| Resum: |
L'exposició a la contaminació ambiental és una de les principals amenaces per a la salut dels ecosistemes i les poblacions silvestres. L'estrès produït per la contaminació pot causar importants alteracions a la fauna, especialment als depredadors com les aus rapinyaires que, d'altra banda, s'utilitzen com espècies sentinelles del seu ecosistema. Comprendre el mecanisme mitjançant el qual els organismes fan front a l'estrès ambiental i s'adapten a un ambient canviant és crucial per a la seva conservació. Amb aquest propòsit, les hormones d'estrès (corticosterona en aus) s'han utilitzat com a biomarcadors d'estrès ambiental. La corticosterona és l'hormona resultant de l'activació de l'eix hipotalàmic-hipofisari-adrenal (HPA), element clau de la resposta d'estrès. L'activació d'aquest eix i el seu correcte funcionament permet als vertebrats mantenir l'homeòstasi i fer front a les pertorbacions del seu ambient. Per tant, detectar alteracions en el funcionament d'aquest eix (com és l'estrès crònic) pot ser utilitzar com un biomarcador de poblacions en risc i oferir informació valuosa sobre l'estat de l'animal i la seva eficàcia biològica. Les plomes són la única matriu capaç de proporcionar una mesura a llarg termini de corticosterona, i per tant de reflexar l'activitat de l'eix HPA, de manera retrospectiva i integrada en el temps. A més, aquesta matriu pot reflectir l'estat intern de contaminació d'una au, essent una eina molt útil per a la biomonitorització de contaminació ambiental. No obstant, al ser una matriu relativament nova, encara existeixen moltes incògnites metodològiques. A més, tot i que els contaminants tenen el potencial d'alterar l'activitat de l'eix HPA, hi ha molt poca informació al respecte. L'objectiu principal d'aquesta tesi és, per una banda, avaluar l'ús de les plomes per mesurar corticosterona com a biomarcador de la salut i l'eficàcia biològica de les aus, explorant alguns aspectes metodològics d'aquesta matriu, i per l'altra, avaluar l'aplicabilitat de les plomes per biomonitoritzar contaminació ambiental estudiant els efectes dels contaminants en la resposta adrenal d'estrès de les aus. Primer, vam explorar la idoneïtat de diferents tipus de plomes per mesurar corticosterona i contaminants ambientals. Vam comparar nivells de corticosterona entre plomes corporals i plomes primàries de vol, que són les més utilitzades en gairebé tots els estudis previs. Les plomes corporals van mostrar una menor variabilitat en els nivells de corticosterona, indicant que aquest tipus de ploma és més adequat per obtenir informació més específica en el temps i minimitzar factors de confusió. A més, es va descriure per primer cop que les plomes natals dels pollets són útils per biomonitoritzar contaminants, essent un nou mètode de mostreig no invasiu. En segon lloc, vam demostrar que els nivells de corticosterona en plomes cobertores són consistents i estables al llarg de la generació de la ploma, mentre que varien d'un any a l'altre indicant flexibilitat individual. A més, es va validar un protocol optimitzat per extreure corticosterona de les plomes de manera més ecològica i ràpida. En tercer lloc, vam observar que concentracions de corticosterona en ploma podien predir mortalitat i fallada reproductiva en el següent període, demostrant la utilitat potencial d'aquesta eina en programes de maneig d'aus. En quart lloc, es va mostrar com els contaminants més persistents influeixen l'activitat de l'eix HPA en aus de vida lliure, adultes o pollets, però no en aus en captivitat. Tot i la relació positiva entre contaminants i l'activitat adrenal, no es va observar que els contaminants afectessin el creixement dels pollets i, mitjançant l'avaluació de la dehidroepiandrosterona en plomes, vam observar una resposta adaptativa de l'eix HPA en adults. Finalment, es van explorar diferents factors fisiològics i metodològics que potencialment podien crear confusió. En general, aquesta tesi proporciona una evidència important de la solidesa i utilitat de les plomes corporales per avaluar nivells de corticosterona a llarg termini i la seva utilitat com a biomarcador de l'eficàcia biològica en aus, així com un avanç per comprendre els efectes de la contaminació ambiental sobre la resposta adrenal d'estrès en les aus rapinyaires. |
visitant ::
identificació
dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sanitat i d'Anatomia Animals)
