Estudio de los factores neuropsicológicos y su relación con la capacidad de conducción de vehículos a motor en pacientes con diagnóstico de esclerosis múltiple y enfermedad de Parkinson / tesis presentada por: Dolors Badenes Guía ; dirigida por Maite Garolera, Susana Millán ; tutor: Antoni Bulbena.
Badenes Guía, Mª Dolors, autor.
Garolera i Freixa, Maite, supervisor acadèmic.
Millán Lopez, Susana, supervisor acadèmic.
Bulbena Vilarrassa, Antoni, supervisor acadèmic.
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psiquiatria i de Medicina Legal.

Imprint: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2019.
Description: 1 recurs en línia (274 pàgines)
Abstract: Introducció: Les persones que pateixen malalties neurològiques com l'esclerosi múltiple (EM) i la malaltia de Parkinson (MP), poden constituir un grup de risc per la seguretat en la conducció de vehicles. Resulta difícil discriminar quines proves neuropsicològiques de les aplicades habitualment en el seu seguiment clínic es relacionen amb els tests de conducció estàndard aplicats en el nostre país. Amb aquesta finalitat vàrem portar a terme dos estudis. Estudi 1: Es van incloure 50 pacients amb diagnòstic de EM i 50 controls amb similar edat, sexe y nivell educatiu. Els pacients amb diagnòstic d'EM es varen dividir en dos grups en funció de la presencia de deteriorament cognitiu o l'absència del mateix. L'avaluació neuropsicologica es va realitzar mitjançant una extensa bateria normalitzada per a població espanyola. Per l'avaluació de la capacitat de conducció es va aplicar la prova ASDE i l'Useful Field of View (UFOV). Es va valorar la disfunció motora mitjançant l'Expanded Disability Status Scale (EDSS). Resultats: Les proves de conducció varen mostrar una baixa sensibilitat i una alta especificitat per a la detecció dels pacients a risc. Els pacients amb diagnòstic d'EM sense deteriorament cognitiu només varen mostrar diferencies respecte al grup control en les proves de conducció de velocitat de processament visual. En canvi, la presencia de deteriorament cognitiu associat a l'EM va mostrar diferencies en la majoria dels subtests de les proves de conducció. Les proves neuropsicològiques que varen permetre identificar als pacients amb EM i deteriorament cognitiu amb major risc per a la conducció van ser les que impliquen les funcions executives i la velocitat de processament de la informació (TMTA, dígits inversos del WAIS, número de errors del PASAT, clau de nombres del WAIS). El rendiment en aquestes proves juntament amb la disfunció motora va mostrar valor predictiu per al risc en la conducció entre el 47 y 48%. Estudi 2: Es van incloure 37 pacients amb diagnòstic de MP i 33 subjectes control, amb similar edat i nivell educatiu. Es van excloure els subjectes amb deteriorament cognitiu que obtinguessin una puntuació en el Mini-Mental State Examination (06SE) ≤24. L'avaluació neuropsicològica es va realitzar mitjançant una extensa bateria normalitzada per a població espanyola. Per l'avaluació de a capacitat de conducció es va aplicar la prova ASDE i l'Useful Field of View (UFOV). Es va valorar la somnolència mitjançant l'escala Epworth Sleepiness (ESS). Les proves de conducció varen mostrar una baixa sensibilitat i una alta especificitat per a la detecció dels pacients a risc. El grup de pacients diagnosticats de MP va mostrar resultats significativament pitjors que els controls en les subproves de conducció en coordinació motora i velocitat de processament visual. La somnolència no es va relacionar amb les proves de conducció. En canvi, el rendiment en el domini visuoespaial (orientació de Línies del RBANS) i la memòria visual episòdica (Record demorat de la Figura del RBANS) va permetre en el 78% dels casos la identificació dels conductors poc segurs. Conclusions: Una part dels pacients amb EM i MP varen mostrar puntuacions de risc per una conducció segura. El deteriorament cognitiu associat a la EM és un factor de risc afegit, el 32% d'aquests pacients es van considerar amb risc elevat per a la conducció. En canvi, el 100% dels pacients sense deteriorament cognitiu va mostrar un baix risc per a la conducció. En els pacients amb diagnòstic de EP sense deteriorament cognitiu, el 19% van mostrar dificultats que podrien afectar a les seves capacitats per a la conducció. Els pacients amb EM i EP haurien de ser avaluats neuropsicológicament de manera més regular, amb la finalitat de poder detectar de manera precoç els dèficits cognitius que poguessin influir en la seguretat de la seva conducció.
Abstract: Introducción: Las personas que sufren enfermedades neurológicas como la esclerosis múltiple (EM) y la enfermedad de Parkinson (EP), pueden constituir un grupo de riesgo por la seguridad en la conducción de vehículos. Resulta difícil discriminar qué pruebas neuropsicológicas de las aplicadas habitualmente en su seguimiento clínico se relacionan con los tests de conducción estándar aplicados en nuestro país. Con este objetivo llevamos a cabo dos estudios Estudio 1: Se incluyeron 50 pacientes con diagnóstico de EM y 50 controles con similar edad, sexo y nivel educativo. Los pacientes con diagnóstico de EM se dividieron en dos grupos en función de la presencia de deterioro cognitivo o la ausencia de este. La evaluación neuropsicológica se realizó mediante una extensa batería normalizada para la población española. Para la evaluación de la capacidad de conducción se aplicó el ASDE y el Useful Field of View (UFOV). Se valoró la disfunción motora mediante la Expanded Disability Status Scale (EDSS). Las pruebas de conducción mostraron una baja sensibilidad y una alta especificidad para la detección de pacientes de riesgo. Los pacientes con diagnóstico de EM sin deterioro cognitivo sólo mostraron diferencias respecto a los sujetos control en las pruebas de conducción de velocidad de procesamiento visual. En cambio, la presencia de deterioro cognitivo asociado a la EM reveló diferencias en la mayoría de los subtests de las pruebas de conducción. Las pruebas neuropsicológicas que permitieron identificar a los pacientes con EM y deterioro cognitivo con mayor riesgo para la conducción fueron las que implican las funciones ejecutivas y la velocidad de procesamiento de la información (TMTA, dígitos inversos del WAIS, número de errores del PASAT, clave numérica del WAIS). El rendimiento en estas pruebas junto con la disfunción motora mostró un valor predictivo para el riesgo en la conducción entre el 47 y 48%. Estudio 2: Se incluyeron 37 pacientes con diagnóstico de EP y 33 sujetos control, con similar edad y nivel educativo. Se excluyeron los sujetos con deterioro cognitivo que obtuvieran una puntuación en Mini-Mental State Examination (MMSE) ≤24. La evaluación neuropsicológica se realizó mediante una extensa batería normalizada para la población española. Para la evaluación de la capacidad de conducción se aplicó el ASDE y el UFOV. Se valoró la somnolencia mediante la escala Epworth Sleepiness (ESS). Las pruebas de conducción mostraron una baja sensibilidad y una alta especificidad para la detección de pacientes de riesgo. El grupo de pacientes diagnosticados de EP mostró resultados significativamente peores que los controles en las subpruebas de conducción de coordinación motora y velocidad de procesamiento visual. La somnolencia no se relacionó con las pruebas de conducción. En cambio, el rendimiento en el dominio visuoespacial (orientación de Líneas del RBANS) y la memoria visual episódica (Recuerdo demorado de la Figura del RBANS) permitió en el 78% de los casos la identificación de los conductores poco seguros. Conclusiones: Una parte de los pacientes con EM y EP mostraron puntuaciones de riesgo para una conducción no segura. El deterioro cognitivo asociado a la EM es un factor de riesgo añadido, el 32% de estos pacientes se consideraron con riesgo elevado para la conducción. En cambio, el 100% de los pacientes sin deterioro cognitivo mostró un bajo riesgo para la conducción. En los pacientes con diagnóstico de EP sin deterioro cognitivo el 19% mostraron dificultades que podrían afectar a sus capacidades para la conducción. Los pacientes con EM y EP deberían ser evaluados neuropsicológicamente de manera más regular, con la finalidad de poder detectar de manera precoz los déficits cognitivos que pudieran influir en la seguridad de su conducción.
Abstract: Introduction Persons suffering from neurological disorders such as multiple sclerosis (ME) and Parkinson's disease (PD) may constitute a risk group for the safety driving of vehicles. It is difficult to discriminate which neuropsychological tests from those usually used in the clinical follow-up of these patients are related to the standard driving tests applied in our country. To this purpose two studies were conducted. Study 1: Fifty patients diagnosed with MS and 50 healthy controls matched by age, sex, and educational level were included. Patients with MS were divided into two groups according to the presence or absence of cognitive impairment. Neuropsychological evaluation was carried out using an extensive battery of tests standardized for the Spanish population. Driving performance tests included the standard Spanish driving test (ASDE) and the Useful Field of View (UFOV). The Expanded Disability Status Scale (EDSS) was used to assess motor dysfunction. Driving tests showed a low sensitivity and a high specificity for the detection of patients at risk. Patients diagnosed with MS without cognitive impairment only showed differences as compared with controls in the visual processing speed. By contrast, patients with cognitive impairment in association with MS showed differences versus healthy controls in most subtests of the driving tests. Neuropsychological tests that allowed identification of patients with MS and cognitive impairment with greater driving risk were those assessing executive functions and information processing speed (TMTA, Digits Forwards of WAIS, number of errors in the PASAT test, and WAIS letter-number sequencing). The performance of these tests together with motor dysfunction showed a predictive value for unsafe driving between 47 and 48%. Study 2: A total of 37 patients diagnosed with PD and 37 healthy controls matched by age and educational level were included. Subjects with cognitive impairment as shown by a Mini-Mental State Examination (MMSE) score ≤ 24 were excluded. Neuropsychological evaluation was carried out using an extensive battery of tests standardized for the Spanish population. Driving performance tests included the ASDE and the UFOV. Daytime sleepiness was evaluated using the Epworth Sleepiness Scale (ESS). Driving tests showed a low sensitivity and a high specificity for the detection of patients at risk. The group of patients diagnosed with PD showed significantly worse results than healthy controls in motor coordination and visual processing speed of the driving tests. Somnolence was not related with driving tests. By contrast, performance of the visuospatial domain (Line Orientation of RBANS) and episodic visual memory (Figure Recall of RBANS) allowed in 78% of cases the identification of unsafe drivers. Conclusions: A group of patients with MS and PD showed risk scores for unsafe driving. Cognitive impairment associated with MS is an additional risk factor, and 32% of these patients were considered at high risk for driving. By contrast, 100% of patients without cognitive impairment showed a low risk for driving. In patients diagnosed with PD without cognitive impairment, 19% of them showed difficulties that may affect their driving capacities. Patients with MS and PD should be evaluated more regularly for an early detection of cognitive deficits that may affect safety driving.
Note: Tesi. Doctorat. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psiquiatria i de Medicina Legal. 2018.
Rights: L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: Creative Commons
Language: Castellà.
Document: Tesis i dissertacions electròniques. ; doctoralThesis ; publishedVersion
Subject: Vehicles de motor ; Conducció ; Esclerosi multiple ; Parkinson, Malatia de,
ISBN: 9788449081149

Adreça alternativa: https://hdl.handle.net/10803/666839


275 p, 16.4 MB

The record appears in these collections:
Research literature > Doctoral theses

 Record created 2019-08-05, last modified 2019-08-10



   Favorit i Compartir