Estudi de les característiques clínic-biològiques de la limfocitosi B monoclonal, la freqüència i significat pronòstic de les alteracions citogenètiques associades i la seva relació amb la infecció pel virus de la hepatitis C / Ines Hernández Rodríguez ; directors: José Tomás Navarro Ferrando, Jordi Juncà Piera, Josep Maria Ribera Santasusana.
Hernández Rodríguez, Ines, autor.
Navarro Ferrando, José Tomás, supervisor acadèmic.
Juncà i Piera, Jordi, supervisor acadèmic.
Ribera Santasusana, J. M. (José María), supervisor acadèmic.
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina.

Imprint: [Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2018.
Description: 1 recurs en línia (89 pàgines) : gràfics.
Abstract: Introducció. La LBM es va plantejar al 2005 com a una entitat pre-leucèmica amb criteris definits. A nivell hospitalari es solen diagnosticar LBM clíniques o d'alt recompte. S'ha descrit un 26% d'incidència de LBM entre els malalts diagnosticats d'infecció per VHC. No s'ha estudiat la relació entre LBM i genotip viral o càrrega viral del VHC. Hipòtesis: 1/ Podria existir un percentatge valorable de pacients reclassificables com a LBM. 2/ Les alteracions citogenètiques relacionades amb la LBM podrien presentar una prevalença i un impacte pronòstic equiparable als SLPC amb el mateix immunofenotip. 3/ Una càrrega viral elevada i els genotips 1b i 4 en infectats pel VHC podrien ser factors predictius d'aparició de LBM i de la seva posterior evolució a LLC. Objectius: 1/ Analitzar les característiques clínic-biològiques de la LBM en casos diagnosticats al nostre centre entre 1998 i 2011. Redefinir els casos diagnosticats de SLPC-B com a LBM. 2/ Analitzar les alteracions citogenètiques i el seu significat pronòstic en els casos de LBM. 3/ Avaluar incidència de LBM en pacients amb infecció per VHC, i analitzar la seva relació amb la càrrega viral i el genotip. Resultats. De 547 pacients amb SLPC-B amb afectació perifèrica, es van reclassificar 129 com a LBM, amb una mediana d'edat de 73 anys i un 54% d'homes. Les proporcions de cada sub-classificació van ser de 80% (LBM-LLC), 2% (LBM CD5+) i 18% (LBM CD5-). Es va estudiar el patró d'infiltració de moll d'os, resultant de tipus intersticial en la majoria de casos (41%). Set pacients (10%) presentaven infecció concomitant pel VHC. Es va trobar alteració citogenètica en 61 pacients (64%), dels quals un 45,2% presentava del(13q14), un 11,3% +(12), un 5,9% t(14;18), un 3,5% (2 casos) del(11q). Seixanta-cinc pacients (52%) van complir criteris de progressió, dels quals 17 va requerir tractament. El promig (DE) de limfòcits al diagnòstic dels pacients que van progressar a SLPC va ser de 6,1x109/L. Trenta-tres (26%) pacients van presentar segona neoplàsia als 15 anys, la majoria previ al diagnòstic. Un 11% va presentar una malaltia autoimmunitària abans o després del diagnòstic de LBM. Només 1 pacient va presentar IgH oligoclonal, mentre els altres 14 presentaven un pic clonal. La supervivència lliure de tractament als 15 anys va ser del 79% (IC95% 66-92), amb una mediana de 23 anys. La supervivència global (SG) a 15 anys va ser del 69% (IC95% 56-82), amb una mediana de 16,3 anys (IC95% 9,6-23,0) i una mediana de seguiment de malalts vius de 6,7 anys (0-15,9). No es van trobar diferències estadísticament significatives respecte a la SG entre els grups de baix i elevat recompte de limfòcits, però si en la supervivència lliure de progressió (7,4 versus 3,0 anys) (p=0,014). Es van recollir 160 pacients amb infecció per VHC, dels quals 13 (8,1%) presentaven LBM de forma concomitant. Només es van trobar alteracions citogenètiques en un dels casos (reordenament IgH) i no es va trobar associació entre el desenvolupament de LBM i la càrrega viral o el fenotip. Conclusions. Es va reclassificar com a LBM una important proporció de casos de SLPC amb afectació de sang perifèrica. Es va trobar una elevada incidència de segona neoplàsia. Un elevat percentatge dels pacients va evolucionar a SLPC, tot i que pocs van requerir tractament. Entre els pacients amb VHC, es va trobar una menor incidència de LBM que la descrita prèviament.
Abstract: Introduction. MBL was proposed in 2005 as a pre-leukemic entity with defined criteria. In the hospital, it is frequent to diagnose the high-count type. A 26% of MBL incidence among HCV infected has been described. Data are missing about the relationship between MBL and viral genotype of HCV. Hypothesis: 1/ A valuable percentage of patients with B-LPD could be reclassified as MBL. 2/ Cytogenetic alterations related to MBL may have a prevalence and prognostic impact comparable to their equivalent B-LPD. 3 / A high viral load and 1b or 4 HCV genotypes may be predictive factors of the occurrence of MBL. Objectives: 1 / To analyse the clinical and biologic features of our MBLs between 1998 and 2011. Redefine the cases of B-LPD 2/ To analyse the cytogenetic alterations and their prognostic significance in the cases of MBL. 3 / To assess the incidence of MBL in patients with HCV infection, and to analyse the relationship between the virus and the genotype or viral load. Results. One-hundred twenty-nine out of 547 B-LPD were reclassified as MBL, with a median age of 73 years and a 54% of males. Proportions of CLL-like LPD, CD5 negative non CLL-like and CD5 positive non CLL-like were 80%, 18% and 2%, respectively. The majority had an interstitial bone marrow infiltration (41%). Only 10% of patients had a concomitant infection with HCV. Sixty-one (64%) of patients had a FISH alteration, predominantly chromosome 13 deletion (45,2%). Sixty-five patients (52%) fulfilled criteria of LPD progression, with 17 patients requiring treatment (7 out of them because of progression of CLL). The mean (SD) B-lymphocyte count at diagnosis of patients with LPD progression was 6. 1x10^9/L. Thirty-three (26%) patients had another neoplasia in a 15-year period, mainly before the MBL diagnosis. An 11% had an autoimmune disease, either previously or after the MBL diagnosis. Only 1 out of 15 patients had an oligoclonal IgH peak. The 15-year free-treatment survival was 79% (CI95% 66-92), with a median of 23 years. The 15-year overall survival was 69% (CI95% 56-82), with a median of 16. 3 years and a median follow-up of living patients of 6. 7 years (0-15. 9). No differences were found regarding the OS between groups of low-count and high-count of B lymphocytes. FTS was significantly different (7. 4 versus 3. 0 years) (p=0. 014) between these groups. Only 13 (8. 1%) out of 160 VHC patients developed MBL. One case had a translocated IGH gene by FISH. No association was found with viral load nor viral genotype. Conclusions. An important proportion of LPD with peripheral involvement was reclassified as MBL. A higher prevalence of another neoplasia was described. A high percentage of patients in this series evolved to LPD, but a small subset required specific treatment. Among patients with HCV infection, a lesser incidence of MBL than described was found.
Note: Tesi. Doctorat. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina. 2017.
Rights: L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: Creative Commons
Language: Català.
Document: Tesis i dissertacions electròniques. ; doctoralThesis ; publishedVersion
Subject: Hepatitis C ; Complicacions ; Sistema immunològic ; Malalties.
ISBN: 9788449072956

Adreça alternativa: https://hdl.handle.net/10803/459074


90 p, 1.6 MB

The record appears in these collections:
Research literature > Doctoral theses

 Record created 2018-05-07, last modified 2019-02-15



   Favorit i Compartir