André Gide a Catalunya (1900-1939) / Pep Sanz Datzira ; tesi doctoral dirigida per la Dra. Montserrat Bacardí Tomàs.
Sanz Datzira, Pep, autor.
Bacardí, Montserrat, supervisor acadèmic.
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Traducció i d'Interpretació i d'Estudis de l'Àsia Oriental.

Publicación: [Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2017.
Descripción: 1 recurs en línia (370 pàgines)
Resumen: Durant les primeres dècades del segle xx André Gide, premi Nobel de literatura el 1947, va ser un escriptor central a França, tant per raons estrictament literàries com per la dimensió social de la seva figura. Aquesta notorietat es va fer patent també en altres literatures del continent europeu, entre les quals cal comptar-hi la catalana. Resseguir i analitzar la seva presència en el camp literari permet de conèixer en quins termes va produir-se aquesta recepció i com va incidir en la configuració d'alguns debats imprescindibles per a la construcció de la modernitat literària, des del tombant de segle fins a la liquidació de la legalitat republicana el gener de 1939. A partir de la bibliografia del període i sobre el període, del buidatge de diverses publicacions periòdiques (diaris i revistes) i de l'estudi de les traduccions d'Andre Gide al català, s'analitza quins són els agents culturals (autors, crítics, editors, traductors, etc. ) que van interessar-se per diverses qüestions en les quals l'escriptor tingué un paper destacat i com va desenvolupar-se aquest interès. Més enllà de les referències concretes a l'autor, s'ha procurat que el corpus bibliogràfic utilitzat permetés una aproximació paral·lela als contextos francès i català, que fes possible valorar-ne alguns fenòmens des d'una perspectiva comparada. Partint del moviment de regeneració que suposà el modernisme, se sintetitzen algunes reflexions sobre el valor de la traducció en aquest context i s'estudia la seva presència en algunes revistes culturals i literàries, especialment a Pèl&Ploma, que va acollir el primer text d'André Gide en català. La recerca de mostres sobre l'impacte de la Nouvelle Revue Française entre la intel·lectualitat catalana palesa que la publicació fou una referència ineludible en el context del noucentisme. Es fa un èmfasi especial en La Revista, dirigida per Josep M. López-Picó, i en la rellevància d'alguns noms com Alexandre Plana. La lectura d'André Gide –sobretot, com a crític i assagista– i d'altres autors del seu cercle comportà de vegades l'aproximació a altres literatures, per a les quals la capçalera francesa esdevingué una valuosa plataforma de mediació. Les idees i la figura de Gide no foren alienes a algunes problemàtiques centrals en els últims anys del noucentisme, com ara la referent a l'art i la moral o l'intens debat sobre la novel·la. Per a algunes de les plomes més destacades de la literatura catalana, com és el cas de Josep Pla, l'autor francès suposà una referència decisiva. Al costat d'aquestes controvèrsies s'estudien alguns aspectes rellevants en la configuració de nous projectes editorials, com ara Edicions Proa. Miquel Llor, traductor del primer títol de Gide traslladat íntegrament al català, centra bona part de l'atenció. La consulta de material inèdit ha permès esbossar el model de llengua emprat en la traducció i comparar-ne alguns trets amb l'original. A la dècada dels anys trenta André Gide suscità un interès renovat, que s'explica en bona mesura per l'apropament al comunisme, ben aviat matisat. Aquesta posició comportà novament una presència notable a la premsa del període, motivada sobretot per qüestions polítiques i morals. En el terreny més estrictament literari, s'estudien alguns elements relacionats amb els Quaderns Literaris. Aquesta col·lecció fou l'encarregada de donar a conèixer quatre nous títols de Gide en català, tots publicats en plena guerra civil. Signaren les traduccions Josep Janés, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Simó Santainés. S'estudien els elements contextuals d'aquestes traduccions i s'ofereixen mostres descriptives de la llengua emprada. Les conclusions presenten una síntesi interpretativa dels resultats obtinguts i assenyalen possibles vies per a ampliar la recerca, que s'atura amb l'abolició de l'existència pública de la literatura catalana imposada pel règim franquista a la postguerra.
Resumen: During the first few decades of the twentieth century André Gide, winner of the Nobel Literature Prize in 1947, was a central figure in France as a writer, both for strictly literary reasons and also for his own social prominence. His fame also became patent in other European literatures, including Catalan literature. Researching and analysing his presence in the literary field allows us to know the terms in which this reception occurred and how it influenced the shaping of some of the essential debates in the construction of literary modernity, from the turn of the century to the illegalisation of the Republic in January 1939. From the bibliography of and about the period, several periodicals (newspapers and magazines) and the study of translation of André Gide into Catalan, we analyse the cultural agents (authors, critics, editors, translators, etc. ) interest in several of the questions in which the writer had a leading role and how that interest developed. Beyond specific references to the author we have tried to ensure that the bibliographical corpus used offers a parallel approach to both the French and the Catalan contexts, enabling certain phenomena to be evaluated from a comparative perspective. Setting out from the movement of regeneration that was Modernism, reflections are offered on the value of translation in this context and its presence in some of the cultural and literary magazines of the time is considered, in particular in the magazine Pèl&Ploma, which was the first to publish a text by André Gide in Catalan. Research into evidence of the impact of the Nouvelle Revue Française among the Catalan intellectuals has shown that the publication was an inevitable reference in the context of Catalan noucentisme. There is special emphasis on La Revista, edited by Josep M. López-Picó, and on the importance of certain names such as Alexandre Plana. The reading of André Gide––especially as critic and essayist––as well as other authors from his circle brings us to other literatures, for which the leading French production became a valuable platform of mediation. Gide's ideas and the man himself were not foreign to some of the central problems in the last few years of noucentisme, such as references to art and morals or the intense debate about the novel. For some of the most prominent writers in Catalan literature, Josep Pla being one of them, Gide was a decisive reference. Besides these controversies important aspects for the shaping of new publishing projects are studied, with Edicions Proa providing one example. Miquel Llor, translator of the first of Gide's books to be fully translated into Catalan is at the centre of this interest. Consultation of unpublished material has enabled us to sketch the model of language used in the translation and compare it with some of the features of the original. In the nineteen thirties André Gide was the subject of renewed interest, explained largely by his approach to Communism, which would soon change. This position earned him once again a significant presence in the press of the period, motivated especially by political and moral questions. In the strictly literary field, some of the elements related to the Quaderns Literaris are studied. This collection was commissioned to disseminate the four works by Gide in Catalan, all published at the height of the Civil War. The translations are by Josep Janés, Bartomeu Rosselló-Pòrcel and Simó Santainés. The contextual elements of these translation are studied and descriptive examples of the language employed are presented. The conclusions present an interpretative summary of the result obtained and signal possible paths for broadening the research, which ends with the abolition of the public existence of Catalan literature imposed by the Francoist regime during the post-war period.
Nota: Tesi. Doctorat. Universitat Autònoma de Barcelona. 2017.
Nota: Departament responsable de la tesi: Departament de Traducció i d'Interpretació i d'Estudis de l'Àsia Oriental.
Derechos: L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: Creative Commons
Lengua: Català.
Documento: Tesis i dissertacions electròniques. ; doctoralThesis ; publishedVersion
Materia: Literatura catalana ; Influència francesa. ; Gide, André, Influència. 1869-1951
ISBN: 9788449076329

Adreça alternativa: https://hdl.handle.net/10803/458623


371 p, 1.3 MB

El registro aparece en las colecciones:
Documentos de investigación > Tesis doctorales

 Registro creado el 2018-03-12, última modificación el 2019-05-15



   Favorit i Compartir