Una Proposta d'innovació curricular per treballar la justícia social a l'aula de secundària : una reflexió sobre la pròpia pràctica / autora: Maria R. Haro Pérez ; directora: Montserrat Oller Freixa.
Haro Pérez, Maria R., autor.
Oller, Montserrat, supervisor acadèmic.
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Didàctica de la Llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials.

Publicación: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2017.
Descripción: 1 recurs en línia (336 pàgines)
Resumen: El concepte de justícia social és tan antic com els éssers humans. Durant el segle XX teòrics com Rawls, Sen, Nussbaum, Frazer i Young han intentat assentar les bases del que ha de ser una societat justa des de diferents perspectives: la redistribució, el reconeixement i la participació. Treballar en favor de la justícia social és una de les finalitats de l'ensenyament-aprenentatge de les ciències social, la geografia i la història, per al desenvolupament de la consciència ciutadana i del pensament crític i, té com a objectiu ajudar els joves a esdevenir ciutadans actius i compromesos en la societat. La recerca que presentem és una proposta innovadora per treballar la justícia social a l'aula de secundària i una reflexió sobre la pròpia pràctica. Utilitzant com a fil conductor els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni i les temàtiques controvertides que aquests proposen, el treball parteix de la indagació sobre les representacions socials dels alumnes en relació a situacions d'injustícia social: la pobresa i la immigració. Analitza com els nois i noies les interpreten, d'on procedeixen les seves representacions, i quines propostes són capaços d'articular per solucionar-les. A partir de la pròpia experiència personal i aliena, intentem esbrinar com els joves valoren el fenomen migratori i si aquest és considerat una injustícia social. L'estudi d'alguns aspectes relacionats amb la llei ens permet entendre com els joves es posicionen envers aquesta. Acabem l'estudi amb l'anàlisi de les representacions socials un curs després d'haver acabat el treball a l'aula, per veure com aquestes s'han transformat. Es tracta, doncs, d'una recerca situada dintre del camp de la investigació educativa, emmarcada dins l'àmbit de la Didàctica de les Ciències socials, que té com a protagonistes 89 alumnes i una professora. Per a l'anàlisi de les dades s'ha utilitzat, fonamentalment, una metodologia qualitativa. Els instruments que s'han utilitzat per a la recollida de dades han estat: el qüestionari, el relat de vida, activitats d'aula i entrevistes en focus grup. Les dades recollides i analitzades ens indiquen que els joves identifiquen la pobresa i la immigració com a situacions d'injustícia social, els canals d'informació que utilitzen per conèixer-les són, fonamentalment, els mass media; que els joves empatitzen més amb les persones pobres que amb els migrants; i que mostren una gran desconfiança envers la classe política i, com a conseqüència, també envers el sistema democràtic de l'Estat espanyol, quan opinen sobre la pobresa i la immigració. Els processos migratoris portats a terme per les pròpies famílies no són considerats com una injustícia social, sinó com una oportunitat de millora econòmica i social. En relació amb la llei, les seves respostes evidencien el debat entre l'aspecte ètic i el legal. Alguns consideren que la llei d'estrangeria és una llei injusta, perquè no respecta els drets fonamentals de les persones. Majoritàriament, els joves consideren que Catalunya és un país acollidor on podran portar a terme el seu projecte de vida. En les representacions inicials, el concepte de justícia social és associat amb el respecte dels drets bàsics de les persones i amb la necessitat d'una redistribució més igualitària de la riquesa. En les representacions finals, incorpora els principis d'igualtat, de llibertat i de solidaritat. En referir-se a la igualtat, adopta les tres dimensions de la justícia social: com a redistribució, com a reconeixement i com a participació. La pràctica reflexiva ajuda el professor a trobar el fil conductor que dota de sentit l'ensenyament de les ciències socials i el fa adonar-se que els continguts a estudiar han d'estar contextualitzats perquè siguin significatius.
Resumen: El concepto de justicia social es tan antiguo como los seres humanos. Durante el siglo XX teóricos como Rawls, Sen, Nussbaum, Frazer y Young han intentado sentar las bases de lo que debe ser una sociedad justa desde diferentes perspectivas: la redistribución, el reconocimiento y la participación. Trabajar en favor de la justicia social es una de las finalidades de la enseñanza –aprendizaje de las ciencias sociales, la geografía y la historia, para el desarrollo de la conciencia ciudadana y del pensamiento crítico y, tiene como objetivo ayudar a los jóvenes a convertirse en ciudadanos activos y comprometidos en la sociedad. La investigación que presentamos es una propuesta innovadora para trabajar la justicia social en el aula de secundaria y una reflexión sobre la propia práctica. Utilizando como hilo conductor los Objetivos de Desarrollo del Milenio y las temáticas controvertidas que estos proponen, el trabajo parte de la indagación sobre las representaciones sociales de los alumnos en relación a situaciones de injusticia social: la pobreza y la inmigración. Analiza como los chicos y chicas las interpretan, de dónde proceden sus representaciones, y qué propuestas son capaces de articular para solucionarlas. A partir de la propia experiencia personal y ajena, intentamos averiguar cómo los jóvenes valoran el fenómeno migratorio y si éste es considerado una injusticia social. El estudio de algunos aspectos relacionados con la ley nos permite entender cómo los jóvenes se posicionan en relación a esta. Acabamos el estudio con el análisis de las representaciones sociales un curso después de haber terminado el trabajo en el aula, para ver cómo estas se han transformado. Se trata, pues, de una investigación situada dentro del campo educativo, enmarcada dentro del ámbito de la Didáctica de las Ciencias Sociales, que tiene como protagonistas 89 alumnos y una profesora. Para el análisis de los datos se ha utilizado, fundamentalmente, una metodología cualitativa. Los instrumentos que se han hecho servir para la recogida de datos han sido: el cuestionario, el relato de vida, actividades de aula y entrevistas en grupo. Los datos recogidos y analizados nos indican que los jóvenes identifican la pobreza y la inmigración como situaciones de injusticia social, los canales de información que utilizan para conocerlas son, fundamentalmente, los mass media; que los jóvenes empatizan más con las personas pobres que con los migrantes; y que muestran una gran desconfianza hacia la clase política y, como consecuencia, también hacia el sistema democrático del Estado español, cuando opinan sobre la pobreza y la inmigración. Los procesos migratorios llevados a cabo por las propias familias no son considerados como una injusticia social, sino como una oportunidad de mejora. En relación con la ley, sus respuestas evidencian el debate entre el aspecto ético y el legal. Algunos consideran que la ley de extranjería es una ley injusta, porque no respeta los derechos fundamentales de las personas. La mayoría de los jóvenes consideran que Cataluña es un país acogedor donde podrán llevar a cabo su proyecto de vida. En las representaciones iniciales, el concepto de justicia social es asociado con el respeto de los derechos básicos de las personas y con la necesidad de una redistribución más igualitaria de la riqueza. En las representaciones finales, incorpora los principios de igualdad, de libertad y de solidaridad. Al referirse a la igualdad, adopta las tres dimensiones de la justicia social: como redistribución, como reconocimiento y como participación. La práctica reflexiva ayuda al profesor a encontrar el hilo conductor que dota de sentido la enseñanza de las ciencias sociales y lo hace darse cuenta de que los contenidos a estudiar deben estar contextualizados para que sean significativos.
Resumen: The concept of social justice is as old as human beings. In the 20th century, theorists like Rawls, Sen, Nussbaum, Frazer and Young have tried to lay the foundations of what should be a fair society from different points of view: redistribution, recognition and participation. Working in favor of social justice is one of the goals of teaching-learning of social sciences, geography and history, for the development of public awareness and critical thinking, and its main purpose is helping young people to become active citizens as well as committed to society. The research work we are presenting is an innovative approach to social justice work in the secondary school classroom and a reflection about our own practice. Using Millennium Development Goals and its controversial topics as a unifying thread, our project starts from the research on the social representations of students in relation to social injustice: poverty and immigration. It examines how boys and girls interpret them, where their representations come from and which proposals are able to articulate in order to solve them. Starting from their own personal experience and others, we try to find out how young people assess the migratory phenomenon and whether it is considered a social injustice. The study of some aspects related to law, allows us to understand how young people position themselves about it. We finish the study analyzing the social representations a year after finishing the classroom work, in order to see how these representations have changed. It is, therefore, a research placed within the field of educational investigation, framed in the sphere of Social Science Education, which has as main characters, 89 students and a teacher, during the period in which it took place. For the data analysis, a qualitative methodology has been used. The tools for data collection have been: questionnaires, life story, classroom activities and focus group interviews. The collected and analyzed data show that young people identify poverty and immigration as social injustice situations, and the information channels that they use to know them are basically the mass media; that young people empathize more with people who experience poverty than with those who are immigrants; and that they express great distrust towards political class and consequently towards the Spanish democratic system, when they give their opinion about poverty and immigration. Migration processes carried out by the family itself are not considered as social injustice, but as an opportunity to improve socially and economically. In relation to law, their answers highlight the debate between ethic and legal aspects. Some consider that immigration Law is unfair because it doesn't respect people's fundamental rights. Most young people believe that Catalunya is a welcoming country, where they can carry out their life project. In the initial representations, the concept of social injustice is associated with the respect for the basic rights of the people and with the need of a more egalitarian distribution of wealth. In the final representations the principles of equality, freedom and solidarity are added to this concept. Referring to equality, it takes the three dimensions of social justice: redistribution, recognition and participation. Reflexive practice helps the teacher to find the thread that gives meaning to the teaching-learning of social sciences and makes them aware that teaching needs to be contextualized to make it meaningful.
Nota: Tesi. Doctorat. Universitat Autònoma de Barcelona. 2017.
Nota: Departament responsable de la tesi: Departament de Didàctica de la Llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials.
Derechos: L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: Creative Commons
Lengua: Català.
Documento: Tesis i dissertacions electròniques. ; doctoralThesis ; publishedVersion
Materia: Justícia social ; Ensenyament secundari.
ISBN: 9788449072819

Adreça alternativa: https://hdl.handle.net/10803/454812


337 p, 8.7 MB

El registro aparece en las colecciones:
Documentos de investigación > Tesis doctorales

 Registro creado el 2018-02-20, última modificación el 2019-09-17



   Favorit i Compartir