| Additional title: |
Anscombe llegint a Aristòtil |
| Additional title: |
Anscombe leyendo a Aristóteles |
| Date: |
2020 |
| Abstract: |
Under one particular reading of it, Anscombe's 'Modern Moral Philosophy' is considered a seminal text in the revival of virtue ethics. Seen thus, Anscombe is implying that it is possible to do ethics without using concepts such as 'moral ought' or 'moral obligation', the perfect example being Aristotelian ethics. On the other hand, Anscombe claims that it is not useful at present to engage in moral philosophy since she finds that 'philosophically there is a huge gap… which needs to be filled by an account of human nature, human action, …and above all of human "flourishing"' (Anscombe, 1958: 18). The gap Anscombe refers to appears where there should be a 'proof that an unjust man is a bad man'. My aim in this paper is to discuss the various ways in which Anscombe's theses can be interpreted, recalling two other philosophers for whom Aristotelian virtue ethics was also essential: P. Foot and J. McDowell. I will argue that Anscombe did not expect Aristotelian ethics to answer the problems modern ethics poses. |
| Abstract: |
Fent-ne una lectura particular, "Modern Moral Philosophy" (La filosofia moral moderna) d'Anscombe es considera un text fundador en el renaixement de l'ètica de la virtut. Vist així, Anscombe insinua que és possible fer ètica sense emprar conceptes com "deure moral" o "obligació moral"; l'exemple perfecte n'és l'ètica aristotèlica. D'altra banda, Anscombe afirma que actualment no és útil fer filosofia moral, ja que troba que "filosòficament hi ha una gran bretxa […] que s'ha d'omplir amb una explicació de la naturalesa humana, l'acció humana […] i, sobretot, del "floriment" humà" (Anscombe, 1958: 18). La bretxa a la qual es refereix apareix on hi hauria d'haver una "prova que un home injust és un home dolent". El meu objectiu en aquest article és discutir les diverses formes en què es poden interpretar les tesis d'Anscombe, recordant dos altres filòsofs per a qui l'ètica de la virtut aristotèlica també era essencial: P. Foot i J. McDowell. Argumentaré que Anscombe no esperava que l'ètica aristotèlica respongués als problemes que l'ètica moderna ens planteja. |
| Abstract: |
Bajo una lectura particular del mismo, "Modern Moral Philosophy" de Anscombe se considera un texto fundador en el renacimiento de la ética de la virtud. Visto así, Anscombe insinúa que es posible hacer ética sin usar conceptos como "deber moral" u "obligación moral"; el ejemplo perfecto de esto es la ética aristotélica. Por otro lado, Anscombe afirma que no es útil en la actualidad hacer filosofía moral, ya que encuentra que "filosóficamente hay una gran brecha [. . . ] que debe llenarse con una explicación de la naturaleza humana, la acción humana [. . . ] y, sobre todo, de la "prosperidad" humana" (Anscombe, 1958: 18). La brecha a la que se refiere aparece donde debería haber una "prueba de que un hombre injusto es un hombre malo". Mi objetivo en este artículo es discutir las diversas formas en que se pueden interpretar las tesis de Anscombe, recordando a otros dos filósofos para quienes la ética de la virtud aristotélica también era esencial: P. Foot y J. McDowell. Argumentaré que Anscombe no esperaba que la ética aristotélica respondiera a los problemas que la ética moderna nos plantea. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Language: |
Anglès |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Subject: |
"Modern moral philosophy" ;
Aristotelian ethics ;
Virtue ethics ;
Moral naturalism ;
Ètica aristotèlica ;
Ètica de la virtut ;
Naturalisme moral ;
Philippa Foot ;
John McDowell ;
Ética aristotélica ;
Ética de la virtud ;
Naturalismo moral |
| Published in: |
Enrahonar, Vol. 64 (2020) , p. 63-79, ISSN 2014-881X |
guest ::
