Bases didáctico-curriculares para la enseñanza y el aprendizaje de la argumentación oral en la educación media / Daniel Mauricio Rodríguez León ; tesis doctoral dirigida porla Dra. Anna Cros Alavedra
Rodríguez León, Daniel Mauricio
Cros, Anna, dir.
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura i de les Ciències Socials

Publicació: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2020.
Descripció: 1 recurs en línia (495 pàgines)
Resum: La present recerca integra tres camps d'estudi -la didàctica de la llengua, la de les ciències, i el currículum- articulats en un interès comparatiu internacional mitjançant el qual establim un conjunt de bases didàctic-curriculars per a l'ensenyament i l'aprenentatge de l'argumentació oral en l'etapa mitjana d'escolaritat. Aquest objectiu guanya especificitat en la següent pregunta: quin és el lloc de l'argumentació oral en les àrees de llengua i ciències naturals durant l'etapa d'educació mitjana? Per a respondre a aquesta qüestió l'estudi es divideix en tres etapes corresponents a tres objectius de treball: el primer d'ells, de tall descriptiu, esbossa els camps teòrics que s'interconnecten per a emmarcar la recerca (àmbits curricular i didàctic). En segon lloc, avancem un estudi comparatiu entre els dissenys curriculars de Colòmbia i Espanya (aquest últim constituït per un conjunt que integra les disposicions de l'Estat i les de la Comunitat Autònoma de Catalunya) per a derivar un panorama contrastat del lloc allí ocupat per l'argumentació oral en l'etapa d'educació mitjana. Per a aconseguir-ho, implementem una anàlisi orientada per quatre paràmetres inspirats, al seu torn, en l'esquema comparatiu de Fittipaldi (2013) i l'adaptació del qual ens porta a identificar, en cada disseny: 1) organització del cicle mitjà d'escolaritat; 2) estructuració de l'àrea de llengua i concepció d'argumentació oral; 3) objectius, continguts i progressions de l'aprenentatge argumentatiu oral en l'àrea de llengua; i 4) objectius, continguts i progressions de l'aprenentatge argumentatiu en l'àrea de ciències naturals. En tercer i últim lloc, la recerca integra un interès transformador mitjançant el qual es busca posar en relació els plans didàctic i curricular per a oferir una síntesi útil a l'establiment del lloc que l'argumentació oral ha d'ocupar en el cicle i en les àrees objecte d'estudi. A partir d'aquestes tres etapes desenvolupem la present tesi doctoral, l'estructura de la qual s'ordena en 6 capítols, i entre les aportacions dels quals poden destacar-se: 1) el reconeixement de les dimensions sociocultural, semiòtica, discursiu-textual, ètica i epistémica, com a rutes didàctiques implicades en l'aprenentatge de l'argumentació oral; i 2) l'establiment de les bases didàctic-curriculars on el lloc escolar de l'argumentació oral opera com a codi cultural; com a confluència de codis; com a interacció multimodal; com a procés legitimador de discursos, creences i pràctiques; com a objecte de producció i recepció; i com a mecanisme epistemològic.
Resum: La presente investigación integra tres campos de estudio -la didáctica de la lengua, la de las ciencias, y el curriculum- articulados en un interés comparativo internacional mediante el cual establecemos un conjunto de bases didácticocurriculares para la enseñanza y el aprendizaje de la argumentación oral en la etapa media de escolaridad. Este objetivo gana especificidad investigativa en la siguiente pregunta: ¿cuál es el lugar de la argumentación oral en las áreas de lengua y ciencias naturales durante la etapa de educación media? Para responder a esta cuestión el estudio se divide en tres etapas correspondientes a tres objetivos de trabajo: el primero de ellos, de corte descriptivo, esboza los campos teóricos que se interconectan para enmarcar la investigación (ámbitos curricular y didáctico). En segundo lugar, adelantamos un estudio comparativo entre los diseños curriculares de Colombia y España (este último constituido por un conjunto que integra las disposiciones del Estado y las de la Comunidad Autónoma de Cataluña) para derivar un panorama contrastado del lugar allí ocupado por la argumentación oral en la etapa de educación media. Para lograrlo, implementamos un análisis orientado por cuatro parámetros inspirados, a su vez, en el esquema comparativo de Fittipaldi (2013) y cuya adaptación nos lleva a identificar, en cada diseño: 1) organización del ciclo medio de escolaridad; 2) estructuración del área de lengua y concepción de argumentación oral; 3) objetivos, contenidos y progresiones del aprendizaje argumentativo oral en el área de lengua; y 4) objetivos, contenidos y progresiones del aprendizaje argumentativo en el área de ciencias naturales. En tercer y último lugar, la investigación integra un interés transformador mediante el cual se busca poner en relación los planos didáctico y curricular para ofrecer una síntesis útil al establecimiento del lugar que la argumentación oral ha de ocupar en el ciclo y en las áreas objeto de estudio. A partir de estas tres etapas desarrollamos la presente tesis doctoral, cuya estructura se ordena en 6 capítulos, y entre cuyos aportes pueden destacarse: 1) el reconocimiento de las dimensiones socio-cultural, semiótica, discursivo-textual, ética y epistémica, como rutas didácticas implicadas en el aprendizaje de la argumentación oral; y 2) el establecimiento de las bases didácticocurriculares donde el lugar escolar de la argumentación oral opera como código cultural; como confluencia de códigos; como interacción multimodal; como proceso legitimador de discursos, creencias y prácticas; como objeto de producción y recepción; y como mecanismo epistemológico.
Resum: This research integrates three fields of study -the didactics of language, science, and curriculum- articulated in the framework of an international comparative interest through which we establish a set of didactic-curricular bases for teaching and learning oral argumentation during the middle stage of schooling. This objective gains investigative specificity with the following question: what place does oral argumentation occupy in the areas of language and natural sciences during the stage of middle education? To answer this question, the study is divided into three stages corresponding to three work objectives: the first one, of a descriptive nature, outlines the theoretical fields interconnected to frame this research (curricular and didactic approaches). Secondly, we carried out a comparative study between the designs used in Colombia and Spain (provisions of the State and those of the Autonomous Community of Catalonia) to derive a contrasted panorama of the place occupied by oral argumentation in the middle education stage. To achieve this, we implemented a curricular analysis guided by four parameters inspired, in turn, in Fittipaldi's comparative scheme (2013), and whose adaptation leads us to identify, in each design: 1) organization of the middle phase of schooling; 2) structure of the language area and conception of oral argumentation; 3) objectives, contents and progressions of oral argumentative learning in the language area; and 4) objectives, contents and progressions of argumentative learning in the area of natural sciences. In third and last place, the research integrates a transforming interest which seeks to address the didactic and curricular plans in order to offer a synthesis useful to establish the place that oral argumentation has to occupy in the stage and in the areas being studied. From these three stages of research we developed the present doctoral thesis, whose structure is ordered in 6 chapters, and among whose contributions can be highlighted: 1) the recognition of the socio-cultural, semiotic, discursive-textual, ethical and epistemic dimensions, as didactic routes involved in learning oral argumentation; and 2) the identification of the didactic-curricular bases where the place of oral argumentation operates as a cultural code; as a confluence of codes; as a multimodal interaction; as a legitimating process of discourses, beliefs and practices; as an object of production and reception; and as an epistemological mechanism.
Nota: Departament responsable de la tesi: Departament de Didàctica de la Llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials.
Nota: Tesi. Doctorat. Universitat Autònoma de Barcelona. 2019.
Drets: L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: Creative Commons
Llengua: Castellà
Document: Tesis i dissertacions electròniques. ; doctoralThesis ; publishedVersion
Matèria: Oratòria ; Ensenyament ; Comunicació oral ; Ensenyament secundari.

Adreça alternativa: http://hdl.handle.net/10803/670150


4.2 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2021-04-12, darrera modificació el 2021-04-19



   Favorit i Compartir