Efectivitat dels Inhibidors de l'Eix Renina-Angiotensina en pacients amb diabetis mellitus tipus 2 i hipertensió arterial a CATalunya. Estudi de cohorts IERACAT.
Morros Pedrós, Rosa, autor.
Torrent Farnell, Josep, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Farmacologia, de Terapèutica i de Toxicologia)
Badia Llach, Xavier, dir. (Consorci Sanitari Barcelona)
Antonijoan Arbós, Rosa Ma., (Rosa María), dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Farmacologia, de Terapèutica i de Toxicologia)
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Farmacologia, de Terapèutica i de Toxicologia.

Publicació: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2017.
Descripció: 1 recurs en línia (165 pàgines)
Resum: Objectius: Avaluar la morbiditat i la mortalitat dels pacients diabètics hipertensos tractats amb un inhibidor de l'enzim convertidor d'angiotensina (IECA) i / o un antagonista del receptor d'angiotensina II (ARAII) a Catalunya. Mètodes: Estudi de cohorts amb seguiment de fins a 5 anys en pacients amb diabetis mellitus tipus 2 (DM2) i hipertensió arterial (HTA) que van iniciar el tractament amb un IECA o un ARAII entre 2. 006 i 2. 007, excloent els pacients amb antecedents de malalties cardiovasculars i renals. Les dades provenien de la base de dades SIDIAP i els informes d'alta hospitalària i les variables recollides foren: dades demogràfiques, factors de risc cardiovascular, característiques de la DM2 i HTA, tractament farmacològic, esdeveniments cardiovasculars i renals durant el seguiment i mortalitat. Resultats: Es van incloure 8. 371 pacients (5. 081 amb IECA, 2. 457 amb ARAII i 833 amb tots dos). La meitat eren homes, amb una mitjana (DE) de 66,6 (11) anys i 32% fumadors. La durada de la DM2 va ser de 4 (4,8) anys, 56% amb HbA1c 30 kg/m2. La durada de l'HTA va ser de 3,5 (4,7) anys i només el 25% presentaven TA controlada. En l'anàlisi, segons la inclusió, ajustat per edat, sexe i característiques basals de les malalties, destaca un augment del risc amb ARAII respecte als IECA (HR, IC del 95%) d'AIT (1,67, 1,17 a 2,38) i diàlisi (3, 1,09 a 8,36), però sense diferencies quan es mirava la suma de la morbimortalitat cardiovascular o renal. Els resultats van ser superiors en la suma d'esdeveniments cardiovasculars (1,38, 1,18 a 1,60), en els renals (1,71, 1,42 a 2,05) i en mortalitat global (1,31, 1,07 a 1,60). Conclusions: Les cohorts eren diferents en les característiques basals. El major risc de complicacions i mortalitat que s'observa amb els ARAII en el model cru, desapareix al ajustar-se per les diferencies basals entre les cohorts de IECA i ARAII. La cohort de pacients tractats amb teràpia dual presenta un major risc cardiovascular i renal basal que li confereix una major incidència d'esdeveniments i mortalitat, tot i el tractament.
Nota: Tesi. Doctorat. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Farmacologia, de Terapèutica i de Toxicologia. 2017.
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades. Creative Commons
Llengua: Català.
Document: Tesis i dissertacions electròniques. ; doctoralThesis ; publishedVersion
Matèria: Inhibidors de l'eix renina-angiotensina. ; Inhibidores del eje renina-angiotensina. ; Renin-angiotensin sysstem inhibitors. ; Hipertensió arterial. ; Hipertensión arterial. ; Hypertension. ; Diabetes mellitus tipus 2. ; Diabetes mellitus tipo 2. ; Type 2 diabetes mellitus.
ISBN: 9788449075605

Adreça alternativa: https://hdl.handle.net/10803/457642


166 p, 1.0 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2018-02-23, darrera modificació el 2019-05-02



   Favorit i Compartir