Resumen: |
Introducció: La prevalença d'hipogonadisme hipogonadotrop (HH) en pacients amb diabetis mellitus tipus 2 oscil·la entorn un 17-30%. En aquests, el tractament amb testosterona ha demostrat millorar la sensibilitat a la insulina, el control metabòlic i els factors de risc cardiovascular. Pocs estudis han examinat el seu paper en pacients amb diabetis mellitus tipus 1 (DM1). Objectius: Determinar en una cohort de pacients amb DM1 la prevalença d'HH i els factors relacionats, així com avaluar l'associació entre la prevalença de cintura hipertrigliceridèmica, els factors de risc cardiovasculars i la presència d'HH. Avaluar l'eficàcia del tractament substitutiu amb undecanoat de testosterona (UT) en pacients amb DM1 i HH, sobre la sensibilitat a la insulina mesurada segons la taxa estimada de disposisió de glucosa (eGDR), el control glucèmic, els paràmetres antropomètrics, el perfil lipídic i la pressió arterial (PA), així com els canvis en l'Índex Internacional de Funció Erèctil. Mètodes: Estudi transversal multicèntric en el qual s'inclouen individus majors de 18 anys amb diabetis mellitus autoimmue. Per avaluar la cintura hipertrigliceridèmica s'ha creat la variable "concentració de triglicèrids (mg/dL) + circumferència abdominal (cm)" estratificada en quartils. Disseny d'un estudi aleatoritzat, doble cec, controlat amb placebo i multicèntric que inclou pacients amb DM autoimmune i nivells de testosterona total 10 nmol/L i/o testosterona lliure calculada mitjançant la fórmula de Vermeulen 242,4 va mostrar un 100% de sensibilitat i un 53% d'especificitat per el diagnòstic d'HH. La prevalença d'HH i de hipertensió arterial va augmentar en paral·lel a l'increment del quartil de la variable "triglicèrids + perímetre abdominal". El pacients en el quartil superior van presentar una major resistència a la insulina, requeriments de insulina, circumferència de maluc, porcentatge de massa grassa, hemoglobina glucosilada (HbA1c), colesterol total i cLDL i nivells més baixos de cHDL i testosterona total. 6 pacients amb HH van rebre tractament amb UT i 7 amb placebo. A les 22 setmanes, es va observar un descens significatiu del colesterol total de 37. 4 ± 27. 5 mg/dL en el grup tractat amb UT comparat amb un increment de 13. 2 ± 17. 8 mg/dL en el grup amb placebo (P=0. 005), també es va observar un descens significatiu del colesterol LDL de 30. 2 ± 22. 1 mg/dL en el grup amb UT comparat amb un increment de 10. 5 ± 13. 4 mg/dL en el grup placebo (P=0. 004). Es va observar una reducció significativa del rati colesterol total /cHDL i dels triglicèrids en el grup tractat amb UT. No es van observar diferències en la sensibilitat a la insulina, el control metabòlic, l'antropometria ni la PA. Conclusions: L'edat, la circumferència abdominal i els requeriments de insulina són predictors d'HH en pacients amb DM1. La presència de cintura hipertrigliceridèmica s'associa amb l'HH, un perfil metabòlic més desfavorable i factors de risc cardiovascular. El tractament amb UT en pacients amb DM1 i HH produeix una millora en el perfil lipídic. |