| Fecha: |
2017 |
| Resumen: |
The expression 'fascism' is frequently invoked in reference to far-right parties and movements in Europe, certain regimes in post-socialist Eastern Europe and, in general, to describe undemocratic practices based on racist or different forms of discrimination that do not honour the conventions of liberal democracy. However, whereas historical fascisms were certainly undemocratic, they were not anti-liberal, and if we note that liberalism is not necessarily bound to democracy, the present polemical use of the word 'fascism' appears inadequate. In this article, we shall avoid analogy and anachronism by looking for systemic features, which generate the familiar elements that have in the past combined into historical fascisms - including the transformation of the state form and the ideological hegemony over the masses disappointed in the socialist project -, but which have formed new patterns in Eastern Europe after post-socialist transitions in terms of class domination and political regime. |
| Resumen: |
La expresión "fascismo" está siendo invocada con frecuencia, haciendo referencia a partidos y movimientos de extrema derecha en Europa, ciertos régimenes post-socialistas de Europa del Este y, en general, a prácticas antidemocráticas basadas en el racismo u otras formas de discriminación que no concuerdan con las costumbres de la democracia liberal. Sin embargo, aunque los fascismos históricos eran ciertamente antidemocráticos, no eran antiliberales. Así, si tomamos en cuenta que el liberalismo no está necesariamente ligado a la democracia, el polémico uso actual de la palabra "fascismo" resulta inadecuado. En el presente artículo, evitaremos esa analogía y anacronismo, fijándonos en los aspectos sistémicos que pueden generar elementos reconocibles que propiciaron los fascismos históricos - incluyendo la transformación del Estado y la hegemonía ideológica sobre las masas decepcionadas con el socialismo -, pero que han creado nuevos patrones en Europa del Este tras las transiciones post-socialistas en términos de dominación de clase y régimen político. |
| Resumen: |
L'expressió "feixisme" està sent invocada amb freq¨'encia, fent referència a partits i moviments d'extrema dreta a Europa, certs règims post-socialistes d'Europa de l'Est i, en general, a pràctiques antidemocràtiques basades en el racisme o altres formes de discriminació que no concorden amb els costums de la democràcia liberal. No obstant això, encara que els feixismes històrics eren certament antidemocràctics, no eren antiliberals. Així, si tenim en compte que el liberalisme no està necessàriament lligat a la democràcia, el polèmic ús actual de la paraula "feixisme" resulta inadequat. En el present article, evitarem aquesta analogia i anacronisme, fixant-nos en els aspectes sistèmics que poden generar elements recognoscibles que van propiciar els feixismes històrics - incloent la transformació de l'Estat i l'hegemonia ideològica sobre les masses decebudes amb el socialisme-, però que han creat nous patrons a Europa de l'Est després de les transicions post-socialistes en termes de dominació de classe i règim polític. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Lengua: |
Anglès |
| Documento: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Materia: |
Fascism ;
Post-fascism ;
Eastern europe ;
European union ;
World-systems analysis ;
Fascismo ;
Post-fascismo ;
Europa del Este ;
Unión Europea ;
Análisis de sistemas-mundo ;
Feixisme ;
Post-feixisme ;
Europa de l'est ;
Unió Europea ;
Anàlisi de sistemes-món |
| Publicado en: |
Tiempo devorado, Vol. 4 Núm. 1 (2017) , p. 146-165 (Articles) , ISSN 2385-5452 |
visitante ::
identificación
