| Títol variant: |
Revolution and Counterevolution in the Modern Age |
| Títol variant: |
Revolución y Contrarrevolución en la Época Contemporánea |
| Data: |
2019-20 |
| Resum: |
Des d'una òptica de debat i reflexió, l'assignatura «Revolució i contrarevolució a l'època contemporània» té com a objectius formar els estudiants en els recursos i instruments per a què adquireixin un coneixement sòlid dels processos i fenòmens revolucionaris i contrarevolucionaris més destacats de la trajectòria mundial contemporània. La cronologia de l'assignatura correspon a l'etapa finals del segle XVIII-finals del segle XX i s'analitzaran models revolucionaris i contrarevolucionaris americans, asiàtics, europeus i africans, que inclouran també la sensibilitat amb els aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere. Per començar, es tractarà la conceptualització de la Revolució (i la Contrarevolució) en el Món Contemporani. A partir d'aquí, s'analitzaran aquelles dinàmiques que han estat qualificades com a Revolucions burgeses fora del continent europeu des de finals del segle XVIII fins a finals del segle XIX, concretament els casos del continent americà amb Estats Units d'Amèrica -centrat en el debat revolució nacional o revolta elitista- i asiàtic amb Japó -al voltant del debat revolució o restauració-. Posteriorment, s'analitzarà el marc de les revolucions obreres de finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX a través del continent europeu, concretament França -centrat en el debat sobre el significat de la Comuna de París- i Rússia -a través de les aportacions generades pel centenari de la Revolució Russa (especialment en la historiografia russa), així com pels experiments d'algunes de les altres apostes revolucionàries que exemplificaren la Maknovshina i Kronstadt. Després s'afrontaran els experiments contrarevolucionaris que es desenvoluparen en aquest mateix continent lligats a la lògica anticomunista i a la construcció de nous models d'estats nacionals, com foren els casos de Polònia, Hongria, Romania, Finlàndia, Letònia i Albània. Finalment, es tractaran comparativament els processos revolucionaris rellevants de la segona meitat del segle XX en el marc del contrast entre el continent europeu amb la revolució socialista a Albània, el continent africà amb la revolució socialista-panarabista a Egipte, el continent americà amb la revolució sandinista a Nicaragua i el continent asiàtic amb la revolució islàmica a Iran. |
| Resum: |
Desde una óptica de debate y reflexión, la asignatura « Revolución y contrarrevolución en la época contemporánea » tiene como objetivos formar a los estudiantes en los recursos e instrumentos para que adquieran un conocimiento sólido de los procesos y fenómenos revolucionarios y contrarrevolucionarios más destacados de la trayectoria mundial contemporánea. La cronología de la asignatura corresponde a la etapa finales del siglo XVIII-finales del siglo XX y se analizarán modelos revolucionarios y contrarrevolucionarios americanos, asiáticos, europeos y africanos, que incluirán también la sensibilidad con los aspectos relacionados con la perspectiva de género. El curso se iniciará con la conceptualización de la Revolución (y la Contrarrevolución) en el Mundo Contemporáneo. A partir de aquí, se analizarán aquellas dinámicas que han sido calificadas como Revoluciones burguesas fuera del continente europeo desde finales del siglo XVIII hasta finales del siglo XIX, concretamente los casos del continente americano con Estados Unidos de América -centrado en el debate revolución nacional o revuelta elitista- y asiático con el caso de Japón -alrededor del debate revolución o restauración-. Posteriormente, se analizará el marco de las revoluciones obreras de finales del siglo XIX y la primera mitad del siglo XX a través del continente europeo, concretamente Francia -centrado en el debate sobre el significado de la Comuna de París- y Rusia -a través de las aportaciones generadas por el centenario de la Revolución rusa (especialmente en la historiografía rusa), así como por los experimentos de algunas de las otras apuestas revolucionarias que ejemplificaron la Maknovshina y Kronstadt. Después se afrontarán los experimentos contrarrevolucionarios que se desarrollaron en este mismo continente ligados a la lógica anticomunista y la construcción de nuevos modelos de estados nacionales, como fueron los casos de Polonia, Hungría, Rumania, Finlandia, Letonia y Albania. Finalmente, se tratarán comparativamente los procesos revolucionarios relevantes de la segunda mitad del siglo XX en un marco de contraste entre el continente europeo con la revolución socialista en Albania, el continente africano con la revolución socialista-panarabista en Egipto, el continente americano con la revolución sandinista en Nicaragua y el continente asiático con la revolución islámica en Irán. 1. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Català, anglès, castellà |
| Titulació: |
Història [2500501] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Història [803] |
| Document: |
Objecte d'aprenentatge |
visitant ::
identificació
