Multilingüisme en famílies mixtes amb persones d'origen estranger a Catalunya
Solana Solana, A. Miguel (Universitat Autònoma de Barcelona)
Ortiz Guitart, Anna (Universitat Autònoma de Barcelona)
Rodríguez García, Dan (Universitat Autònoma de Barcelona)

Título variante:	Multilingualism in mixed families of foreign origin in Catalonia
Fecha:	2018
Resumen:	Catalunya ha experimentat un augment significatiu en les unions mixtes entre immigrants i nadius, les quals han donat lloc a un nombre creixent de persones amb orígens mixtos. Poc se sap sobre com les llars mixtes negocien les diferències culturals i el paper del «capital cultural mixt». Sobre la base de trenta entrevistes amb joves de pares amb diversos orígens culturals que resideixen a Catalunya, i cinquanta-vuit entrevistes a pares i mares immigrants que formen parella amb una persona autòctona, aquest article se centra en el paper de l'idioma. Utilitzen les famílies mixtes diversos idiomes en la seva vida quotidiana? Quins idiomes són preferits, i per què? Atès que el català és la llengua pròpia de Catalunya, examinem específicament el seu coneixement i ús. D'una banda, trobem que les famílies mixtes són generalment multilingües, i el coneixement de diferents llengües es considera que contribueix a la seva integració i mobilitat social. De l'altra, però, els individus que pertanyen a orígens ètnics minoritzats poden oposar-se a l'aprenentatge o l'ús de diferents idiomes perquè experimenten una dissonància identitària. Tot i ser nascuts a Catalunya, i autoidentificar-se com a catalans i en molts casos amb llengua pròpia catalana, pels seus trets fenotípics diferenciats, se'ls percep socialment com a estrangers o immigrants, i es veuen sovint interpel·lats en castellà. Aquests estigmes i prejudicis poden estar dissuadint la pràctica del multilingüisme a Catalunya, i privant dels beneficis que representa per als individus, les famílies i la societat en conjunt.
Resumen:	Catalonia has seen a significant increase in mixed unions between immigrants and natives, which has given rise to an increasing number of individuals with mixed origins. Little is known about how mixed households negotiate cultural differences and view the issue of "mixed cultural capital". Drawing on 30 in-depth interviews with mixed youth of diverse cultural and religious backgrounds residing in Catalonia, and 58 in-depth interviews with immigrant parents in an intermarriage relationship, this paper focuses on the role of language. Do mixed families and individuals use a number of languages in their everyday lives? Which languages are transmitted, preferred and used, and why? Since Catalan is Catalonia's official public language in practical and symbolic terms, we specifically examine its knowledge and use. On the one hand, we find that mixed families are generally multilingual, as the knowledge of different languages is thought to contribute to social integration and social mobility. But on the other hand, we have found that mixed individuals who belong to minority ethnic or racial groups may resist learning or using different languages (whether their immigrant parent's native language or Catalan) because they experience an "identity mismatch" by which, despite being born in Catalonia, they are socially perceived as "foreigners" because of their different "visible" traits and are often spoken to in Spanish rather than Catalan. There- fore, rather than having mixed individuals and their society benefiting from the cultural capi- tal that multilingualism represents, prevalent stigmatization and prejudice in Catalonia may actually be deterring the practice of multilingualism.
Derechos:	Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.
Lengua:	Català
Documento:	Article ; recerca ; Versió publicada
Materia:	Llengua catalana ; Famílies mixtes ; Immigració ; Multilingüisme ; Capital cultural ; Identitat ; Estigmatització ; Prejudicis ; Catalan language ; Mixed families ; Immigration ; Multilingualism ; Cultural capital ; Identity ; Stigmatization ; Prejudices
Publicado en:	Treballs de sociolingüística catalana, Núm. 28 (2018) , p. 111-126, ISSN 2013-9136

Adreça alternativa: http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/article/view/142663
DOI: 10.2436/20.2504.01.146

16 p, 199.3 KB

El registro aparece en las colecciones:
Artículos > Artículos de investigación
Artículos > Artículos publicados