Els CREI de Catalunya : intervenció, perfil i evolució dels joves atesos / presentada per Marta Sabaté Tomàs ; dirigida per: Dra. Josefina Sala Roca, Dra. Laura Arnau Sabatés.
Sabaté Tomàs, Marta, autor.
Sala Roca, Josefina, supervisor acadèmic.
Arnau, Laura, supervisor acadèmic.
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social.

Publicació: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2018.
Descripció: 1 recurs en línia (296 pàgines)
Resum: Els Centres Residencials d'Educació Intensiva (CREI) són una tipologia de recurs residencial especialitzat existent a Catalunya per a joves amb problemes greus de comportament, sobre els que no s'ha realitzat cap investigació específica fins el moment. És per això que la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), organisme dependent del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya va encarregar la realització del present estudi amb la finalitat d'endinsar-se en els CREI i, així, entendre com funcionen, quin perfil de joves acullen i quina és l'evolució que aquests joves fan durant la seva estada. A més, es va aprofundir en les trajectòries d'aquells joves que van evolucionar positivament analitzant els factors que podrien haver tingut una incidència significativa. En aquest estudi exploratori hem utilitzat un disseny transaccional mixt, que combina la metodologia qualitativa i quantitativa. La recollida de dades es va fer a través dels equips directius i els professionals dels centres mitjançant l'observació, un qüestionari i entrevistes semiestructurades. Les dades obtingudes es van organitzar en tres blocs. En el primer d'ells es van identificar similitud i diferències referents a l'organització i el funcionament dels centres. En el segon bloc, es va identificar que, durant els tres anys previs a la realització de l'estudi, la mitjana d'edat d'ingrés era de 15. 4 anys (SD=1. 4) i normalment procedien de CRAE, de centre d'acollida o de domicili familiar. El temps mitjà d'estada era de 14. 4 mesos (SD=10. 10) i més de la meitat dels joves es escapolir alguna vegada durant el seu internament, consumia algun tòxic i es coneixia que havia comès algun delicte. Ja al centre, un 47. 8% van fer una millora progressiva; un 44. 9% no va presentar cap millora significativa; i un 7. 3% va iniciar un procés amb una millora però va acabar trencant el seu procés. La mitjana d'edat de sortida va ser de 16. 6 anys (SD=1. 10) i dels que es coneixia el destí de sortida normalment retornaven al domicili familiar o a CRAE, o anaven a altres recursos residencials de transició a l'autonomia, o acabaven internats en un Centre educatiu del Departament de Justícia. Els principals motius pels quals aquests joves van ser desinternats van ser la pèrdua de plaça per escapoliment de llarga durada, la finalització del procés, la majoria d'edat i el trasllat a un altre centre que s'adaptés millor a les seves característiques. En el tercer bloc es va aprofundir en aquells casos que van residir als CREI durant un any o més. Els anàlisi van mostrar que els joves que havien evolucionat positivament eren aquells que majoritàriament s'havien adaptat al funcionament del centre molt ràpidament, van crear un vincle positiu amb els professionals, tenien fona relació amb persones de dins i fora del CREI, assistien a recursos externs, van residir més temps als centres desinternant-se per haver finalitzat el seu procés, i el destí més freqüent va ser el retorn a domicili o a CRAE. En pocs casos consumien estupefaents, se'ls coneixien delictes o es van escapolir del centre. D'altra banda, els joves que no van millorar significativament eren aquells que majoritàriament consumien drogues, havien comès algun delicte, s'escapolien, no tenien cap persona disponible fora del centre i, si la tenien, la relació amb ella desorganitzada o negligent. En sortir del centre, aquests joves ingressaven en un Centre educatiu del Departament de Justícia o retornaven al domicili familiar. Les troballes d'aquesta investigació poden aportar informació rellevant que faciliti als professionals vinculats a aquests centres reflexionar sobre la seva pràctica i evolucionar cap al disseny i la implementació d'intervencions i estratègies que incrementin el seu impacte positiu.
Resum: Els Centres Residencials d'Educació Intensiva (CREI) són una tipologia de recurs residencial especialitzat existent a Catalunya per a joves amb problemes greus de comportament, sobre els que no s'ha realitzat cap investigació específica fins el moment. És per això que la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), organisme dependent del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya va encarregar la realització del present estudi amb la finalitat d'endinsar-se en els CREI i, així, entendre com funcionen, quin perfil de joves acullen i quina és l'evolució que aquests joves fan durant la seva estada. A més, es va aprofundir en les trajectòries d'aquells joves que van evolucionar positivament analitzant els factors que podrien haver tingut una incidència significativa. En aquest estudi exploratori hem utilitzat un disseny transaccional mixt, que combina la metodologia qualitativa i quantitativa. La recollida de dades es va fer a través dels equips directius i els professionals dels centres mitjançant l'observació, un qüestionari i entrevistes semiestructurades. Les dades obtingudes es van organitzar en tres blocs. En el primer d'ells es van identificar similitud i diferències referents a l'organització i el funcionament dels centres. En el segon bloc, es va identificar que, durant els tres anys previs a la realització de l'estudi, la mitjana d'edat d'ingrés era de 15. 4 anys (SD=1. 4) i normalment procedien de CRAE, de centre d'acollida o de domicili familiar. El temps mitjà d'estada era de 14. 4 mesos (SD=10. 10) i més de la meitat dels joves es escapolir alguna vegada durant el seu internament, consumia algun tòxic i es coneixia que havia comès algun delicte. Ja al centre, un 47. 8% van fer una millora progressiva; un 44. 9% no va presentar cap millora significativa; i un 7. 3% va iniciar un procés amb una millora però va acabar trencant el seu procés. La mitjana d'edat de sortida va ser de 16. 6 anys (SD=1. 10) i dels que es coneixia el destí de sortida normalment retornaven al domicili familiar o a CRAE, o anaven a altres recursos residencials de transició a l'autonomia, o acabaven internats en un Centre educatiu del Departament de Justícia. Els principals motius pels quals aquests joves van ser desinternats van ser la pèrdua de plaça per escapoliment de llarga durada, la finalització del procés, la majoria d'edat i el trasllat a un altre centre que s'adaptés millor a les seves característiques. En el tercer bloc es va aprofundir en aquells casos que van residir als CREI durant un any o més. Els anàlisi van mostrar que els joves que havien evolucionat positivament eren aquells que majoritàriament s'havien adaptat al funcionament del centre molt ràpidament, van crear un vincle positiu amb els professionals, tenien fona relació amb persones de dins i fora del CREI, assistien a recursos externs, van residir més temps als centres desinternant-se per haver finalitzat el seu procés, i el destí més freqüent va ser el retorn a domicili o a CRAE. En pocs casos consumien estupefaents, se'ls coneixien delictes o es van escapolir del centre. D'altra banda, els joves que no van millorar significativament eren aquells que majoritàriament consumien drogues, havien comès algun delicte, s'escapolien, no tenien cap persona disponible fora del centre i, si la tenien, la relació amb ella desorganitzada o negligent. En sortir del centre, aquests joves ingressaven en un Centre educatiu del Departament de Justícia o retornaven al domicili familiar. Les troballes d'aquesta investigació poden aportar informació rellevant que faciliti als professionals vinculats a aquests centres reflexionar sobre la seva pràctica i evolucionar cap al disseny i la implementació d'intervencions i estratègies que incrementin el seu impacte positiu.
Resum: Los Centros Residenciales de Educación Intensiva (CREI) son una tipología de recurso residencial especializado existente en Catalunya para jóvenes con problemas graves de comportamiento, sobre los que no se ha realizado ninguna investigación específica hasta el momento. Es por ello que la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), organismo dependiente del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya encargó la realización del presente estudio con la finalidad de adentrarse en los CREI y así entender cómo funcionan, qué perfil de jóvenes acogen y cuál es la evolución que dichos jóvenes protagonizan durante su estancia. Además, se profundizó en las trayectorias de aquellos jóvenes que evolucionaron positivamente analizando los factores que podrían haber tenido una incidencia significativa. En este estudio exploratorio hemos utilizado un diseño transeccional mixto, que combina la metodología cualitativa y cuantitativa. La recogida de datos se hizo a través de los equipos directivos y profesionales de los centros mediante la observación, un cuestionario y entrevistas semiestructuradas. Los datos obtenidos se organizaron en tres bloques. En el primero de ellos se identificaron similitudes y diferencias referentes a la organización y el funcionamiento de los centros. En el segundo bloque, se identificó que, durante los tres años previos a la realización del estudio, la mediana de edad de ingreso era de 15. 4 años (SD=1. 4) y solían proceder de CRAE, centro de acogida o domicilio familiar. El tiempo medio de estancia era de 14. 4 meses (SD=10. 10) y más de la mitad de los jóvenes se fugó en alguna ocasión durante su internamiento, consumía algún tóxico y se conocía que había cometido algún delito. Ya en el centro un 47. 8% realizaron una mejora progresiva; un 44. 9% no presentó mejora significativa; y un 7. 3% inició su proceso con una mejora pero acabó truncado su proceso. La mediana de edad de salida fue de 16. 6 años (SD=1. 10) y de los que se conocía el destino de salida, solían retornar al domicilio familiar o a CRAE, u otros recursos residenciales de transición a la autonomía, o acababan internados en un Centro educativo del Departament de Justícia. Los principales motivos por los que estos jóvenes fueron desinternados fueron la pérdida de plaza por fuga de larga duración, la finalización de proceso, la mayoría de edad y el traslado a otro centro que se adaptara mejor a sus características. En el tercer bloque se profundizó en aquellos casos que residieron en los CREI durante un año o más. Los análisis mostraron que los jóvenes que habían evolucionado positivamente eran aquellos que mayoritariamente se habían adaptado al funcionamiento del centro de forma muy temprana, crearon un vínculo positivo con los profesionales, tenían buena relación con personas de fuera del centro y tenían amigos dentro del CREI, asistían a recursos externos, residieron más tiempo en los centros, desinternándose por haber finalizado su proceso y el destino más frecuente fue el retorno a domicilio o a CRAE. En pocos casos consumían estupefacientes, se les conocían delitos o se fugaron del centro. Por otro lado los jóvenes que no mejoraron significativamente eran aquellos que mayoritariamente consumían drogas, habían cometido algún delito, se fugaban, no tenían ninguna persona disponible fuera del centro y si la tenían la relación con ellas era desorganizada/negligente, y al salir del centro ingresaban en un centro educativo del Departament de Justícia o volvían al domicilio familiar. Los resultados de nuestra investigación pueden aportar información relevante que facilite a los profesionales vinculados a estos centros reflexionar sobre su práctica y evolucionar hacia el diseño y la implementación de intervenciones y estrategias que incrementen su impacto positivo.
Resum: Residential Centers for Intensive Education (CREI) are a type of specialized residential resource in Catalonia for young people with serious behavioral problems, over which no specific research has been carried out so far. For this reason, the Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), a body dependent on the Departament de Treball, Afers Socials i Famílies of the Generalitat of Catalonia, commissioned the realization of this study with the aim of getting in the CREIs and understand how they work, what is the profile of the attended youth and the evolution these young people make during their stay. Besides, the trajectories of those young people who evolved positively, analyzing the factors that could have had a significant impact were studied in depth. In this exploratory study we have used a mixed transactional design, which combines qualitative and quantitative methodology. The collection of data was made through the management teams and the professionals of the centers using semi-structured interviews, a questionnaire and the observation. The obtained data was organized in three phases. In the first one, we identified similarities and differences among centers regarding the organization and functioning. In the second phase, the three years prior to the study were considered and we identified that the main age of admission was 15. 4 years (SD = 1. 4) and the youngsters usually came from CRAE, care center or family home. The average time of stay was 14. 4 months (SD = 10. 10) and more than half of the young people escaped during their stay, had substance abuse and it was known that they had committed a crime. When in the center, 47. 8% made a progressive improvement; 44. 9% did not show any significant improvement; and 7. 3% initiated the process with an improvement but ended up breaking its process. The main age of departure was 16. 6 years (SD = 1. 10) and those whose departure destination was known normally returned to their family home or to the CRAE, or went to other residential resources of transition to autonomy, or ended up in an educational center depending of the Department of Justice. The main reasons for leaving of these young people were the loss of placement due to a long-term scape, the end of their process, the majority of age and the transfer to another center that suited its characteristics best. In the third phase, those cases that resided in the CREI for one year or more were studied in depth. denThe analysis showed that young people who had evolved positively were those that had mostly adapted to the functioning of the center very quickly, created a positive bond with professionals, had a good relationship with people from the inside and the outside of the CREI, they assisted to external activities, they lived more time in the centers and they left the centers because they had finished their process, and the most frequent destiny was returning to the family home or CRAE. Only a few cases had substance abuse, committed crimes or escaped from the center. On the other hand, young people who did not improve significantly were those who mostly had substance abuse, had committed a crime, escaped from the center, had no available person outside the center and, when they had it, their relationship was disorganized or neglected. When leaving the center, these young people entered an educational center of the Department of Justice or returned to the family home. Our findings can provide relevant information that facilitates professionals linked to these centers to think about their practice and to evolve towards the design and implementation of interventions and strategies that increase their positive impact.
Nota: Tesi. Doctorat. Universitat Autònoma de Barcelona. 2018.
Nota: Departament responsable de la tesi: Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social.
Drets: L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: Creative Commons
Llengua: Català.
Document: Tesis i dissertacions electròniques. ; doctoralThesis ; publishedVersion
Matèria: Joves ; Assistència institucional ; Catalunya ; Centres residencials d'acció educativa.
ISBN: 9788449081576

Adreça alternativa: https://hdl.handle.net/10803/663942


297 p, 1.8 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2019-01-28, darrera modificació el 2019-02-15



   Favorit i Compartir