| Resumen: |
L'origen de la producció de foie gras es remunta fa 4. 500 anys gràcies als egipcis i aquesta pràctica s'ha heretat civilitzacions rere civilitzacions fins al dia d'avui. Actualment, a Europa es practica exclusivament a 5 països: França, Bulgària, Espanya, Hongria i Bèlgica, essent França el major productor i exportador a nivell mundial. D'altra banda, a nivell mundial, la producció de foie està centrada en: Estats Units, Xina, Mèxic, Ucraïna i Canadà, mentre que el consum es dóna especialment al Japó, Estats Units, Suïssa i Dubai. Normalment s'utilitzen els mascles d'ànecs i d'oques, els quals s'enfronten a un cicle productiu amb les següents fases: cria (fins la 3ª setmana vida); recria (a l'exterior, fins als 4 mesos d'edat, amb alimentació ad libitum); engreix (fins als 4,5 mesos, amb alimentació forçada) i finalment, sacrifici amb 7 kg de pes (500-600 g fetge) a la mateixa explotació. L'alimentació forçada és un dels handicaps d'aquesta producció. És una pràctica que es realitza durant la fase d'engreix, la qual consisteix en l'administració de quantitats creixents de blat de moro mitjançant la introducció d'un tub de 20-30 cm per l'esòfag. Depenent del sistema utilitzat, aquesta pràctica pot durar entre 2 i 60 segons, i es realitza dues vegades al dia. A nivell català, no existeix cap normativa comunitària, de manera que s'aplica la legislació estatal i europea. A nivell espanyol, recobren importància els Reials Decrets 1084/2005 i 348/2000. A més, Espanya ha ratificat 3 recomanacions provinents del Consell d'Europa. En l'àmbit europeu, tots els Estats membres han de complir una normativa general sobre el benestar animal (Directiva 98/58/CE), no obstant, cada país s'ha adaptat a aquesta, permetent o no la producció. Curiosament, on no es permet la producció, el foie és consumeix. A nivell mundial, l'idioma dificulta la recerca de legislació, però a grans trets, cal dir que existeix una elevada variació legislativa. |
visitante ::
identificación
