| Resum: |
Aquest projecte estudia l'origen dels drenatges àcids a l'alta muntanya pirinenca, concretament a la vall de la Coma de l'Embut, a la capçalera del riu Freser. La detecció d'aquest fenomen en diversos punts del Pirineu, al llarg de les últimes dues dècades, ha generat la necessitat de caracteritzar-lo a causa de l'amenaça que suposa. El principal símptoma d'aquesta alteració hidroquímica és la precipitació de compostos blanquinosos a la llera dels torrents. En el context actual de canvi Global l'alta muntanya ha adquirit un elevat valor natural, per la seva riquesa paisatgística i ecològica, que es pot veure amenaçat per la degradació de la qualitat de l'aigua. Per tal de determinar la percepció social sobre els espais d'alta muntanya, es realitzen enquestes a la població local i als visitants del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser amb preguntes enfocades a l'evolució de les activitats econòmiques a la regió i els efectes en la salut,la percepció de la qualitat de l'aigua i l'afectació del canvi climàtic als espais d'alta muntanya. La metodologia enfocada a determinar l'origen dels drenatges àcids consta d'anàlisis hidroquímics de les masses d'aigua, de les pàtines blanques que precipiten a la llera del riu com a conseqüència d'aquest fenomen i dels sòls propers a la zona on es detecten els drenatges. El seu origen en relació al canvi climàtic s'estudia mitjançant l'estudi de fotografies aèries del període 1946-2016 utilitzant com a indicador la presència de precipitats blancs a la llera dels torrents. Per a caracteritzar els efectes en els ecosistemes dels drenatges àcids, es realitza un inventari dels hàbitats presents a la zona, i es compara la composició química de les masses d'aigua de la zona amb les guies de qualitat d'aigua de la Columbia Britànica (Government of British Columbia, 2018), que donen valors generals d'ecotoxicitat per a una gran quantitat de components químics de l'aigua. Els efectes en la salut pública es determinen mitjançant la bibliografia existent sobre toxicologia humana dels components químics que es troben a les masses d'aigua de la zona. Els resultats indiquen que l'origen dels drenatges àcids es troba en les característiques geomorfològiques i litològiques de la zona. La mineralogia de la roca és determinant com a font de l'acidesa i els metalls pesants que es troben a les surgències d'aigua àcida, mentre que és necessari un grau important de porositat secundària de la roca per generar les condicions oxidants que possibilitin l'oxidació dels sulfurs. En aquest cas, la porositat és a causa de grans moviments en massa, al peu dels quals es troben les surgències àcides. Tanmateix, l'augment en la intensitat d'aquests processos de drenatge àcid en els últims anys suggereix una relació amb el canvi climàtic, fet que corrobora també la bibliografia consultada. Els efectes en la salut pública i els ecosistemes són molt limitats actualment, destacant els efectes en el medi aquàtic d'alguns metalls pesants i la presència d'arsènic, en concentracions superiors a l'establerta per la llei d'aigües de consum humà (RDL 140/2003, de 7 de febrer), a les fonts de Núria. No obstant, en un futur, les perspectives de canvi climàtic impliquen una generalització dels processos de drenatge àcid a l'alta muntanya pirinenca, augmentant la seva extensió i intensitat. Els possibles efectes són importants, amb una degradació de la qualitat d'aigua que posaria en perill els valors naturals que, com corroboren les enquestes, s'atribueixen a l'alta muntanya per part de la societat. Es consideren i proposen els drenatges àcids com a indicadors del canvi climàtic, ja que en contrast amb les importants variacions interanuals del clima a la regió mediterrània, segueixen una tendència climàtica a gran escala, pel que la seva detecció pot implicar un augment en la freqüència i intensitat de les sequeres i en la temperatura. |
visitant ::
identificació
tut. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geologia)
