| Data: |
2000 |
| Resum: |
This paper provides a lexical-syntactic account (Hale & Keyser (1993, 1999)) of why Romance languages do not have resultative sentences like John hammered the metal flat or the dog barked the chickens awake. It is argued that there is no principled way to account for this «gap» in terms of semantic and/or aspectual operations available in English but not in Romance. Rather, it is shown that the parametric issue involved in the resultative construction must be related to one empirical fact: the morphological properties associated with the lexical-syntactic element corresponding to the directional relation are not the same in English as in Romance. It is claimed that the parameterization of Talmy's (1985) 'conflation processes', of which the resultative construction is not but a particular instantiation, can be given explanatory power only when they are translated into lexical-syntactic terms. It is argued that the relevant 'lexical subordination process' involved in resultative constructions is carried out by means of a syntactic operation rather than a semantic one. This operation is shown to be possible in English because of its 'satellite-framed' nature (Talmy (1991)). By contrast, the 'verb-framed' nature of Romance languages prevents them from carrying out such an operation. On the other hand, a crucial distinction between true/non-adverbial resultatives (e. g. , John hammered the metal flat) vs. false/adverbial resultatives (e. g. , John cut the meat thin) must be drawn. Both English and Romance have false/adverbial resultatives, but only English has true/non-adverbial resultatives. Parametric variation in the lexical-syntactic domain appears to be only relevant to true resultatives. |
| Resum: |
En aquest article proposem una explicació lexicosintàctica (Hale i Keyser (1993, 1999)) de per què les llengües romàniques no tenen construccions resultatives complexes del tipus John hammered the metal flat (lit. 'En Joan va martellejar el metall pla') o The dog barked the chickens awake (lit. 'El gos va bordar els pollastres desperts'). Es defensa que aquesta variació entre l'anglès i les llengües romàniques té a veure amb les diferents propietats morfològiques que aquestes llengües assignen a l'element lexicosintàctic que expressa 'direccionalitat' o 'trajecte'. Proposem que es pot donar poder explicatiu a la parametrització dels processos de fusió de Talmy (1985), dels que la construcció resultativa no n'és més que un exemple, només si aquests s'analitzen en termes lexicosintàctics. Es defensa que el 'procés de subordinació lèxica' implicat en les construccions resultatives complexes és una operació sintàctica més que no pas semàntica. Aquesta operació és possible en anglès pel seu tipus d''emmarcament per satèl·lit' [satellite-frame] (Talmy (1991)). Per contra, el tipus d''emmarcament en el verb' [verb-frame] de les llengües romàniques és incompatible amb l'aplicació d'aquesta operació. Per altra banda, cal distingir les veritables construccions resultatives (e. g. , John hammered the metal flat) de les que tenen una interpretació «adverbial» (e. g. , John cut the meat thin). Tant l'anglès com les llengües romàniques tenen aquestes segones construccions, però només l'anglès en té de les primeres. Per tant, la variació paramètrica en el domini lexicosintàctic només és rellevant pel que fa a les primeres, i. e. , les construccions resultatives complexes. |
| Drets: |
Tots els drets reservats.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Resultative constructions ;
Argument structure ;
Lexical syntax ;
Conflation processes ;
Construccions resultatives ;
Estructura argumental ;
Sintaxi lèxica ;
Processos de fusió |
| Publicat a: |
Catalan Working Papers in Linguistics, V. 8 (2000) , p. 71-95, ISSN 1132-256X |
visitant ::
identificació
