Catalanité et "immigration" espagnole dans le discours politique et intellectuel catalan du XX siècle : genèse et évolution / présentée et soutenue par: Karim Joutet ; sous la direction de: Mme Mònica Güell, M. Martí Marín Corbera.
Joutet, Karim, autor.
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània.

Publicación: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2019.
Descripción: 1 recurs en línia (523 pàgines)
Resumen: La tesi s'origina en la constatació que el terme "immigrat" és present en el discurs polític i intel·lectual català des del principi del segle XX amb l'objectiu de designar els espanyols que han anat a viure a Catalunya. Aquesta designació utilitzada per referir-se als migrants vinguts d'altres regions d'Espanya entra en contradicció amb la seva definicióde la paraula "immigrant", que implica un encreuament de la frontera estatal. La distinció del lloc d'origen crea una segona distinció: la de la identitat. Es crea i es manté una diferència entre dos grups que viuen en un mateix territori i que comparteixen una mateixa nacionalitat espanyola, però que van néixer a dins o a fora de Catalunya. Desenvolupant una imatge de l'"immigrat" i fent-la present fins al segle XXI, el discurs català insisteix en el fet que el flux de població prové de l'exterior. Expressar-se sobre aquest tema permet afirmar la pròpia visió de la societat catalana, entesa com a multicultural, bicultural o com una única comunitat. El punt comú entre aquestes diferents maneres de concebre la catalanitat consisteix en l'afirmació de la coherència i de l'autonomia d'un grup receptor capaç d'acollir altres persones, malgrat els temors d'alguns. Reflexionar sobre el fenomen migratori permet, finalment, afirmar la pròpia identitat i l'existència d'una nació catalana. La imatge d'una persona nouvinguda es troba al centre de les lluites simbòliques i és un instrument que permet imposar una ideologia nacional o una manera de concebre la societat catalana en el discurs polític o universitari. Tanmateix, hi ha un desplaçament del primer cap al segon, que explica perquè aquesta representació, polèmica al llarg del XX, s'ha convertit en part de la memòria històrica. Finalment, la recerca realitzada mostra la implicació de la "immigració" espanyola en la reflexió sobre la construcció identitària catalana. Primer, per la seva presència i el debat que provoca, obliga el sistema interdiscursiu a realitzar una sèrie de vincles per a imposar la definició de la seva pròpia identitat. Hi participa físicament per la seva visibilitat com a "immigració" durant esdeveniments importants en la construcció identitària, com va ser el cas de la Diada de 1977. També va ésser visible i va participar activament en la vida política catalana, com mostra l'exemple de Francisco Candel. La participació del fenomen en la reflexió generada pel discurs polític i intel·lectual català també apareix a través de la contribució de les generacions posteriors, nascudes a Catalunya. Al llarg de les anàlisis, vam notar que aquestes generacions ja no eren considerades com a "immigrades" ni com un problema sinó com un enriquiment per a Catalunya. Per cert, la segona generació és activa en la feina de reconeixement de la "immigració", especialment gràcies als treballs científics fets a partir dels anys vuitanta. L'observació dels noms dels universitaris que van ajudar a institucionalitzar la representació de l'"immigrat" ens permet afirmar-ho, tot i que caldrà confirmar o refutar aquesta afirmació en futurs estudis complementaris.
Resumen: La tesi s'origina en la constatació que el terme “immigrat” és present en el discurs polític i intel·lectual català des del principi del segle XX amb l'objectiu de designar els espanyols que han anat a viure a Catalunya. Aquesta designació utilitzada per referir-se als migrants vinguts d'altres regions d'Espanya entra en contradicció amb la seva definicióde la paraula “immigrant”, que implica un encreuament de la frontera estatal. La distinció del lloc d'origen crea una segona distinció: la de la identitat. Es crea i es manté una diferència entre dos grups que viuen en un mateix territori i que comparteixen una mateixa nacionalitat espanyola, però que van néixer a dins o a fora de Catalunya. Desenvolupant una imatge de l'“immigrat” i fent-la present fins al segle XXI, el discurs català insisteix en el fet que el flux de població prové de l'exterior. Expressar-se sobre aquest tema permet afirmar la pròpia visió de la societat catalana, entesa com a multicultural, bicultural o com una única comunitat. El punt comú entre aquestes diferents maneres de concebre la catalanitat consisteix en l'afirmació de la coherència i de l'autonomia d'un grup receptor capaç d'acollir altres persones, malgrat els temors d'alguns. Reflexionar sobre el fenomen migratori permet, finalment, afirmar la pròpia identitat i l'existència d'una nació catalana. La imatge d'una persona nouvinguda es troba al centre de les lluites simbòliques i és un instrument que permet imposar una ideologia nacional o una manera de concebre la societat catalana en el discurs polític o universitari. Tanmateix, hi ha un desplaçament del primer cap al segon, que explica perquè aquesta representació, polèmica al llarg del XX, s'ha convertit en part de la memòria històrica. Finalment, la recerca realitzada mostra la implicació de la “immigració” espanyola en la reflexió sobre la construcció identitària catalana. Primer, per la seva presència i el debat que provoca, obliga el sistema interdiscursiu a realitzar una sèrie de vincles per a imposar la definició de la seva pròpia identitat. Hi participa físicament per la seva visibilitat com a “immigració” durant esdeveniments importants en la construcció identitària, com va ser el cas de la Diada de 1977. També va ésser visible i va participar activament en la vida política catalana, com mostra l'exemple de Francisco Candel. La participació del fenomen en la reflexió generada pel discurs polític i intel·lectual català també apareix a través de la contribució de les generacions posteriors, nascudes a Catalunya. Al llarg de les anàlisis, vam notar que aquestes generacions ja no eren considerades com a “immigrades” ni com un problema sinó com un enriquiment per a Catalunya. Per cert, la segona generació és activa en la feina de reconeixement de la “immigració”, especialment gràcies als treballs científics fets a partir dels anys vuitanta. L'observació dels noms dels universitaris que van ajudar a institucionalitzar la representació de l'“immigrat” ens permet afirmar-ho, tot i que caldrà confirmar o refutar aquesta afirmació en futurs estudis complementaris.
Resumen: Le travail repose sur un constat selon lequel le terme « immigré » est présent dans le discours politique et intellectuel catalan depuis le début du XXe siècle afin de désigner les Espagnols venus vivre en Catalogne. L'appellation choisie par le discours pour désigner les migrants venus d'autres régions d'Espagne est en contradiction avec sa définition qui sous-entend un dépassement de frontière étatique. La distinction du lieu d'origine permet d'en désigner une autre : celle de l'identité. Une différence est créée et entretenue entre deux groupes vivant sur un même territoire et partageant une même nationalité espagnole, mais dont le lieu de naissance est à l'intérieur ou à l'extérieur de la Catalogne. En développant une image de l'« immigré » et en la maintenant jusqu'au XXIe siècle, le discours catalan insiste sur le fait que ce flux de population provienne d'un extérieur. S'exprimer sur ce sujet permet d'affirmer sa propre vision de la société catalane, comprise comme multiculturelle, biculturelle ou comme une unique communauté. Le point commun entre ces différentes manières de concevoir la catalanité réside dans l'affirmation de la cohérence et l'autonomie du groupe récepteur capable d'accueillir les autres, malgré les craintes de certains. Réfléchir sur le phénomène migratoire permet finalement au discours d'affirmer sa propre identité et l'existence d'une nation catalane. L'image du nouvel arrivant est bien au centre de luttes de classements et apparaît comme un instrument permettant d'imposer une idéologie nationale ou une manière de concevoir la société catalane dans le discours politique ou universitaire. On assiste toutefois à un glissement du premier vers le deuxième, synonyme du passage à la mémoire historique d'une représentation qui a fait polémique tout au long du XXe siècle. Enfin, les recherches réalisées montrent bien l'implication de ladite « immigration » espagnole dans la réflexion autour de la construction identitaire catalane. Tout d'abord, de par sa présence et le débat qu'elle provoque, elle contraint le système interdiscursif à mettre en place une série de rapports de force dans le but de définir sa propre identité. Elle y participe physiquement en étant visible en tant qu'« immigration » lors d'événements clés dans la construction identitaire, comme ce fut le cas pendant la Diada de 1977. Elle s'est également rendue visible et active en participant à la vie politique catalane : Francisco Candel en est un exemple parmi d'autres. La participation du phénomène à la réflexion mise en place par le discours politique et intellectuel catalan apparaît aussi à travers l'apport des générations nées en Catalogne. Au fur et à mesure de nos analyses, nous nous sommes aperçu qu'elles n'étaient plus considérées comme « immigrées » ni comme étant un problème mais comme un apport pour la Catalogne. La seconde génération est d'ailleurs active dans le travail de reconnaissance de l'« immigration », notamment par les travaux des scientifiques à partir des années quatre-vingts. L'observation des noms des universitaires ayant participé à institutionnaliser la représentation de l'« immigré » nous permet d'avancer cette affirmation, qui devra être confirmée ou infirmée par des études complémentaires.
Resumen: This work builds up on the fact that the word « immigrant » is present on the political and intellectual Catalan discourse since the beginning of the XXth century to reference Spaniards coming to live in Catalonia. The appellation chosen by this discourse to name immigrants coming from other regions of Spain is openly contradictory with its definition that implies crossing a national frontier. The distinction regarding place of origin allows for anotherone: Identity. This difference is created and sustained by these two groups living under the same territory and sharing the Spanish nationality, but whose place of birth is inside or outside Catalonia. Developing an image of the « immigrant » that subsisted until the XXI st century, the catalan discourse insists on the fact that this flow of people come from an outside. Expressing oneself over this subject allows for an original vision of the Catalan society, understood as multicultural, bicultural or as a unique community. The common point between this different ways of conceiving catalanity resides on the affirmation of the receptor group 's coherence and autonomy and its capacity to host others, in spite of the fear that may arise. Thinking about the immigration phenomenon enables the discourse to affirm its own identity and the existence of a catalan nation. The image of the newcomer is immerse in between the classification struggles and appears as an instrument that allows for an imposition of a national ideology or a way of conceiving the catalan society in the political or academic discourse. We are witnessing a slippage from the first one towards the second, synonym of a transition to historical memory of a presentation that was controversial all along the XXth century. Finally, research has shown the implications of the mentioned Spanish « immigration » in the debate surrounding the catalan identity construction. First off, by its presence and the debate it creates, forcing the interdiscursive system to place a series of power relationships aiming at defining its own identity. Also participating physically, as being visible as « immigration », taking a key role in the process of building identity, as it was the case during the Diadaof 1977. It was visible as well in the catalan political sphere : Francisco Candel is an example among others. The phenomenon 's participation during the debate created by the political and intellectual discourse is made visible also through contribution of the generations born in Catalonia. As we went along the analysis, we realized they were no longer considered as « immigrants » nor as a problem but as a contribution to Catalonia. The second generation is active in its reconnaissance work of « immigration », especially through the scientific studies starting on the eighties. The observation of the names of the universities who participated in institutionalizing the representation of the « immigrant » allows us to further pursue this affirmation, that has to be confirmed or infirmed by complementary studies.
Nota: Tesi. Doctorat. Universitat Autònoma de Barcelona. 2018. Tesi. Doctorat. Université Sorbonne, Lettres. 2018.
Nota: Departament responsable de la tesi: Departament d'Història Moderna i Contemporània.
Derechos: L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: Creative Commons
Lengua: Francès.
Documento: Tesis i dissertacions electròniques. ; doctoralThesis ; publishedVersion
Materia: Immigrants ; Història ; S. XX. ; Catalunya ; Pensament polític
ISBN: 9788449084164

Adreça alternativa: https://hdl.handle.net/10803/665853


524 p, 17.3 MB

El registro aparece en las colecciones:
Documentos de investigación > Tesis doctorales

 Registro creado el 2019-03-11, última modificación el 2019-03-16



   Favorit i Compartir