(Re-)visitando García Faria : un estudio de los factores espaciales y medioambientales de la mortalidad en la Barcelona de finales del Siglo XIX
Recaño Valverde, Joaquín
Esteve, Albert

Títol variant: (Re-)visitant García Faria : un estudi dels factors espacials i mediambientals de la mortalitat a la Barcelona de finals del segle XIX
Títol variant: Garcia Faria revisited : an study of spatial and enviromental factors of mortality in Barcelona during late XIXth
Títol variant: Revisitant Garcia Faria : une étude des facteurs spatiaux et d'environment de la mortalité à Barcelonne à la fin du XIX siècle
Publicació: Bellaterra : Centre d'Estudis Demogràfics, 2006
Descripció: 55 pag.
Resum: En este artículo se analiza la mortalidad de la ciudad de Barcelona a finales del siglo XIX (1880-1889). Con el objetivo de identificar el grado de autocorrelación espacial y la asociación de la mortalidad con diferentes variables explicativas, se han empleado diferentes técnicas estadísticas de análisis espacial y de regresión múltiple que permiten establecer la influencia de factores ambientales y espaciales en las causas de muerte de los 53 barrios que constituían la ciudad de Barcelona a finales del siglo XIX. Los datos de mortalidad proceden de la recopilación del Registro Civil, realizada por el ingeniero civil Pedro García Faria en su propuesta para extender el sistema del alcantarillado en la ciudad. La mortalidad de Barcelona muestra diferencias significativas por barrios y una elevada asociación espacial en algunas causas de muerte, entre las que destacan las enfermedades transmitidas por el agua y los alimentos, y especialmente la gastroenteritis. La calidad del entorno urbano ha demostrado tener una mayor capacidad explicativa de las diferencias en la mortalidad por barrios que la que ofrece la variable densidad. La robustez de los modelos de regresión de la mortalidad crece significativamente cuando se considera el retardo espacial de la causa de muerte.
Resum: En aquest article s'analitza la mortalitat a la ciutat de Barcelona a finals del segle XIX (1880-1889). Amb l'objectiu d'identificar el grau d'autocorrelació espacial i l'associació de la mortalitat amb diferents variables explicatives, s'han utilitzat diferents tècniques estadístiques d'anàlisis espacial i de regressió múltiple que permeten establir la influència de factors ambientals i espacials en les causes de mort dels 53 barris que conformaven la ciutat de Barcelona a finals del segle XIX. Les dades de mortalitat provenen de la recopilació del Registre Civil, realitzada per l'enginyer civil Pedro García Faria, en la seva proposta per extendre el sistema de clavegaram a la ciutat. La mortalitat de Barcelona mostra diferències significatives per barris i una elevada associació espacial en algunes causes de mort, entre les que destaquen les malalties transmesses per l'aigua i els aliments, especialment la gastroenteritits. La qualitat de l'entorn urbà ha demostrat tenir una més alta capacitat explicativa de les diferències en la mortalitat per barris que la que ofereix la variable densitat. La solidesa dels models de regressió de la mortalitat creix significativament quan es considera el retard espacial de la causa de mort.
Resum: This paper explores mortality patterns in the city of Barcelona at the end of the nineteenth century (1880-1889). We use spatial statistics and regression analysis to examine the degree of spatial autocorrelation and explanatory factors (spatial and environmental) associated with a selection of mortality causes. Data come from the compilation prepared by civil engineer Pedro García Faria using data from the Vital Statistics register to demonstrate the need to extend the sewage system in Barcelona, given the relationship between lack of sewage and high mortality rates. Data are organized in 53 districts. Results shows that, first, the mortality of Barcelona varies significantly by district and presents a high degree of spatial association for certain mortality causes, specifically among water and food transmitted diseases, such as 'gastroenteritis'. Second, differences between districts are better explained by the quality of the environment than by the population density. In addition, the regression models perform significantly better when the spatial lag of the dependent variable is taken into account.
Nota: Número d'acord de subvenció MCYT/BSO2000-0477-
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades. Creative Commons
Llengua: Castellà.
Col·lecció: Papers de demografia (Centre d'Estudis Demogràfics) ; 295
Document: workingPaper
Matèria: Estadística espacial ; Mortalidad urbana ; Causas de muerte ; Barcelona ; Siglo XIX ; Mortalitat urbana ; Causes de mort ; Segle XIX ; Spatial statistics ; Urban mortality ; Causes of Death ; XIXth ; Statistique spatiale ; Mortalité urbaine ; Causes de decés ; Barcelone ; XIXe siècle



55 p, 531.5 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Documents dels grups de recerca de la UAB > Centres i grups de recerca (producció científica) > Ciències socials i jurídiques > Centre d’Estudis Demogràfics (CED)
Documents de recerca > Working papers

 Registre creat el 2020-03-25, darrera modificació el 2020-03-27



   Favorit i Compartir