| Resumen: |
Les consideracions que tot seguit faré sobre la narrativa catalana del segle XIX pressuposen totes aquella relació de necessitat entre la societat i els individusque l'integren forjada en el gran corrent realista europeu. Es refereixen només ala narrativa urbana, de tema i ambient contemporanis. No prenen en compte la narrativa -romàntica- centrada en l'individu i els seus estats d'esperit "aïllats",de la qual seria exemple una novel·la com Julita, de Martí Genís i Aguilar, i deixen de banda la novel·la històrica, que en l'època de la Restauració dóna fruits a Catalunya, amb les seves massa erudites o massa lliures -sempre romàntiques- evocacions del passat. Però, com és de rigor recordar, la realista-contemporàniaés també novel·la històrica. Des de Balzac, ja no es dubta que la novel·la pot servir la Història, per bé que la seva matèria sigui la societat contemporània. |
visitante ::
identificación
