| Fecha: |
2020 |
| Resumen: |
El càncer oral és considerat, globalment, un problema de salut pública. Aquest té una taxa de supervivència al cap de 5 anys del 50%, ja que el seu diagnòstic es realitza, en general, en estadis avançats. Pel que fa al seu tractament, normalment, hi participa un equip multidisciplinari per tal de proporcionar una atenció integral als individus que pateixen aquesta malaltia. Actualment, hi ha un nombre considerable de publicacions científiques que suggereixen l'ús de diferents opcions terapèutiques; però, la qualitat d'aquesta evidència es desconeix. Per tant, es requereix una avaluació crítica de l'evidència sobre el diagnòstic i el tractament del càncer oral. Es van realitzar tres estudis independents que utilitzaven diferents dissenys metodològics. Per descriure i avaluar la qualitat de l'evidència científica sobre el diagnòstic i els tractaments per al càncer oral, es va dissenyar i realitzar: i) un estudi de mapatge de l'evidència per tal de descriure l'evidència disponible sobre les principals intervencions terapèutiques per a càncer oral; ii) un estudi d'avaluació critica sistemàtica per determinar la qualitat de guies de pràctica clínica sobre tractaments de càncer oral, i iii) un estudi d'avaluació critica sistemàtica per determinar la qualitat de guies de pràctica clínica sobre diagnòstic de càncer oral, i descriure les seves recomanacions. L'estudi de mapatge de l'evidència va incloure 15 revisions sistemàtiques que incloïen 118 estudis primaris; d'aquests, el 55,1% van ser assaigs clínics controlats aleatoritzats. Deu revisions sistemàtiques van tenir una qualitat metodològica "summament baixa". Es van extreure trenta preguntes PICOs, les quals es van enfocar en intervencions com ara cirurgia, radioteràpia, quimioteràpia, teràpia dirigida i immunoteràpia; 18 PICOs eren per càncer oral operable, de les quals vuit van ser reportades com a "beneficiosa". Hi va haver 12 PICOs per càncer oral inoperable, de les quals només dos van ser reportades com a "beneficiosa". En el segon estudi, es van incloure 12 guies de pràctica clínica. La mitjana de la puntuació per a cada domini de l'AGREE II van ser: "abast i propòsit", 88,4% ± 12,4%; "Participació dels interessats", 60,4% ± 25%; "Rigor de desenvolupament", 60,9% ± 25,3%; "Claredat de presentació", 76,5% ± 19,8%; "Aplicabilitat", 32,2% ± 30,7%; i "independència editorial", 61,6% ± 35,5%. Tres guies van ser classificades com a "recomanada", sis com a "recomanada amb modificacions"; i tres com a "no recomanada". En l'últim estudi, es van seleccionar vuit guies de pràctica clínica. La mitjana de la puntuació per als sis dominis de l'AGREE II van ser: "abast i propòsit", 97,9% (RIC: 96,2-100,0%); "Participació dels interessats", 86,1% (RIC: 69,8-93,1%); "Rigor de desenvolupament", 75,3% (RIC: 64,2-94,3%); "Claredat de presentació", 91,7% (RIC: 82,6-94,4%); "Aplicabilitat", 53,1% (RIC: 19,3-74,2%); i "independència editorial", 83,3% (RIC: 67,2-93,8%). Quatre guies van ser classificades com a "recomanada", quatre com a "recomanada amb modificacions" i cap com a "no recomanada". Es van identificar 23 recomanacions, majoritàriament basades en nivell d'evidència "baixa" o "molt baixa". En general, l'evidència científica sobre els tractaments de càncer oral és limitada i la seva qualitat és summament baixa. Així mateix, la qualitat metodològica de guies de pràctica clínica sobre diagnòstic i tractaments per al càncer oral va ser considerada des de subòptima fins a moderada. A més, la majoria de les seves recomanacions es van basar en un nivell d'evidència "baixa". Aquestes troballes ressalten la necessitat de realitzar futures investigacions sobre nous tractaments i buits del coneixement identificats en aquesta àrea; així mateix, són necessaris més esforços per permetre el desenvolupament de guies basades en evidència d'alta qualitat per al càncer oral. |
| Resumen: |
El cáncer oral es considerado un problema de salud pública globalmente. Este tiene una tasa de supervivencia a los 5 años del 50%, debido a que su diagnóstico se realiza comúnmente en estadios avanzados. En su tratamiento usualmente participa un equipo multidisciplinario para proporcionar una atención integral a los individuos que padecen esta enfermedad. Actualmente, existe un número considerable de publicaciones científicas que sugieren el uso de diferentes opciones terapéuticas y recomendaciones para su diagnóstico; sin embargo, la calidad de esta evidencia se desconoce. Por lo tanto, se requiere una evaluación crítica de la evidencia sobre el diagnóstico y tratamiento de cáncer oral. Tres estudios independientes fueron realizados usando diferentes diseños metodológicos. Para describir y evaluar la calidad de la evidencia científica sobre el diagnóstico y tratamientos para el cáncer oral, se diseñó y realizó: i) un estudio de mapeo de la evidencia para describir la evidencia disponible sobre principales intervenciones terapéuticas para cáncer oral; ii) un estudio de evaluación crítica sistemática para determinar la calidad de guías de práctica clínica sobre tratamientos de cáncer oral, y iii) un estudio de evaluación critica sistemática para determinar la calidad de guías de práctica clínica sobre diagnóstico de cáncer oral, y describir sus recomendaciones. El estudio de mapeo de la evidencia incluyó 15 revisiones sistemáticas abarcando 118 estudios primarios; de estos 55,1% fueron ensayos clínicos controlados aleatorizados. Diez revisiones sistemáticas tuvieron una calidad metodológica "muy baja". Treinta preguntas PICOs fueron extraídas, las cuales se enfocaron en intervenciones como cirugía, radioterapia, quimioterapia, terapia dirigida e inmunoterapia; 18 PICOs eran para cáncer oral operable, de las cuales ocho fueron reportadas como beneficiosa. Hubo 12 PICOs para cáncer oral inoperable, de las cuales solo dos fueron reportadas como beneficiosas. En el segundo estudio se incluyeron 12 guías de práctica clínica. Los puntajes promedio para cada dominio del AGREE II fueron: "alcance y propósito" 88,4%±12,4%; "participación de los interesados" 60,4%±25%; "rigor de desarrollo" 60,9%±25,3%; "claridad de presentación" 76,5%±19,8%; "aplicabilidad" 32,2%±30,7%; y "independencia editorial" 61,6%±35,5%. Tres guías fueron clasificadas como "recomendada", seis como "recomendada con modificaciones"; y tres como "no recomendada". En el último estudio ocho guías de práctica clínica fueron seleccionadas. Los puntajes en mediana para los seis dominios del AGREE II fueron: "alcance y propósito" 97,9% (RIC: 96,2-100%); "participación de los interesados" 86,1% (RIC: 69,8-93,1%); "rigor de desarrollo" 75,3% (RIC: 64,2-94,3%); "claridad de presentación" 91,7% (RIC: 82,6-94,4%); "aplicabilidad" 53,1% (RIC: 19,3-74,2%); y "independencia editorial" 83,3% (RIC: 67,2-93,8%). Cuatro guías fueron clasificadas como "recomendada", cuatro como "recomendada con modificaciones" y ninguna como "no recomendada". Se identificaron 23 recomendaciones, en su mayoría basadas en nivel de evidencia "baja" o "muy baja". En general, la evidencia científica sobre los tratamientos de cáncer oral es limitada y su calidad es muy baja. Asimismo, la calidad metodológica de guías de práctica clínica sobre diagnóstico y tratamientos para el cáncer oral fue considerada desde subóptima hasta moderada. Además, la mayoría de sus recomendaciones fueron basadas en un nivel de evidencia "baja". Estos hallazgos resaltan la necesidad de realizar futuras investigaciones sobre nuevos tratamientos y vacíos del conocimiento identificados en esta área; asimismo mayores esfuerzos son necesarios para permitir el desarrollo de guías basadas en evidencia de alta calidad para cáncer oral. |
| Resumen: |
Oral cancer is considered a public health problem worldwide. It has a 5-year survival rate of 50% due to diagnosis are commonly performed at advanced stage of the disease. Its treatment usually involves a multidisciplinary team to provide comprehensive healthcare to people that suffer from this disease. Nowadays, there is a vast number of scientific publications suggesting the use of different therapeutic interventions and recommendations for its diagnosis, but their quality is unknown. Thus, a critical appraisal of evidence about diagnosis and treatments for oral cancer is needed. Three independent studies were carried out using different methodology designs. In order to describe and assess the quality of scientific evidence on diagnosis and treatments for oral cavity cancer, we designed and conducted: i) an evidence mapping study to describe the available evidence about the main therapeutic interventions for oral cancer; ii) a systematically critical assessment study to determine the quality of clinical practice guidelines on treatments for oral cavity cancer; and iii) a systematically critical assessment study to assess the quality of clinical practice guidelines on oral cancer diagnosis, and to describe their recommendations. The evidence mapping study included 15 systematic reviews involving 118 primary studies, of which 55. 1% were randomized controlled clinical trials. Ten systematic reviews scored "critically low" methodological quality. We extracted 30 PICOs focusing on interventions such as surgery, radiotherapy, chemotherapy, targeted therapy, and immunotherapy; 18 PICOs were for resectable oral cancer, of which 8 were reported as beneficial. There were 12 PICOs for unresectable oral cancer, of which only 2 interventions were reported as beneficial. In the second study, 12 clinical practice guidelines were included. The mean scores for each AGREE II domain were the following: "scope and purpose" 88. 4%±12. 4%; "stakeholder involvement" 60. 4%±25%; "rigor of development" 60. 9%±25. 3%; "clarity of presentation" 76. 5%±19. 8%; "applicability" 32. 2%±30. 7%; and "editorial independence" 61. 6%±35. 5%. Three guidelines were rated as "recommended"; six as "recommended with modifications"; and three as "not recommended". In the last study, eight clinical practice guidelines were selected. The median scores of the six AGREE II domains were as follows: "scope and purpose" 97. 9% (IQR: 96. 2-100. 0%); "stakeholder involvement" 86. 1% (IQR: 69. 8-93. 1%); "rigor of development" 75. 3% (IQR: 64. 2-94. 3%); "clarity of presentation" 91. 7% (IQR: 82. 6-94. 4%); "applicability" 53. 1% (IQR: 19. 3-74. 2%); and "editorial independence" 83. 3% (IQR: 67. 2-93. 8%). Four guidelines were assessed as "recommended", four "recommended with modifications", and none "not recommended". Twenty-three recommendations were provided, mostly with a low or very low level of evidence. Overall, the scientific evidence about treatments for oral cancer is limited and its quality is critically low. Likewise, the methodological quality of clinical practice guidelines on diagnosis and treatments for oral cancer was rated from suboptimal to moderate. Moreover, most recommendations were based on a low level of evidence. These findings highlight the need to address future research focused on new treatments and knowledge gaps identified in this field, and increased efforts are required to enable the development of high-quality evidence-based guidelines for oral cancer. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Lengua: |
Anglès |
| Colección: |
Programa de Doctorat en Metodologia de la Recerca Biomèdica i Salut Pública |
| Documento: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Materia: |
Càncer oral ;
Cáncer oral ;
Oral cancer ;
Ciències de la Salut |
visitante ::
identificación
