Els Retaules del Corpus Christi a la Catalunya dels segles XIV i XV.
Favà Monllau, De Cèsar, autor.
Orriols i Alsina, Anna, supervisor acadèmic.
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia.

Publicación: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2018.
Descripción: 1 recurs en línia (972 pàgines)
Resumen: La tesi doctoral que aquí es presenta respon a l'objectiu d'estudiar una de les múltiples conseqüències artístiques de la devoció medieval a l'eucaristia en els bisbats catalans: el mobiliari d'altar del Corpus Christi. Més en concret, la seva principal pretensió és la d'analitzar els programes iconogràfics que van ser-hi representats, fonamentalment a partir de les obres conservades dels segles xiv i xv, però també dels testimonis documentals coneguts. Amb la intenció de comprendre les circumstàncies que van originar l'aparició d'aquestes obres i d'aprofundir en el coneixement de la seva iconografia, una primera part del treball es dedica al culte emergent a l'eucaristia que, a la baixa edat mitjana, adquireix una centralitat indiscutible amb la institució de la solemnitat del Corpus Christi. Partint del marc teològic, de la teorització de la doctrina de la presència real de Crist en les espècies consagrades, que és el veritable motor de la devoció, s'hi analitzen les principals expressions pietoses que van derivar-se'n arreu i, a continuació, es planteja una visió global del fenomen a la Catalunya de l'època, ara per ara per publicar. Un cop bastit el teló religiós de fons, la segona part de la tesi, que és la principal, s'endinsa pròpiament en l'estudi del mobiliari d'altar del cos de Crist. Abans d'entrar-hi pròpiament, però, a manera de proemi i per tal de contextualitzar el fenomen, s'escomet una breu panoràmica per algunes de les principals repercussions del culte en el terreny artístic, entre les quals l'aparició de les capelles del cos de Crist, que són el marc litúrgic natural dels exemplars a estudiar, encara que no l'únic. Cal dir, d'entrada, que els exemplars conservats al territori amb aquesta dedicació, majoritàriament retaules pictòrics, són escassos en contrast amb la potència del culte i, malauradament, la documentació tampoc no és gaire generosa sobre les obres perdudes. Tanmateix, per sort n'ha perviscut un conjunt prou divers i significatiu que permet establir els principals vectors temàtics que, més enllà de les particularitats, degueren configurar-ne habitualment els programes iconogràfics. A cadascun d'ells, tant els que comptaven amb una llarga tradició com els originats a partir de l'efervescència de la devoció, es dediquen els darrers capítols de la tesi, els quals segueixen les reflexions pertinents sobre les obres i la seva iconografia, fonamentalment adreçada a posar en relleu la presència real de Crist en el pa i el vi consagrats. En primer lloc s'analitza la presència destacada que hi ostentà el tema iconogràfic del Sant Sopar, com a representació principal de la institució del sagrament de l'eucaristia. En segon lloc s'aborda el pes que van tenir, dins del marc referit, les imatges cristològiques, tot posant especial èmfasi en els dos cicles que semblen haver jugat un paper de primer ordre, a saber, el de la infantesa de Crist i el de la passió. En tercer lloc es pondera la presència recurrent de les escenes de la litúrgica eucarística, principalment de l'Elevació de l'hòstia consagrada i la Processó del Corpus Christi, les quals vinculen indefectiblement la iconografia de les obres estudiades amb els manuscrits il·luminats. Finalment, el darrer capítol passa revista a les nombroses figuracions de miracles eucarístics que hi concorren i que posen de manifest varietat de fonts conegudes a la Catalunya del període. I això sense menystenir, és clar, aquelles expressions que tenen l'origen en un culte d'origen local, de les quals, dissortadament, n'ha pervingut la mínima expressió. El cos del treball s'acompanya, a la fi, amb un catàleg que aplega les nou obres (i vuit conjunts) que es prenen en consideració i amb un ajustat aplec de documents d'índole diversa que pretén sustentar una visió de conjunt del culte eucarístic a Catalunya i les seves repercussions plàstiques. Tot plegat va annexat amb la bibliografia final de rigor, la qual pot ser una bona eina per a futures investigacions sobre la matèria.
Resumen: The objective of the thesis presented here is to study one of the many artistic consequences of medieval devotion to the Eucharist in Catalan bishoprics: Corpus Christi altarpieces. More specifically, the main aim is to analyse the iconographic cycles represented on those fourteenth and fifteenth century altarpieces –some of them preserved and some others known thanks to documentary evidence. With the intention of understanding the circumstances that gave rise to the appearance of these works and deepen the knowledge of their iconography, the first part of the thesis focusses on the emerging cult to the Eucharist, which, in the late middle ages, acquired an indisputable centrality with the institution of the solemnity of Corpus Christi. Based on the theoretical doctrine of the real presence of Christ in the consecrated species, which is the real agent of devotion, we analyse the main pious expressions that were derived from this devotion. Next, we give an overview of the phenomenon in the Catalonia of that time, yet to be published. Once the religious background is established, the second part of the thesis, which is the main part, studies the Corpus Christi altarpieces. In order to contextualize the phenomenon, we make a brief overview of some of the main implications of the cult in the artistic field, including the appearance of chapels devoted to the body of Christ, which are the natural liturgical framework of the works to be studied, although not the only one. It is important to point out that, initially, the works with the above mentioned dedication preserved in the area, mainly pictorial altarpieces, are rare in contrast with the power of the cult and, unfortunately, there is not much preserved documentation on the lost works. Notwithstanding, a diverse and significant set of altarpieces has survived that allows us to establish the main thematic vectors, beyond the particularities, that must have normally made up the iconographic programmes. We dedicate the last chapters of the thesis to these, both those that have a long tradition and those arising from the effervescence of devotion, which are pertinent reflections on the work and its iconography, primarily aimed at highlighting the real presence of Christ in the consecrated bread and wine. Firstly, we analyse the outstanding presence of the iconographic theme of the Last Supper, as the central image of the institution of the sacrament of the Eucharist. Secondly, we look at the weight the Christian figures had within the framework referred to, with special emphasis on the two cycles that seem to have played a leading role, namely, the childhood of Christ and the Passion. Thirdly, we reflect on the recurring presence of the scenes of the Eucharistic liturgy, primarily the Elevation of the consecrated host and the Procession of Corpus Christi, which unfailingly link the iconography of the works studied with illuminated manuscripts. Finally, the last chapter re-examines the numerous figurations of Eucharistic miracles that concur and evidence a variety of known sources in Catalonia in that period. And this without neglecting, of course, those expressions that have their origin in a local cult, which, unfortunately, have largely perished. The thesis also includes a catalogue with the entries of the nine altarpieces and a set of various kinds of documents that aim to give an overall vision of the Eucharistic worship in Catalonia and its artistic repercussions. The bibliography, which might be used as an effective tool for further research on this field, closes this thesis.
Nota: Doctorat
Nota: Universitat Autònoma de Barcelona
Nota: 2018.
Nota: Tesi
Nota: Departament responsable de la tesi: Departament d'Art i de Musicologia.
Derechos: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Lengua: Castellà.
Documento: Tesis i dissertacions electròniques. ; doctoralThesis ; publishedVersion
Materia: Retaules gòtics ; Catalunya.
ISBN: 9788449079016

Adreça alternativa: http://hdl.handle.net/10803/482015


Disponible a partir de: 2019-03-23

El registro aparece en las colecciones:
Documentos de investigación > Tesis doctorales

 Registro creado el 2018-06-25, última modificación el 2018-09-10



   Favorit i Compartir