Influència de l'activitat de la macrofauna en el flux de 224Ra des dels sediments : el cas dels Alfacs, Catalunya
BioRad (Grup de recerca)
Carrió Lladós, Laia
Serra Artal, Sonia
Garcia i Orellana, Jordi, tutor, (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Física)
Soler Membrives, Anna, tutora, (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia)
Hierro Gutiérrez, Almudena, tutora, (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Física)
Roca Martí, Montserrat, tutora, (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Física)
Diego Feliu, Marc, tutor, (Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals)
Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències

Data: 2018
Descripció: 117 pag.
Resum: La principal entrada de nutrients i compostos químics als oceans és a través dels rius, tot i que recentment s’ha demostrat que les descàrregues d’aigües subterrànies al mar (SGD) també poden ser una font rellevant. Aquest treball però, es basa en l’ús de l’isòtop 224Ra per quantificar processos a petita escala com és el cas de l'intercanvi de soluts i partícules entre sediments i la columna d’aigua (PEX), transportant així substàncies dissoltes, partícules fines i altres materials procedents de sediments. Gràcies als resultats que es dicten a l’article de Rodellas et al. (2017), hem vist que a la Badia dels Alfacs, les concentracions màximes de 224Ra se situen lluny de la costa, i a més a més s’observa una forta variació estacional, on a l’estiu les concentracions arriben a ser fins a cinc vegades més elevades que a l’hivern. A partir dels resultats d'aquest estudi, sorgeix la idea que hi poden haver diversos mecanismes que afavoreixen al flux advectiu de materials i compostos a través de la interfície d’aigua-sediment generant així diferències entre certs punts de la badia i variacions al llarg de l’any. Aquests mecanismes són la influència de la “bioirrigació”, el vent, la hidrodinàmica de les aigües de la badia, el nivell del mar i l’onatge, les barreres impermeables i la convecció de l’aigua per la temperatura o les bombolles de gas entre d’altres (Santos et al. , 2012). El nostre estudi s’ha basat en la “bioirrigació” i bioturbació, fet que ens ha portat a plantejar-nos dues hipòtesis. La hipòtesi principal basada en el fet que la fauna bentònica és un factor rellevant que influeix en l’intercanvi de 224Ra entre elsediment i la columna d’aigua, i la segona hipòtesi centrada en l’article de Rodellas et al. (2017), que defensa que a la zona més llunyana a la costa trobem més 224Ra a la columna d’aigua respecte a la zona més propera. Per aquest motiu, vam realitzar dos mostrejos en dos punts diferents, un proper a la costa, concretament a la Torre de Sant Joan (ST1), i l’altre punt a una zona propera a la Punta de la Banya (ST2). La campanya va ser realitzada l’octubre del 2017 i es van obtenir mostres de flora, fauna, sediment i aigua de les dues zones per tal de poder realitzar posteriorment diverses incubacions al laboratori. Per cada estació es van realitzar incubacions amb sediment, altres amb sediment i fauna i altres amb sediment, flora i fauna. Per altra banda, a ST2 també es va realitzar una incubació amb 50 exemplars de Tritia reticulata i una amb 10 exemplars d’Hexaplex trunculus. En aquestes incubacions es van mesurar periòdicament els fluxos de 224Ra del sediment cap a la columna d’aigua per a cada mostra filtrant l’aigua i també es va caracteritzar la flora i fauna bentònica de cada estació, així com es va analitzar la granulometria i l’activitat del 224Ra present en el sediment. Els resultats obtinguts mostren el següent: -La cobertura vegetal present a cada estació és diferent quant a l’arrelament i l’espessetat de la praderia (sent major a ST1) i juga a favor de confirmar la hipòtesi que a ST2 hi ha més 224Ra en la columna d’aigua que a ST1; -La fauna bentònica de cada estació és diferent respecte a diversitat i mida. A ST2 trobem individus de més grans i amb més capacitat de moviment, fet també juga a favor de confirmar les nostres dues hipòtesis; -La granulometria i l’anàlisi de l’activitat del 224Ra en el sediment mostren que aparentment no hi ha diferències significatives en la concentració de 224Ra en el sediment entre ST1 i ST2; -Els perfils de la porewater mostren poques variacions espacials però una menor difusió estacional en els mesos d’hivern; -Les incubacions que contenien flora i fauna són les que han obtingut mesures de 224Ra majors respecte les que només contenien sediment. A ST1, el flux més elevat pertany a la incubació amb sediments i fauna (67±6 dpm·m-2·d-1) i el menor a la que només trobem sediments (22±2 dpm·m-2·d-1). En canvi a ST2, el flux major pertany a la incubació amb sediment, flora i fauna i a la de 50 exemplars de Tritia reticulata (30±3 dpm·m-2·d-1) i el menor a la de 10 exemplars d’Hexaplex trunculus (23±2 dpm·m-2·d-1) seguida de la incubació amb sediment (23±2 dpm·m-2·d-1). Per tots aquests motius, podem concloure i confirmar la hipòtesi que la fauna bentònica influeix en els fluxos de 224Ra del sediment. Tot i això, les diferències entre estacions mostrejades i entre estiu i hivern no només són degudes a la fauna, sinó que hi ha d’altres factors que també influeixen en aquests fluxos de 224Ra del sediment cap a la columna d’aigua.
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució i la comunicació pública de l'obra, sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades. Creative Commons
Llengua: Català.
Titulació: Ciències Ambientals [2501915]
Pla d'estudis: Graduat o Graduada en Ciències Ambientals [959]
Document: bachelorThesis ; Text
Matèria: 224Ra ; Sediments ; Columna d'aigua ; Fauna bentònica ; Alfacs (Catalunya)



117 p, 3.6 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Treballs de Fi de Grau > Facultat de Ciències. TFG

 Registre creat el 2018-07-19, darrera modificació el 2018-10-20



   Favorit i Compartir