Avaluació dels factors de predisposició a la inestabilitat genòmica de la regió 22q11.2
Vergés i Torrella, Laia
Vidal, Francesca, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d'Immunologia)
Blanco, J. (Joan), (Joan), dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d'Immunologia)
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d'Immunologia

Publicación:	[Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2016
Descripción:	1 recurs electrònic (142 p.)
Resumen:	El genoma humà està format en un 5% per low-copy repeats (LCR); segments de DNA d'entre 1 i 500 Kb que es repeteixen dues o més vegades al llarg del genoma i que comparteixen una homologia superior al 90%. L'aparellament no al·lèlic d'aquestes seqüències durant la meiosi promou la generació d'esdeveniments de recombinació homòloga no al·lèlica (NAHR) que donen lloc a reorganitzacions cromosòmiques heretables que originen un conjunt de malalties anomenades trastorns genòmics. La deleció de la regió 22q11. 2, originada per la NAHR entre els LCR22, causa la síndrome de DiGeorge/velocardiofacial (SDG/VCF), un dels trastorns genòmics més freqüents en els humans. L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral va ser l'avaluació de les característiques genètiques que modulen la susceptibilitat a la NAHR en individus transmissors de la SDG/VCF. Es va caracteritzar la susceptibilitat a la NAHR en 8 homes amb descendència afectada per la SDG/VCF. Aquest estudi es va dur a terme a través de l'anàlisi de la freqüència d'espermatozoides portadors de delecions i duplicacions de la regió 22q11. 2, i d'altres regions crítiques amb una arquitectura genòmica similar, mitjançant la hibridació in situ fluorescent (FISH) en nuclis descondensats d'espermatozoides. Els resultats obtinguts van demostrar que 2 pares transmissors de la SDG/VCF presentaven increments significatius d'espermatozoides portadors de la deleció 22q11. 2 que es van atribuir a un increment de la NAHR intra-cromàtide focalitzada a la regió 22q11. 2. En aquests individus, també es van analitzar els blocs de seqüències en tàndem dels LCR22-2 i LCR22-4 mitjançant la tècnica de la FISH en fibres de cromatina (fiber-FISH) obtingudes de leucòcits. Els resultats de l'anàlisi van mostrar variacions respecte la població control dels blocs de seqüències en tàndem corresponents als fòsmids L9 i K3. Aquestes variacions podrien constituir un factor de predisposició a la NAHR. Per tal de validar els resultats obtinguts mitjançant fiber-FISH, es van analitzar les variacions de seqüències paràlogues en els LCR22 cobertes pels fòsmids L9 i K3 mitjançant la reacció en cadena de la polimerasa de tipus droplet digital (ddPCR). No es van observar diferències significatives entre les poblacions d'individus transmissors de la SDG/VCF i de controls analitzades. Tot i així, els resultats van suggerir una disminució de còpies del pseudogen de AK129567 en els individus transmissors. D'altra banda, també es va analitzar la freqüència de la inversió 22q11. 2 mitjançant la FISH interfàsica en limfòcits. No es va detectar cap haplotip d'inversió 22q11. 2 en individus transmissors ni en controls. Així doncs, es va confirmar la inexistència d'aquest polimorfisme i es va excloure la seva implicació com a factor de predisposició per la SDG/VCF. Per últim, es va determinar el genotip de PRDM9 mitjançant PCR i seqüenciació Sanger. La comparació de les freqüències al·lèliques entre els individus transmissors i la població control no va mostrar diferències significatives. Tot i així, es va descriure un al·lel nou de PRDM9, que es va denominar L50, en un pare transmissor de la SDG/VCF que havia mostrat increments de delecions 22q11. 2 en espermatozoides. Aquest resultat va suggerir que certs al·lels rars de PRDM9 podrien actuar com a factor de predisposició per la NAHR a la regió 22q11. 2. En conjunt, l'avaluació dels factors de predisposició a la inestabilitat genòmica de la regió 22q11. 2 va reflectir que el risc a la NAHR en aquesta regió és complex i atribuïble a la confluència de diferents característiques genètiques.
Nota:	Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d'Immunologia, 2016
Derechos:	L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons
Lengua:	Català
Documento:	Tesi doctoral ; Versió publicada
Materia:	Genoma humà ; DNA recombinant
ISBN:	9788449065309

Adreça alternativa: https://hdl.handle.net/10803/393915

143 p, 4.1 MB

El registro aparece en las colecciones:
Documentos de investigación > Tesis doctorales