| Date: |
2020 |
| Abstract: |
El tema central d'aquesta tesi és la transformació experimentada a les primeres dècades de segle XIX per alguns gabinets de curiositats a l'obrir-se a la contemplació de públics més amplis i variats, dins d'un nou marc d'inquietuds culturals de grups socials que transitaven des de l'Antic Règim a les noves coordenades del règim liberal burgès, fruit, entre altres coses, dels canvis portats pels processos d'industrialització i de la revolució burgesa. Fins al segle XVIII els col·leccionistes privats van acumular objectes, espècimens naturals, artefactes o curiositats en habitacions, cases o gabinets, als quals accedia un públic restringit, controlat i guiat generalment pel propietari de la col·lecció. A la fi del segle XIX i principis del XX, la majoria d'aquelles col·leccions es trobaven, en canvi, en grans edificis, generalment sota la denominació de museu, classificades i ordenades de manera que els visitants poguessin explorar-les sense companyia. Al llarg d'aquest recorregut es van esdevenir grans canvis, molts d'ells al llarg de la primera meitat de segle XIX, que és el marc cronològic en què se situa aquesta tesi. Aquestes transformacions es van plasmar, entre altres coses, en la separació per categories segons els seus propòsits i les seves col·leccions i en la consolidació progressiva (el canvi no va ser ni brusc ni uniforme) de l'ús de la paraula ""museu"" per a aquests gabinets privats ara oberts a nous públics i anunciats fins i tot en les flamants guies urbanes per forasters, viatgers i comerciants. Exemplifiquem aquestes transformacions prenent el cas de Barcelona i, en concret, el de la col·lecció del gabinet de la família Salvador, en el qual podem documentar aspectes determinants del nou règim d'exhibició i dels nous públics en aquest espai, així com l'aparició de noves connexions amb les institucions i organismes culturals, socials i polítics del moment. Una de les peces clau d'aquest estudi és José Salvador i Soler (1804-1855), principal responsable dels canvis que van portar a un gabinet de curiositats, exemple típic de col·leccions privades de naturalia i artificialia, reservades principalment a l'estudi i sotmeses a un règim d'exhibició típic dels gabinets privats, a transformar-se en el Museu Salvador, convertint-lo en un instrument de legitimació de les activitats econòmiques del propietari i renovat mitjançant la incorporació, principalment, d'una col·lecció de làmines, catàlegs i models de fruites (plasmades, entre altres coses, en el projecte de la Pomona Española), d'una xiloteca i d'eines i objectes vinculats a l'agricultura i l'horticultura. D'altra banda, José Salvador va sumar nous espais expositius i nous públics als tradicionals del gabinet, espais vinculats a les seves finques d'agricultura i horticultura experimental. El gabinet s'inscrivia en un marc empresarial amb nous objectius comercials i educatius, que s'afegirien als ""vells"" objectius d'acumulació de coneixement científic i de prestigi. |
| Abstract: |
El tema central de esta tesis es la transformación experimentada en las primeras décadas del siglo XIX por algunos gabinetes de curiosidades al abrirse a la contemplación de públicos más amplios y variados, dentro de un nuevo marco de inquietudes culturales de grupos sociales que transitaban desde el Antiguo Régimen a las nuevas coordenadas del régimen liberal burgués, fruto, entre otras cosas, de los cambios traídos por los procesos de industrialización y de la revolución burguesa. Hasta el siglo XVIII los coleccionistas privados acumularon objetos, especímenes naturales, artefactos o curiosidades en habitaciones, casas o gabinetes, a los que accedía un público restringido, controlado y guiado generalmente por el propietario de la colección. A finales del siglo XIX y principios del XX, la mayoría de aquellas colecciones se encontraban, en cambio, en grandes edificios, generalmente bajo la denominación de museo, clasificadas y ordenadas de forma que los visitantes pudieran explorarlas sin compañía. En este recorrido acaecieron grandes cambios, muchos de ellos a lo largo de la primera mitad del siglo XIX, que es el marco cronológico en el que se sitúa nuestro trabajo. Estas transformaciones se plasmaron, entre otras cosas, en la separación por categorías según sus propósitos y sus colecciones y en la consolidación progresiva (el cambio no fue ni brusco ni uniforme) del uso de la palabra "museo" para estos gabinetes privados ahora abiertos a nuevos públicos y anunciados incluso en las flamantes guías urbanas para forasteros, viajeros y comerciantes. Ejemplificamos esas transformaciones tomando el caso de Barcelona y, en concreto, el de la colección del gabinete de la familia Salvador, en la que podemos documentar aspectos determinantes del nuevo régimen de exhibición y de los nuevos públicos en este espacio, así como la aparición de nuevas conexiones con las instituciones y organismos culturales, sociales y políticos del momento. Una de las piezas clave de este estudio es José Salvador y Soler (1804-1855), principal responsable de los cambios que llevaron a un gabinete de curiosidades, ejemplo típico de colecciones privadas de naturalia y artificialia, reservadas principalmente al estudio y sometidas a un régimen de exhibición típico de los gabinetes privados, a transformarse en el Museo Salvador, convirtiéndolo en un instrumento de legitimación de las actividades económicas del propietario y renovado mediante la incorporación, principalmente, de una colección de láminas, catálogos y modelos de frutas (plasmadas, entre otras cosas, en el proyecto de la Pomona Española), de una xiloteca y de herramientas y objetos vinculados a la agricultura y la horticultura. Por otro lado, José Salvador sumó nuevos espacios expositivos y nuevos públicos a los tradicionales del gabinete, espacios vinculados a sus fincas de agricultura y horticultura experimental. El gabinete se inscribía en un marco empresarial con nuevos objetivos comerciales y educativos, que se añadirían a los "viejos" objetivos de acumulación de conocimiento científico y de prestigio. |
| Abstract: |
The central theme of this thesis is the transformation experienced in the first decades of the 19th century by some cabinets of curiosities, opened up to the contemplation of broader and more varied audiences, within a new framework of cultural concerns of social groups that transited from the Ancient Regime to the new coordinates of the bourgeois liberal regime, being a consequence, among other things, of the changes brought about by the processes of industrialization and the bourgeois revolution. Until the 18th century, private collectors accumulated objects, natural specimens, artifacts or "curious things" in rooms, houses or cabinets, which were accessed by a restricted public, generally controlled and guided by the owner of the collection. In the late nineteenth and early twentieth centuries, most of those collections were, on the other hand, in large buildings, usually under the name of museum, classified and arranged so that visitors could explore them without company. Great changes occurred on this journey, many of them throughout the first half of the 19th century, which is the chronological framework in which our work is situated. These transformations were reflected, among other things, in the separation by categories according to the purposes of the collections and in the progressive consolidation (the change was neither abrupt nor uniform) of the use of the word "museum" for these private cabinets now open to new audiences and announced even in the brand new city guides for outsiders, travellers and merchants. We exemplify these transformations by taking the case of Barcelona and, specifically, the collection of the Salvador family's cabinet, in which we can document determining aspects of the new exhibition regime and the new publics in this space, as well as the appearance of new connections with the cultural, social and political institutions and organisms of the moment. One of the key pieces of this study is José Salvador y Soler (1804-1855), who was responsible for the changes that led a cabinet of curiosities, a typical example of private collections of naturalia and artificialia, reserved mainly for study and subjected to a typical display regime of private cabinets, to be transformed into the Salvador Museum, turning it into an instrument of legitimization of the economic activities of the owner and renewed through the incorporation, mainly, of a collection of illustration prints, catalogues and models of fruits (embodied, among other things, in the project of the Spanish Pomona), a wood collection and a collection of tools and objects linked to agriculture and horticulture. On the other hand, José Salvador added new exhibition spaces and new audiences to the traditional cabinet, spaces linked to his experimental agricultural and horticultural farms. The cabinet was part of a business framework with new commercial and educational objectives, which were add to the "old" objectives of accumulating scientific knowledge and prestige. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Language: |
Castellà |
| Series: |
Programa de Doctorat en Història de la Ciència |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Subject: |
Museologia científica ;
Museología científica ;
Scientific museology ;
Col·leccionisme naturalista ;
Coleccionismo naturalista ;
Naturalistic collecting ;
Barcelona segle XIX ;
Barcelona siglo XIX ;
Barcelona 19th century ;
Ciències de la Salut |
guest ::
dir.
