, avaluar els principals impactes paisatgístics i plantejar mesures i resolució de problemàtiques de preservació, gestió i integració paisatgístiques. L'assignatura Desenvolupament i Ordenació dels Paisatges Urbà i Rural ofereix als estudiants del Grau de Ciències Ambientals l'oportunitat de ser formats tant en els aspectes acadèmics com tècnics relacionats amb la protecció, gestió i ordenació del paisatge, i d'una manera més específica, en els paisatges urbans i rurals. L'assignatura pren com àmbit principal de referència Catalunya. L'assignatura Desenvolupament i Ordenació dels Paisatges Urbà i Rural és una assignatura optativa contemplada al 4rt curs pel Pla d'Estudis. S'integra en la matèria "Geografia per a les Ciències Ambientals". Objectius generals L'assignatura planteja els següents objectius: - Educar i sensibilitzar en la mirada del paisatge i apreciar els valors naturals, socials, econòmics i culturals col·lectius del paisatge. Saber mirar a través d'aquest filtre i en la doble valència del paisatge, és adir, en la interacció del seus components materials, 2 Desenvolupament i Ordenació dels Paisatges Rurals i Urbans 2013 - 2014 tangibles i intangibles. - Analitzar els fonaments teòrics que hi ha al darrera de la noció de paisatge. El paisatge és un concepte de natura complexa que té diverses lectures i diversos continguts degut a que han estat diverses les disciplines i àrees de coneixement que han fet del paisatge el seu camp d'estudi, de reflexió i camp d'actuació. Per tant, convé conèixer i analitzar les diferents perspectives del paisatge. - Analitzar i comprendre els processos que actuen en la transformació actual dels paisatges urbans i rurals. Identificar els canvis històrics i recents en els paisatges rurals i urbans, sobretot a través de les relacions entre natura i societat. - Conèixer la pràctica del paisatge com a tècnica professional. El paisatge té una dimensió projectiva i això remet a conèixer, en primer lloc, els instruments i les modalitats d'intervenció (polítiques, plans, ordenances, cartes del paisatge, catàlegs del paisatge, guia d'integracions paisatgístiques, informes d'impacte i integració paisatgística, iniciatives, projectes, convenis, consorcis, contractes de custòdia del territori). I, en segon lloc, saber realitzar un estudi d'impacte i d'integració paisatgística. Objectius específics Al finalitzar el curs l'alumne haurà de ser capaç de - Identificar les variables físiques, ecològiques i humanes bàsiques que interactuen en els paisatges urbà i rural i les seves dinàmiques. - Adquirir les habilitats tècniques i metodològiques per avaluar l'impacte en el paisatge de qualsevol tipus d'actuació en el territori - Conèixer els principis i instruments jurídics que tenen vigència davant de qualsevol proposta d'intervenció i afectació del paisatge. - Adquirir les habilitats tècniques i metodològiques per a dissenyar propostes i alternatives d'integració paisatgística per a qualsevol tipus d'actuació en el territori. - Conèixer els criteris paisatgístics (físics, morfològics, funcionals, etc. ) i jurídics per poder avaluar adequadament diferents alternatives sobre qualsevol actuació i intervenció en el territori i el capacitin per a la presa de decisions davant les diferents opcions i alternatives proposades. |
guest ::
