| Resumen: |
En aquest article, Josep M. Figueres ens ofereix un retrat de la personalitat del compositor, director d'orquestra i violoncel·lista Pau Casals. Per descriure'ns la figura 'aquest català universal, l'autor posa l'accent en tres dels seus grans atributs: el treball, la solidaritat i el compromís. Més enllà del seu talent i habilitats innates, Casals és descrit com una persona molt exigent amb si mateixa i rigorosa, i que vivia la música amb entusiasme i dedicació ja des de la seva infantesa. Però Pau Casals assoleix, també, una dimensió pública ideològica marcada per la solidaritat amb les víctimes de la Guerra Civil espanyola, amb el catalanisme i amb la pau al món. De fet, aquesta solidaritat es va traduir en un fort compromís vital, de coherència entre la pròpia consciència individual i la seva projecció pública. Un compromís moral que, per dignitat humana i per fer front a la indiferència, el portarà a prendre una decisió insòlita: renunciar a les actuacions públiques, primer als qui donaren suport a Franco, després als qui no volgueren portar la llibertat a Espanya. Casals fou no només el símbol de la Catalunya en la diàspora, sinó també la veu d'aquells ciutadans anònims que aspiraven a fer d'aquest món, un món millor. |
visitante ::
identificación
