| Data: |
2019 |
| Resum: |
Entender por qué entre 2013 y 2017 el populismo de derechas tuvo más éxito político que sus homólogos de izquierda en Europa es una tarea que requiere, como punto de partida, un análisis detallado de las razones del su ascenso como tal. Como afirma Francisco Panizza, todas las "prácticas populistas surgen del fracaso de las instituciones sociales y políticas existentes para confinar y regular a los sujetos políticos en un orden social relativamente estable". Sin embargo, el análisis de la brusca erupción política de estos movimientos en Europa sigue siendo tema de múltiples e intensos debates. Para identificar apropiadamente las razones centrales detrás del rápido aumento en su éxito político, este ensayo evalúa dos de las interpretaciones más prominentes: en primer lugar, los relatos historicistas de los populismos de derechas en Europa que los entenderían como un epifenómeno de cambios históricos profundos, y, en segundo lugar, las concepciones de su surgimiento como consecuencia de una estrategia política fructífera capaz de explotar eficientemente los procesos de crisis orgánica como los que estaban experimentando las democracias representativas europeas. |
| Resum: |
Understanding why between 2013 and 2017 Right wing Populism has harvested better results in the political field that its homologous in the left in Europe is a task that requires, as a departing point, a detailed analysis of the reasons of its rising. As Francisco Panizza affirms, all the "populist practices emerge out of the failure of social and political existing institutions to confine and regulate political subjects in a relatively stable social order". Even thought, the analysis of that sudden political eruption still is a matter of broad discussion nowadays. To identify properly the central reasons behind that rapid increasing in their political success, this essay evaluates two of the main interpretation on one hand, the historicist ways of explaining sush phenomenon as the epiphenomenon of more profound historical changes and, on the other, the conception of its emergence as a fructiferous political strategy able to exploit efficiently the organic crisis processes that are suffering the liberal democracies in Europe. |
| Resum: |
Entendre per què entre 2013 i 2017 el populisme de dretes va tenir més èxit polític que els seus homòlegs d'esquerra a Europa és una tasca que requereix, com a punt de partida, una anàlisi detallada de les raons de l'el seu ascens com a tal. Com afirma Francisco Panizza, totes les "pràctiques populistes sorgeixen de l'fracàs de les institucions socials i polítiques existents per confinar i regular als subjectes polítics en un ordre social relativament estable". No obstant això, l'anàlisi de la brusca erupció política d'aquests moviments a Europa segueix sent tema de múltiples i intensos debats. Per identificar apropiadament les raons centrals darrere de l'ràpid augment en el seu èxit polític, aquest assaig avalua dues de les interpretacions més prominents: en primer lloc, els relats historicistes dels populismes de dretes a Europa que els entendrien com un epifenomen de canvis històrics profunds, i, en segon lloc, les concepcions del seu sorgiment com a conseqüència d'una estratègia política fructífera capaç d'explotar eficientment els processos de crisi orgànica com els que estaven experimentant les democràcies representatives europees. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Populismo de derechas ;
Europa ;
Crisis orgánica ;
Le Pen ;
Neoliberalismo ;
Right wing Populism ;
Europe ;
Organic Crisis ;
Neoliberalism ;
Populisme de dretes ;
Crisi orgànica ;
Neoliberalisme |
| Publicat a: |
Tiempo devorado, Vol. 6 Núm. 1 (2019) , p. 16-31 (Articles) , ISSN 2385-5452 |
visitant ::
identificació
