Una Crítica al principi d'autonomia des de la perspectiva de la psiconàlisi : el cas de la violència contra els professionals sanitaris / Araceli Teixidó Prevosti ; directors: Àngel Puyol González y Antoni Vicens Lorente.
Teixidó Prevosti, Araceli, autor.
Puyol González, Àngel, 1968- supervisor acadèmic.
Vicens, Antoni, supervisor acadèmic.
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filosofia.

Publicación: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2017.
Descripción: 1 recurs en línia (341 pàgines)
Resumen: Al segle xx va canviar la manera d'entendre la medicina. Avui observem que el metge, abans respectat, és objecte de desconfiança, fins i tot d'agressions. Hipòtesi: després d'abandonar el paternalisme, la medicina s'orienta per l'autonomisme, però la manera de fer que infon aquest principi pot deixar sol el pacient perquè n'exclou el patiment. Aquesta exclusió promou la pèrdua d'autoritat del metge i problemes com el de les agressions. Al concepte d'autonomia, hi he contraposat el de gaudi: una raó no comuna introduïda per la vulnerabilitat del cos i la particular manera de cada subjecte d'enfrontar-lo. El gaudi sorgeix per la impossibilitat del llenguatge d'organitzar tota l'experiència del cos. El concepte lacanià de discurs mostra que les maneres de fer vincle organitzen aquest gaudi. El discurs capitalista nega la importància del vincle i proposa l'objecte com a remei. He contraposat dues versions del concepte de cos: la de la medicina és la d'un organisme que funcionaria com una màquina. La de la psicoanàlisi és la d'un cos que, travessat pel llenguatge, esdevé vulnerable però lliure d'elegir perquè deixa de ser orientat per l'instint: raó i cos s'influeixen mútuament. Qüestió rellevant: el pacient no pot exercir serenament la seva raó en ocasió de malaltia, aleshores, com podrà ajudar-lo el metge sense ser paternalista? Al concepte de paternalisme, hi he contraposat el de funció paterna. Més enllà de la imposició que el pare pot fer, introdueix el fill en el llenguatge: operació que li dona un lloc al món atès que el pare acull el seu gaudi, que el llenguatge no pot dir. La realitat subjectiva s'organitza des d'aquest punt. El sacerdot, antecedent del metge, operava des de la funció paterna perquè acollia el gaudi preservant un misteri. Fet aquest triple plantejament, he recollit onze casos d'agressió. Les converses amb els professionals mostren que en les agressions es transfereix al professional una energia que inicialment no li anava destinada. La transferència mostra que el gaudi del pacient s'adreça al metge. L'operació de la transferència consisteix a sostenir el vincle i fer passar a la paraula allò que el subjecte actua sense saber-ho. Així el gaudi troba una millor acomodació. Per altra banda, l'anàlisi ha mostrat que la reflexió no intervé en la resposta donada als pacients. La naturalesa de l'acte ens orienta cap al taller d'anàlisi retroactiva de les agressions per extreure'n la lògica. Els problemes de la paraula són el problema de la veritat. L'epistemologia i la moral es superposaren a l'inici de la filosofia i es separaren a mesura que el coneixement permeté un major domini del món. La veritat acabà concebent-se com a qüestió de decisió. En medicina, les decisions se centren en la perspectiva del metge, acompanyat pels comitès; la decisió del pacient es pren com una dada. La decisió del pacient no s'ha d'acompanyar? En psicoanàlisi, les decisions es centren en la perspectiva del pacient i s'acompanyen. Per abordar la qüestió de les decisions és essencial discernir la demanda del pacient. Actualment s'interpreta que els pacients només demanen ser curats. Aquest treball mostra que també consulten al metge i als professionals sanitaris per trobar respostes per al gaudi. El treball mostra que els problemes del gaudi no poden ser tractats per la ciència, però sí pel metge científic, si renuncia a una part del seu saber en favor d'un enigma que el pacient pugui interpretar amb ell.
Resumen: In the xxth century, the way we understand medicine changed. Today, we notice that the doctor, formerly respected, is subject to suspicion and even to attacks. Hypothesis: after having abandoned paternalism, medicine is guided by autonomism, but the means of acting aroused by this principle may leave the patient alone because his or her suffering are excluded. I contrasted the concept of autonomy with the jouissance – an uncommon reason trigged by the vulnerability of the body and the particular manner each subject has to face it. The jouissance comes up in view of the impossibility for the language to organize the whole body experience. The lacanian concept of speech shows us that the different ways of bonding organize this jouissance. The capitalist speech denies the importance of the bond and proposes the object as a solution. I contrasted two versions of the concept of body one with the other – the one in Medicine, of an organism-machine body, and the one in Psychoanalysis, of a body that, pierced by language, becomes vulnerable but free to choose, because it stops orienting himself by instinct: reason and body affect one another. That's a relevant issue – since the patient is unable to make use of their reasoning serenely under their illness, how shall the doctor help him or her without being paternalist? I contrasted the concept of paternalism with the paternal function. Beyond the imposition the father can carry out, he introduces his child to the language – an operation that gives them their place in the world since the father embraces their jouissance, which cannot be told by means of language. That's the origin of subjective reality's setup. The priest, before the doctor, operated from this paternal function, now that he embraced the jouissance while preserving a mystery. Once established this threefold approach, we gathered eleven cases of attack. Our talks with the concerned professionals show that, in the case of an attack, energy is transferred to the professional that wasn't originally earmarked for him or her. Transference shows that the patient's jouissance addresses the doctor. The transference operation consists on holding the bond and entrusting the speech with the subject's action – unbeknownst to himself. That's how their jouissance finds a best accommodation. Furthermore, our analysis showed that reflection is not taking part in the response to the patients. The act's nature leads us towards the practice of a retrospective analysis of the attacks in order to deduce the logics behind them. The problems of speech are the problem of truth. Epistemology and morals overlapped at the beginning of philosophy's history and diverged as knowledge allowed a deeper control over the world. Truth was eventually seen as a matter of decision. In Medicine, decision is focused on the doctor's perspective, backed by the committees. The patient's decision is seen as a piece of data – shan't they be kept company? In Psychoanalysis, decision is focused on the patient's perspective, who is taken company. Spotting the patient's demand is essential to tackle the issue of decision. Nowadays, patients are assumed to be expecting to be dressed. Our work shows that they also look for medical attention or healthcare to have their jouissance responded to. This work shows that the jouissance's problems cannot be dressed by science, but they can by the scientific doctor provided that he sacrificed a part of his or her knowledge in favour of an enigma that the patient is able to interpret together with him or her.
Nota: Tesi. Doctorat. Universitat Autònoma de Barcelona. 2017.
Nota: Departament responsable de la tesi: Departament de Filosofia.
Derechos: L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: Creative Commons
Lengua: Català.
Documento: Tesis i dissertacions electròniques. ; doctoralThesis ; publishedVersion
Materia: Metges i malalts. ; Malalts ; Psicologia. ; Personal sanitari ; Violència contra. ; Autonomia (Filosofia)
ISBN: 9788449073038

Adreça alternativa: https://hdl.handle.net/10803/454837


342 p, 2.3 MB

El registro aparece en las colecciones:
Documentos de investigación > Tesis doctorales

 Registro creado el 2018-02-20, última modificación el 2019-02-02



   Favorit i Compartir