dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Dret Privat)
| Fecha: |
2016 |
| Descripción: |
41 pag. |
| Resumen: |
Mucho se ha hablado de la situación del deudor hipotecario que, al no poder pagar, se ve abocado a un procedimiento de ejecución y al lanzamiento de su vivienda. El legislador ha llevado a cabo una serie de reformas que pretenden garantizar la defensa del deudor y facilitar el pago. Sin embargo, ha inobservado la figura del fiador y la situación de desamparo en que puede quedar, por la ejecución al deudor de su hipoteca, pues la equiparación de la fianza a otras figuras de garantía, genera el abandono de sus principales características, así como el tratamiento del fiador solidario como deudor solidario por parte de algunos tribunales, unido al hecho de la imposición de la mayoría de acreedores hipotecarios de cláusulas que resulta perjudiciales para el fiador, dan como resultado que la esencia de la fianza quede desvirtuada y en consecuencia el fiador quede en peor situación. Sin embargo, hay una suerte de voces doctrinales que insiste en que las cosas son lo que son con independencia de su denominación, por lo que si estamos ante una fianza habrá que estar a su régimen jurídico, a sus características y a sus beneficios, así como a la relación triangular que se genera, cada uno de los sujetos tiene su tratamiento en el que no cabe la equiparación entre ellos. Afortunadamente nuestro país se adapta, aunque con retraso a esta corriente doctrinal, son varias las audiencias y tribunales que van generando jurisprudencia en este sentido y colocan al fiador en mejor situación, pues le dan a la fianza su verdadera consideración, como obligación de garantía, subsidiaria y accesoria. |
| Resumen: |
S'ha parlat molt de la situació del deutor hipotecari, com que no pot pagar, es veu abocat a un procediment d'execució i al llançament del seu habitatge. El legislador ha dut a terme una sèrie de reformes que pretenen garantir la defensa del deutor i facilitar el pagament. No obstant això, ha omès la figura del fiador i la situació de desemparament en què pot quedar, per l'execució al deutor de la seva hipoteca, doncs l'equiparació de la fiança a altres figures de garantía, genera l'abandó dels seus principals característiques, així com el tractament del fiador solidari com a deutor solidari per part d'alguns tribunals, unit al fet de la imposició de la majoria de creditors hipotecaris de clàusules que resulta perjudicials per al fiador, donen com a resultat que l'essència de la fiança quedi desvirtuada i en conseqüència el fiador quedi en pitjor situació. No obstant això, hi ha una sort de veus doctrinals que insisteix que les coses són el que són amb independència de la seva denominació, per la qual cosa si estem davant una fiança, caldrà estar al seu règim jurídic, a les seves característiques i als seus beneficis, així com a la relació triangular que es genera, cadascun dels subjectes té el seu tractament en el qual no cap l'equiparació entre ells. Afortunadament el nostre país s'adapta, encara que amb retard a aquest corrent doctrinal, són vàries les audiències i tribunals que van generant jurisprudència en aquest sentit i col·loquen al fiador en millor situació, doncs li donen a la fiança la seva veritable consideració, com a obligació de garantia, subsidiària i accessòria. |
| Resumen: |
Much has been said about the situation of the mortgagor who, unable to pay, is doomed to a method of execution and the release of their housing. The legislation has carried out a series of reforms intended to ensure the defense of the debtor and facilitate the payments. However, it has been rejected the figure of the guarantor and the situation of helplessness that may end by running the debtor's mortgage because equating fine to other figures warranty generates abandonment of its main features as well as the treatment of the guarantor as a debtor by some courts, in addition with the fact the imposition of most mortgagees of clauses that is harmful to the guarantor result that the essence of the fine remains distorted and therefore the guarantor is left worse. However, there is a sort of doctrinal voices insisting that things are what they are regardless of their denomination, so if we have a fine will have to apply its legal status, its features and benefits, as well as the triangular relationship generated, each subject has its treatment in which does not fit the equation between the parties. Fortunately, our country adapts belatedly to this doctrinal current, several audiences and courtst are generating jurisprudence in this area and place the guarantor in a better status, because they give to the fine a real consideration as a warranty obligation, subsidiary and accessory. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Lengua: |
Castellà |
| Titulación: |
Dret [2500786] |
| Plan de estudios: |
Grau en Dret [949] |
| Documento: |
Treball final de grau ; Text |
| Materia: |
Deutor i creditor ;
Espanya ;
Hipoteques ;
Préstecs hipotecaris ;
Fiances |
visitante ::
identificación
dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Dret Privat)
