(Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana)
| Títol variant: |
First and second person plural unstressed endings in Catalan : a diachronic and geolinguistic approach |
| Data: |
2018 |
| Resum: |
Una de les evolucions característiques del català, enfront d'altres llengües romàniques, és el tancament en [e] de A àtona en síl·laba final travada llatina o romànica (RŎSAS > roses, CANTANT > canten, ASPARĂGU > espàrrec). Malgrat això, les terminacions àtones de primera i segona persona del plural de l'imperfet d'indicatiu i del condicional coneixen en parlars nord- occidentals variants que sembla que restringeixin l'abast del tancament esmentat ([kan'taβam], [kanta'ɾiaw]). En el present article, partint d'un corpus enregistrat en quaranta localitats nord- occidentals, es delimita l'àrea en què les terminacions àtones -AMUS, -ATIS han arribat a un resultat diferent de -em, -eu. Tot seguit, amb l'ajuda de materials cartografiats en l'Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC) i de documents aplegats en el Corpus Informatitzat del Català Antic (CICA), es descarta la possibilitat que les variants nord-occidentals estudiades es puguin explicar en termes estrictament fonètics. Finalment, a l'empara del marc teòric de la morfologia natural, es basteix una justificació per als canvis en les terminacions àtones de primera i segona persona del plural, la qual parteix de la conversió de variants al·lofòniques en autèntics al·lomorfs, gràcies a la redistribució dels quals dins dels paradigmes temporals s'assoleix una major congruència del sistema flexiu verbal. |
| Resum: |
One of the characteristic evolutions of Catalan, as opposed to other Romance languages, is the A > [e] closure in unstressed final syllables if they are closed by a consonant (RŎSAS > roses 'roses', CANTANT > canten 'they sing', ASPARĂGU > espàrrec 'asparagus'). Despite this, in North-Western Catalan, there are variants of first and second person plural unstressed endings of the imperfect indicative and conditional tenses that seem to restrict the scope of the aforementioned closure (cantàvem [kan'taβam] 'we sang', cantaríeu [kanta'ɾiaw] 'youplural would sing'). In this paper, on the basis of a corpus recorded in forty North-Western survey points, we delimit the area in which unstressed verb endings derived from Latin -AMUS, -ATIS have arrived to a result other than -em, -eu. Next, with the help of linguistic data mapped in Atles Linguistic del Domini Català (ALDC), and searching the Corpus Informatitzat del Català Antic (CICA), we discard the possibility that these North-Western variants could be explained in strictly phonetic terms. Finally, within the framework of the Natural Morphology Theory, we provide an explanation for the changes in unstressed first and second person plural endings, starting from the conversion of allophonic variants into true allomorphs, thanks to the redistribution of which within tenses paradigms a greater congruence on the verbal system is obtained. |
| Ajuts: |
Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca 2017/SGR-1696
|
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Català |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Canvi lingüístic ;
Morfologia natural ;
Flexió verbal ;
Vocals posttòniques ;
Català nord-occidental ;
Català antic ;
Imperfet d'indicatiu ;
Condicional ;
Imperfet de subjuntiu ;
Linguistic change ;
Natural morphology ;
Verb inflection ;
Post-stressed vowels ;
North-Western Catalan ;
Old Catalan ;
Imperfect indicative ;
Conditional ;
Imperfect subjunctive |
| Publicat a: |
Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística, Núm. 8 (2018) , p. 159-258, ISSN 2014-1408 |
visitant ::
identificació
(Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana)
