| Resum: |
Les autolesions en l'adolescència són un motiu de preocupació degut a l'augment de la seva prevalença i a la seva associació amb futurs intents de suïcidi. Els objectius d'aquest treball són: 1) revisar sistemàticament la literatura existent en referència als predictors, mediadors i moderadors prospectius d'Autolesions No Suïcides (NSSI) en adolescents de la població general, 2) examinar els correlats i els predictors d'autolesions després d'experimentar una agressió sexual en l'adolescència; 3) explorar el paper protector de les fortaleses percebudes front a l'ocurrència d'autolesions després d'una agressió sexual. Es van dur a terme tres estudis. L'estudi 1 va consistir en una revisió sistemàtica dels predictors longitudinals de NSSI en adolescents de la població general. Dos membres de l'equip van dur a terme una cerca independent en quatre bases de dades: Medline, PsycInfo, Embase i Web of Science. L'estudi 2 va consistir en un estudi prospectiu dut a terme a partir d'una mostra consecutiva d'adolescents que havien patit una agressió sexual i que van sol·licitar ajuda en els Havens (centres d'atenció a víctimes d'agressió sexual a Londres) durant 2 anys. Cent quaranta-un adolescents van ser reclutats i les dones que van completar la informació sobre les autolesions van ser incloses a l'estudi (n = 98). Es va recollir informació a T0 (4 setmanes de mitja després de l'agressió sexual) i a T1 (22 setmanes de mitja després de l'agressió). La informació es va recollir mitjançant una entrevista semiestructurada i qüestionaris validats. Es van dur a terme anàlisis bivariats i regressions logístiques. L'estudi 3 es va realitzar en la mateixa mostra que l'estudi 2, amb aquelles dones adolescents que van completar la informació d'autolesions i el Youth Strengths Inventory a T1, per tal d'avaluar les fortaleses percebudes (n = 63). Es va dur a terme un model de regressió logística, controlant variables rellevants. En l'estudi 1 es van trobar 39 estudis que complien amb els criteris d'inclusió. Les següents variables van mostrar capacitat de predir prospectivament NSSI: gènere femení, variables relacionades amb la família, victimització per iguals, depressió, historia de NSSI i autoconcepte. L'estudi 2 va mostrar una alta taxa d'autolesions tant abans (38,1%) com després (37, 8%) de l'agressió sexual. La història de disfunció familiar, símptomes depressius a T0 o a T1 i símptomes d'estrès posttraumàtic a T1 van estar associats amb autolesions a T1. Aquests efectes es van veure atenuats al controlar per altres variables, excepte en el cas de símptomes depressius a T0. A l'estudi 3, les fortaleses percebudes a T1 van estar associades amb una menor probabilitat d'autolesió després de l'agressió sexual, inclús després de controlar per símptomes depressius i posttraumàtics i per història d'autolesions. Els resultats apunten a factors de risc específics que haurien de ser valorats per a detectar aquells adolescents que presenten major risc tant en mostres comunitàries com en aquells que ha patit una agressió sexual. L'estudi 3 indica el potencial rol protector de les fortaleses percebudes. Els correlats d'autolesions (és a dir, psicopatologia, disfunció familiar, autoestima) haurien de ser abordats en programes d'intervenció per a prevenir la cronicitat. |
visitant ::
identificació
dir.
