Italian Thought : ámbito filosófico y problemática historiográfica
Marchesi, Francesco (Scuola Normale Superiore di Pisa)

Data: 2017
Resum: La recepción en los departamentos de Literatura comparada y Humanidades de las universidades estadounidenses, y en gran medida también en las universidades latinomaericanas, inglesas y australianas, del pensamiento de algunos filósofos italianos contemporáneos ha dado lugar a la etiqueta de Italian Theory o Italian Thought. Este fenómeno es particularmente evidente con respecto a autores como Giorgio Agamben, Toni Negri y Roberto Esposito, gracias a los cuales se está redescubriendo la tradición obrerista, desde Tronti hasta Cacciari. También en Italia, especialmente gracias al trabajo de Esposito y su grupo, se está debatiendo la existencia y la naturaleza de un campo de posiciones, en lugar de una corriente en sentido estricto, que gira en torno a lo que en Estados Unidos se define como la "biopolítica italiana", una reflexión sobre la relación entre las formas de poder y la vida biológica como un carácter sobresaliente de nuestra ontología de la actualidad. Sobre esta base no solo se comparan diferentes tesis sobre la triangulación entre la vida, la política y la historia, sino también diferentes hipótesis sobre su génesis, para algunos relacionada a la historia del obrerismo italiano de los años 60, para otros a una larga duración, que se remonta a la primera génesis de un "pensamiento italiano" en autores como Maquiavelo, Bruno y Vico. Aquí pretendemos explorar los problemas teóricos e históricos planteados por la Italian Theory, en primer lugar, dando una visión general del debate contemporáneo, para centrarnos luego en las cuestiones teóricas abiertas y las consecuencias historiográficas que se derivan de ella.
Resum: The reception in the departments of comparative literature and humanities of the US universities, and to a considerable extent also in South American, English and Australian universities, of the thought of some contemporary Italian philosophers has given rise to the label of Italian Theory or Italian Thought. This phenomenon is particularly evident with regard to authors such as Giorgio Agamben, Toni Negri and Roberto Esposito, following which a rediscovery of the workerist tradition is underway, from Tronti to Cacciari. Also in Italy, especially thanks to the work of Esposito and his group, a discussion is under way on the existence and nature of a field of positions, rather than a current in the strict sense, which revolves around that which in he United States the "Italian biopolitics" is defined, that is a reflection on the relationship between forms of power and biological life as a salient character of our current ontology. On this ground not only different theses are compared about the triangulation between life, politics and history, but also hypothesis on its genesis, for some due to the history of Italian operaism of the 60s, for others lying on a longer duration, dating back to the first genesis of an "Italian thought" in authors such as Machiavelli, Bruno and Vico. Here we intend to explore the theoretical and historical problems raised by the Italian Theory, first of all by giving an overview of the contemporary debate, then focusing on the open theoretical questions and the historiographical stakes that derive from it.
Resum: La recepció en els departaments de Literatura comparada i Humanitats de les universitats nord-americanes, i en gran mesura també a les universitats latinomaericanas, angleses i australianes, del pensament d'alguns filòsofs italians contemporanis, ha donat lloc a l'etiqueta de Italian Theory o Italian Thought. Aquest fenomen és particularment evident pel que fa a autors com Giorgio Agamben, Toni Negri i Roberto Esposito, gràcies als quals s'està redescobrint la tradició obrerista, des Tronti fins Cacciari. També a Itàlia, especialment gràcies al treball de Esposito i el seu grup, s'està debatent l'existència i la naturalesa d'un camp de posicions, en lloc d'un corrent en sentit estricte, que gira entorn al que en Estats Units es defineix com la "biopolítica italiana", una reflexió sobre la relació entre les formes de poder i la vida biològica com un caràcter excel·lent de la nostra ontologia de l'actualitat. Sobre aquesta base no només es comparen diferents tesis sobre la triangulació entre la vida, la política i la història, sinó també diferents hipòtesis sobre la seva gènesi, per a alguns relacionada a la història de l'obrerisme italià dels anys 60, per a altres a una llarga durada , que es remunta a la primera gènesi d'un "pensament italià" en autors com Maquiavel, Bruno i Vico. Aquí pretenem explorar els problemes teòrics i històrics plantejats per la Italian Theory, en primer lloc, donant una visió general del debat contemporani, per centrarnos després en les qüestions teòriques obertes i les conseqüències historiogràfiques que es deriven.
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Llengua: Castellà.
Document: article ; recerca ; publishedVersion
Matèria: Italian theory ; Biopolítica ; Obrerismo ; Biopolitics ; Operaism ; Obrerisme
Publicat a: Tiempo devorado, Vol. 4 Núm. 3 (2017) , p. 509-528 (Articles) , ISSN 2385-5452

Adreça original: https://revistes.uab.cat/tdevorado/article/view/v4-n3-marchesi


20 p, 279.3 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles publicats > Tiempo devorado
Articles > Articles de recerca

 Registre creat el 2018-02-19, darrera modificació el 2018-12-11



   Favorit i Compartir