Note: |
Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Farmacologia, de Terapèutica i de Toxicologia, 2016 90%). Els grups terapèutics més consultats van ser l'N (38,5%), J (11,6%) i L (9,6%); els subgrups terapèutics els psicolèptics (10,8%), psiconalèptics (9,4%) i antiepilèptics (8%), i els principis actius l'ibuprofèn (3%), omeprazol (2%) i amitriptilina (1,8%). El 24,4% dels embarassos es van complicar. Les dones van prendre altres fàrmacs que no es van consultar principalment dels grups B (21,5%), A (18,8%) i N (15,8%); dels subgrups d'antianèmics (14,5%), antibiòtics (11,6%) i analgèsics (10,2%), i principis actius com el paracetamol (8,9%), cianocobalamina (7,3%) i ferro (7,3%). En el 68,7% dels fàrmacs consultats i en el 24,8% dels no consultats, hi havia incerteses sobre la seva seguretat; el 20,9% i el 73,9%, respectivament, eren compatibles amb l'embaràs i el 10,4% i el 1,3%, respectivament, estaven contraindicats (p 0,001). El 26% dels embarassos van acabar en pèrdua fetal i el 74% amb nounats vius. D'aquests darrers, el 86% va néixer sense anomalies i el 6,2% amb alguna malformació congènita major. Les més freqüents les cardiovasculars (9 casos). En 26 nadons es van detectar altres alteracions postnatals. De manera significativa les dones amb pèrdues fetals tenien més antecedents patològics (92,8%) que les dones amb nadons vius, amb (64%) o sense anomalies (84,3%); les dones amb nadons amb anomalies van patir més complicacions de l'embaràs (40%) que les dones amb nadons sense anomalies (31,4%) o amb pèrdues fetals (7,2%). Les dones amb nadons amb alteracions postnatals van referir consum de drogues amb més freqüència (19,2%) que les dones amb nadons sense alteracions (5,3%) i també van patir més complicacions de l'embaràs (53,8% i 28,9%, respectivament). També es van observar diferències en les exposicions als fàrmacs entre aquests tres grups analitzats i en funció de si havien estat consultats o no. Conclusions: Aquest treball ens ha permès fer una primera valoració sobre la possibilitat de fer seguiment dels embarassos que són motiu de consulta |