| Data: |
2020 |
| Resum: |
La hiperglucèmia és molt prevalent en els pacients hospitalitzats amb i sense diabetis (DM) prèvia i s'ha associat a un augment de la morbimortalitat i costos de l'atenció hospitalària. No obstant això, l'evidència sobre efectivitat de les estratègies per al maneig de la hiperglucèmia i la seva adaptació a diferents escenaris clínics és escassa. L'objectiu dels estudis desenvolupats en aquesta tesi va ser determinar l'eficàcia i seguretat d'un programa per al maneig de la hiperglucèmia en el pacient hospitalitzat en diferents escenaris clínics habituals en la pràctica clínica. Els resultats obtinguts mostren que el programa de maneig de la hiperglucèmia hospitalària basada en la teràpia basal-bolus és eficaç i segura en la pràctica clínica habitual, i que la infermera consultora especialitzada en diabetis es va valorar com a element clau en l'estratègia per a la seva implantació. En la transició d'insulina intravenosa (IV) a subcutània (SC) en pacients crítics amb nutrició artificial, l'estimació de la dosi inicial d'insulina SC basal com el 50% dels requeriments diaris d'insulina IV a les 12 h prèvies a la transició , va permetre un adequat control de la hiperglucèmia en els pacients amb nutrició enteral, però va resultar insuficient en els pacients amb nutrició parenteral. El tractament amb insulina SC, utilitzant els components basal i corrector, va permetre assolir i mantenir un control adequat de la hiperglucèmia en els pacients amb i sense DM prèvia que reben nutrició parenteral. La implementació de les recomanacions de consens espanyol sobre el maneig a l'alta, incloent la conciliació de la medicació hipoglucemiant, dels pacients amb DM o hiperglucèmia durant l'hospitalització va millorar el registre dels indicadors de qualitat en l'informe d'alta, i va millorar el control glucèmic després de l'alta hospitalària en els pacients amb deficient control abans de l'ingrés. En conclusió, un programa de tractament de la hiperglucèmia a l'hospital que inclou la infermera consultora com a element clau i l'adaptació estandarditzada en diferents escenaris clínics, facilita la seva implementació i millora la qualitat assistencial en els pacients amb DM i / o hiperglucèmia durant l'hospitalització i després de l'alta. |
| Resum: |
La hiperglucemia es muy prevalente en los pacientes hospitalizados con y sin diabetes (DM) previa y se ha asociado a un aumento de la morbimortalidad y costes de la atención hospitalaria. Sin embargo, la evidencia sobre efectividad de las estrategias para el manejo de la hiperglucemia y su adaptación en diferentes escenarios clínicos es escasa. El objetivo de los estudios desarrollados en esta tesis fue determinar la eficacia y seguridad de un programa para el manejo de la hiperglucemia en el paciente hospitalizado en diferentes escenarios clínicos habituales en la práctica clínica. Los resultados obtenidos muestran que el programa de manejo de la hiperglucemia hospitalaria basada en la terapia basal-bolo es eficaz y segura en la práctica clínica habitual, y que la enfermera consultora especializada en diabetes se valoró como elemento clave en la estrategia para su implantación. En la transición de insulina intravenosa (IV) a subcutánea (SC) en pacientes críticos con nutrición artificial, la estimación de la dosis inicial de insulina SC basal como el 50% de los requerimientos diarios de insulina IV en las 12 h previas a la transición, permitió un adecuado control de la hiperglucemia en los pacientes con nutrición enteral (NE), pero resultó insuficiente en los pacientes con nutrición parenteral (NP). El tratamiento con insulina SC, utilizando los componentes basal y corrector, permitió alcanzar y mantener un control adecuado de la hiperglucemia en los pacientes con y sin DM previa que reciben NP. La implementación de las recomendaciones del consenso español sobre el manejo al alta, incluyendo la conciliación de la medicación hipoglucemiante, de los pacientes con DM o hiperglucemia durante la hospitalización mejoró el registro de los indicadores de calidad en el informe de alta, y mejoró el control glucémico después del alta hospitalaria en los pacientes con deficiente control antes del ingreso. En conclusión, un programa de tratamiento de la hiperglucemia en el hospital que incluye la enfermera consultora como elemento clave y la adaptación estandarizada en diferentes escenarios clínicos, facilita su implementación y mejora la calidad asistencial en los pacientes con DM y/o hiperglucemia durante la hospitalización y tras el alta. |
| Resum: |
Hyperglycemia is prevalent in hospitalized people, even among those without a previous history of diabetes and is it has been associated with increase in hospital morbidity and mortality, as well as increase length of hospitalization in patients admitted through medical or surgical processes. The objetive of studies developed in this thesis was deteminated the efficacy and safe of the program for treatment inpatient hyperglycemia in different clinical situations. The results obtained show that the program of manage inpatient hyperglycemia based in basal-bolus regimen is safe and effective, and the presence of a consulting nurse expert in diabetes was valued as a key element in the strategy for its implementation. In the transition from intravenous to subcutaneous insulin in critically ill patients with artificial nutrition, the initial basal subcutaneous insulin dose estimate as 50% of daily intravenous insulin requirements within 12 hours prior to transition, allowed adequate control of hyperglycemia in patients with enteral nutrition, but was insufficient in patients with parenteral nutrition. The treatment with subcutaneous insulin, using the basal and corrective components, allowed to achieve and maintain adequate control of hyperglycemia in patients with and without previous diabetes who receive parenteral nutrition. The implementation of the recommendations of the spanish consensus on discharge management, including reconciliation of hypoglycemic medication, in patients with DM or hyperglycemia during hospitalization, increase registration of quality indicators in the discharge report, and improved glycemic control after hospital discharge in patients with poor control before admission. In conclusion, a program of treatment hyperglycemia in the hospital that includes the consulting nurse as a key element and standardized adaptation in different clinical scenarios, facilitates its implementation and improves the quality of care in patients with DM and / or hyperglycemia during hospitalization and after discharge. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Col·lecció: |
Programa de Doctorat en Medicina |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Hiperglucèmia ;
Hyperglucemia ;
Hyperglycemia ;
Hospitalització ;
Hospitalización ;
Inpatient ;
A l'alta ;
Al alta ;
Discharge ;
Ciències de la Salut |
visitant ::
identificació
dir.
