| Publicació: |
[Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2016 |
| Descripció: |
1 recurs electrònic (1031 p.) |
| Resum: |
Tradicionalment, s'ha donat per descomptat que la difusió de la música de Domenico Scarlatti durant el segle XVIII a Espanya fou escassa. Es creia que la circulació de música de tecla es va circumscriure a la cort de Madrid i la seva propera àrea d'influència, sobretot, per dues raons. La primera, pel fet que el nombre de còpies manuscrites trobades als arxius espanyols era reduïda, cosa que ha canviat en els darrers últims anys. La segona, pel desconeixement de que podria existir a Espanya una gran col·lecció de sonates realitzada en vida de Domenico Scarlatti. No obstant això, el descobriment dels manuscrits de sonates existents a Saragossa, dut a terme pel Dr. José Vicente González Valle, ha permès disposar d'un nou fons documental d'especial transcendència per als investigadors. La present tesi doctoral, que suposa el primer treball realitzat sobre aquestes fonts espanyoles a nivell internacional, ha donat lloc a l'aflorament de noves dades inèdites; i conseqüentment, ha posat de manifest la necessitat de revisar algunes de les tesis assumides pels investigadors més rellevants sobre aquesta matèria. A partir del meu estudi, he arribat a la conclusió que els còdexs van poder ser originàriament propietat del compositor espanyol, d'origen aragonès, José de Nebra, que va estar més de quaranta anys al servei de la cort espanyola. La col·lecció de sonates de Saragossa tindria el seu origen a la possible relació existent entre D. Scarlatti i José de Nebra; músics que van coexistir en la cort des de 1733 (any en què Ferran VI i Maria Bàrbara de Bragança es van instal·lar definitivament a Madrid) fins a 1757 (any de la mort de D. Scarlatti). Considerant el nombre d'obres, l'origen dels manuscrits, els copistes que hi intervenen, la data primerenca de còpia de la música, i el valor musicològic de les versions contingudes, no hi ha cap dubte que la col·lecció de Saragossa és única a Espanya, situant-se al mateix nivell de les col·leccions de Venècia i Parma. |
| Resum: |
Tradicionalmente, se ha dado por supuesto que la difusión de la música de Domenico Scarlatti durante el siglo XVIII en España fue escasa. Se creía que la circulación de sus sonatas para teclado se circunscribió a la corte madrileña y a su área próxima de influencia, sobre todo, por dos motivos. El primero, por el hecho de que el número de copias manuscritas encontradas en los archivos españoles era reducido, algo que ha cambiado en los últimos años. El segundo, por el desconocimiento de que pudiera existir en España alguna gran colección de sonatas elaborada en vida de Domenico Scarlatti. No obstante, el hallazgo de los manuscritos de sonatas existentes en Zaragoza, llevado a cabo por el Dr. José Vicente González Valle, ha permitido disponer de un nuevo fondo documental de especial trascendencia para los investigadores. La presente tesis doctoral, que supone el primer trabajo realizado sobre estas fuentes españolas a nivel internacional, ha dado lugar al afloramiento de nuevos datos inéditos; y consecuentemente, ha puesto de manifiesto la necesidad de revisar algunas de las tesis dadas por sentadas por los investigadores más relevantes sobre esta materia. A través de mi estudio, he llegado a la conclusión de que los códices pudieron ser originariamente propiedad del compositor español, de origen aragonés, José de Nebra, quien estuvo más de cuarenta años al servicio de la corte española. La colección de sonatas de Zaragoza pudo tener su origen en la posible relación existente entre D. Scarlatti y José de Nebra; músicos que coexistieron en la corte desde 1733 (año en el que Fernando VI y María Bárbara de Braganza se instalaron definitivamente en Madrid) hasta 1757 (año de la muerte de D. Scarlatti). Considerando el número de obras contenidas, el origen de los manuscritos, los copistas que intervienen, la fecha temprana de copia de la música, y el valor musicológico de las versiones contenidas, no cabe duda alguna de que la colección de Zaragoza es única en España, situándose al mismo nivel de las colecciones de Venecia y Parma. |
| Resum: |
It has been traditionally believed that the diffusion of the music by Domenico Scarlatti during the 18th century in Spain was scarce. It has been taken for granted that diffusion of his sonatas for keyboard was limited to the circle of the court of Madrid and its nearest area of influence. This argument was sustained for a long time mainly because of two reasons. The first one, because the number of manuscript copies found in Spanish archives was small, something that has changed over the last years. The second one, because of the ignorance that there could exist a great collection of sonatas composed during the lifetime of Domenico Scarlatti in Spain. Nevertheless, the founding of a great corpus of sonatas in Saragossa by Dr. José Vicente González Valle, has meant the opening of a new and relevant line of research. In this sense, this doctoral thesis, which is the first work made about these Spanish sources on an international level, has allowed the outcoming of unpublished data; and consequently, has shown the need to revise some of the thesis put forward as true by the most relevant researchers on this field. During my investigation, I have reached the conclusion that the codexes could have been originally owned by the Spanish composer, of Aragon origin, José de Nebra, who served for over forty years for the Spanish court. The collection of sonatas from Saragossa could have its origin in the possible relationship between D. Scarlatti and José de Nebra; musicians who coexisted in the courtfrom 1733 (year when Fernando the sixth and María de Braganza definitely settled in Madrid) and seventeen-fifty-seven (year of the death of D. Scarlatti). Considering the number of works within, the origin of the manuscripts, the copyists that intervened, the early date of the copy of the music, and the musicological value of the versions, there is no doubt that the collection of Saragossa is unique in Spain, being at the same level of the collections of Venice and Parma. |
| Nota: |
Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia, 2016 |
| Drets: |
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Tesi doctoral ; Versió publicada |
| Matèria: |
Scarlatti, Domenico,
Manuscrits 1685-1757 |
| ISBN: |
9788449059445 |
visitant ::
identificació
