| Título variante: |
El pols de 1976 : les mobilitzacions de Tarragona en el context espanyol |
| Título variante: |
The showdown of 1976 : Tarragona mobilizations on the Spanish context |
| Fecha: |
2018 |
| Resumen: |
Després de la mort de Franco el novembre de 1975 la part més mobilitzada de l'oposició maldà per trencar amb el seu règim polític, que buscava perpetuar-se més enllà de la vida del dictador. La conflictivitat sociopolítica, que s'havia erigit en el model predilecte d'oposició al franquisme, va adquirir una gran intensitat en les principals regions urbanes i industrials del país. Al llarg de tota la dictadura, la de Tarragona va ser una província secundària en termes de mobilització social. Això no obstant, les oportunitats polítiques generades per un context de gran conflictivitat van establir les condicions per a que l'antifranquisme tarragoní intentés escometre una vaga general d'àmbit local. Una pretensió que no va reeixir tal com l'havien esperat, però que va suposar el pic de protestes laborals de tot el franquisme a la ciutat i les conseqüències polítiques de la qual van resultar evidents quan tres regidors municipals van dimitir i el Governador Civil va ser cessat del càrrec. La duresa del conflicte només va ser superada per una intensa i inèdita violència policial, la qual va condicionar nítidament l'abast del pols polític contra el franquisme de 1976. |
| Resumen: |
After Franco's death on November 1975 la most mobilized part of the opposition struggled to break with his political regime, which seek for its survive beyond the dictator's life. Social and political conflicts, which became the preferred model to defy the regime, achieved a huge intensity in the main industrial and urban regions of Spain. Along the dictatorship, the province of Tarragona was secondary in terms of social mobilization. Although, political opportunities generated by the conflictive context stablished the conditions for a general strike in the local level. The attempt was a failure on its terms but it supposed the highest peak of mobilization in the city during the dictatorship. Its political consequences became obvious when three city councilors resigned and the Civil Governor was dismissed. The conflict hardness was only exceeded by and unprecedented police violence, which clearly conditioned the far-reaching political showdown against the Francoism on 1976. |
| Resumen: |
Tras la muerte de Franco en noviembre de 1975 la parte más movilizada de la oposición pugnó por romper con su régimen político, que buscaba perpetuarse más allá de la vida del dictador. La conflictividad sociopolítica, que se había erigido en el modelo predilecto de oposición al franquismo, adquirió una gran intensidad en las principales regiones urbanas e industriales del país. La de Tarragona fue, durante tota la dictadura, una provincia secundaria en términos de movilización social. Sin embargo, las oportunidades políticas generadas por un contexto de gran conflictividad establecieron las condiciones para que el antifranquismo tarraconense intentara acometer una huelga general de ámbito local. Una pretensión que no tuvo los resultados esperados, pero que supuso el pico de protestas laborales de todo el franquismo en la ciudad y cuyas consecuencias políticas resultaron evidentes cuando tres concejales municipales dimitieron y el Gobernador Civil fue cesado del cargo. La dureza del conflicto solamente fue superada por una intensa e inédita violencia policial, que condicionó nítidamente el alcance el pulso político contra el franquismo en 1976. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Lengua: |
Castellà |
| Documento: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Materia: |
Antifranquisme ;
Vaga general ;
Ruptura democràtica ;
Moviment obrer |
| Publicado en: |
Segle XX. Revista catalana d'història, Núm. 11 (2018) , p. 91-118, ISSN 2339-6806 |
visitante ::
identificación
(Centre d'Estudis sobre Dictadures i Democràcies)
