| Publicació: |
[Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2017. |
| Descripció: |
1 recurs en línia (205 pàgines) |
| Resum: |
Els oceans Àrtic i Austral representen el 20-35% de l'absorció oceànica global de diòxid de carboni (CO2) atmosfèric. Aquesta absorció és en part causada per la bomba biològica a través de la fixació de CO2 a la superfície de l'oceà i la transferència d'una fracció de la matèria orgànica a aigües profundes. Un dels majors reptes de la investigació polar és pronosticar els efectes del canvi climàtic sobre el funcionament de l'ecosistema marí i la captació de carboni a altes latituds. La poca informació existent sobre la dinàmica dels ecosistemes àrtic i antàrtic, la rapidesa dels efectes del canvi climàtic en els sistemes marins polars, a més de la seva rellevància en el cicle global del carboni han motivat aquesta tesi. L'objectiu d'aquest treball és contribuir al coneixement dels fluxos d'exportació de partícules i de carboni associats a la bomba biològica i dels processos que controlen aquests fluxos a la capa superficial de la columna d'aigua dels oceans polars. Els dos parells de radionúclids 234Th/238U i 210Po/210Pb s'han utilitzat en tres estudis en combinació amb altres tècniques que ofereixen informació complementària sobre paràmetres d'interès ecològic i exportació de partícules. En primer lloc, l'exportació de carboni orgànic particulat (COP) es va quantificar durant el declivi d'una floració massiva de diatomees al sector Atlàntic de l'oceà Austral a l'estiu de 2012. Els fluxos de COP mesurats a 100 m van ser elevats: 26 ± 15 mmol C m-2 d-1, de mitjana. Aquests resultats són comparables a altres estudis de floracions fitoplanctòniques en etapes tardanes a l'oceà Austral. Tot i així, l'eficiència d'exportació va ser generalment baixa: només 50% respecte el 210Pb) des de la superfície als 200 m a les plataformes, però també sorprenentment a les conques. Els dèficits de 210Po van ser especialment pronunciats a la conca de Makarov, on la PPN anual va ser tres vegades superior que a la conca eurasiàtica i va estar dominada per diatomees. Aquesta observació, paral·lelament als resultats del 2012, indica que les diatomees podrien tenir un paper més important en la producció i exportació de carboni orgànic al centre de l'Àrtic del que ens pensàvem fins ara. |
| Nota: |
Bibliografia. |
| Nota: |
Tesi. Doctorat. Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals. 2017. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Document: |
Tesi doctoral ; Versió publicada |
| Matèria: |
Anhídrid carbònic ;
Absorció i adsorció ;
Anhídrid carbònic atmosfèric ;
Radionuclis ;
Àrtic, Oceà ;
Antàrtic, Oceà |
| ISBN: |
9788449074639 |
visitant ::
identificació
