| Data: |
2021 |
| Resum: |
Davant el canvi climàtic antropogènic i l'imperatiu per descarbonitzar l'economia mundial, s'observa un creixent interès per part d'organitzacions internacionals, bancs de desenvolupament i inversors privats per promoure la implementació de megaprojectes d'energia renovable al llarg de el Sud Global. L'ímpetu per "desaccelerar" el canvi climàtic "accelerant" el desenvolupament verd troba, però, una creixent resistència a escala local. El progressiu augment de conflictes al voltant de megaprojectes d'energia renovable suggereix noves preguntes per a l'Ecologia Política i la Justícia Ambiental - Com s'està concebent la transició energètica i sota quins supòsits? Com es desenvolupen aquests projectes: a on, per qui, per a qui? Quin tipus de transformacions causen aquestes infraestructures i quin és el paper de les comunitats locals en definir aquests canvis? Aquesta tesi estudia els fenòmens apuntats anteriorment enfocant-se en el cas de l'energia eòlica i solar. El treball parteix d'una perspectiva biofísica, emfatitzant que la necessària sortida de les energies fòssils i cap a les energies renovables implicarà reconfiguracions espai-territorials a diferents escales. Aquests processos, qüestionen el com les energies renovables podrien revertir o, per contra, reforçar, les desiguals estructures de poder existents. Al posicionar l'estudi dels conflictes com a tema central d'anàlisi, la tesi posa llum a les veus que desafien els enfocaments dominants per a la implementació de les energies renovables que es deriven de les fórmules de desenvolupament basades en el creixement. El treball es basa en l'Atles de Justícia Ambiental i altres exercicis de cartografia, proporcionant un anàlisi multi-escalar sobre les inversions i els conflictes. Es presenten estudis de cas sobre Mèxic, les Amèriques, Àsia, Àfrica i Europa, identificant patrons comuns i diferències en les veus que reclamen més reconeixement, participació democràtica i redistribució en la transició energètica. L'anàlisi conjunta llança sis resultats transversals per a l'anàlisi, la planificació i la imaginació de transicions energètiques més justes i sostenibles: 1. La naturalesa intrínseca de les energies renovables -més disperses i menys productives que les fòssils- combinada amb l'imperatiu per mantenir l'expansió del metabolisme industrial, es tradueix en noves formes de canvi i conflicte ambiental. 2. -Sota l'imperatiu del "creixement com a desenvolupament", l'expansió d'energies renovables empeny la creació de noves fronteres energètiques. Aquestes fronteres es caracteritzen per la seva naturalesa "horitzontal": es requereixen grans extensions de terra per aprofitar, a escala industrial, els fluxos de radiació solar i els corrents de vent. 3. Les polítiques neoliberals estan jugant un paper central en "trencar les barreres" per a l'expansió d'aquestes fronteres (incloent la liberalització de terres rurals i el sector elèctric). Es facilita, així, la implementació d'infraestructures corporatives, centralitzades i a gran escala; subministrant electricitat per a diferents activitats extractives, indústries i ciutats. 4. Els canvis en la tinença i usos de la terra, així com en la cobertura vegetal que promouen aquestes infraestructures afecten de manera desproporcionada a les comunitats camperoles, indígenes i altres grups rurals de el Sud Global. En aquest procés, els enfocaments públics i comunitaris per a una transició energètica semblen quedar eliminats. 5. La terra i el territori es converteixen en el tema polític central dels conflictes. A escales més àmplies, els conflictes revelen com els megaprojectes renovables estan reforçant la dinàmica centre-perifèria, rural-urbana, nord-sud que ha caracteritzat a el sistema d'energia fòssil. 6. - En lloc de només negociar els beneficis d'un "desenvolupament baix en carboni", les lluites ambientals populars estan obrint espais cada vegada més amplis per configurar enfocaments alternatius a la transició, considerant transformacions socials que apunten a la configuració de metabolismes basats en la suficiència, l'equitat i els béns comuns. |
| Resum: |
Ante el cambio climático antropogénico y el imperativo por descarbonizar la economía mundial, se observa un creciente interés por parte de organizaciones internacionales, bancos de desarrollo e inversores privados para promover la implementación de megaproyectos de energía renovable a lo largo del Sur Global. El ímpetu por "desacelerar" el cambio climático "acelerando" el desarrollo verde encuentra, sin embargo, una creciente resistencia a escala local. El paulatino aumento de conflictos en torno a megaproyectos de energía renovable sugiere nuevas preguntas para la Ecología Política y la Justicia Ambiental ¿Cómo se está concibiendo la transición energética y bajo qué supuestos? Cómo se desarrollan estos proyectos: ¿en dónde, por quién, para quién? ¿Qué tipo de transformaciones desatan estas infraestructuras y cuál es el rol de las comunidades locales en definir tales cambios? Esta tesis estudia los fenómenos arriba apuntados enfocándose en el caso de la energía eólica y solar. El trabajo parte de una perspectiva biofísica, enfatizando que la necesaria salida de las energías fósiles y hacia las energías renovables implicará reconfiguraciones espacio-territoriales en distintas escalas. Estos procesos, cuestionan el cómo las energías renovables podrían revertir o, por el contrario, reforzar, las desiguales estructuras de poder existentes. Al posicionar el estudio de los conflictos como tema central de análisis, la tesis arroja luz sobre las voces que desafían los enfoques dominantes para la implementación de las energías renovables que se derivan del paradigma de Modernización Ecológica y las fórmulas de desarrollo basadas en el crecimiento. El trabajo se basa en el Atlas de Justicia Ambiental y otros ejercicios de cartografía crítica, proporcionando un análisis multi-escalar sobre las inversiones y los conflictos. Se presentan estudios de caso sobre México, las Américas, Asia, África y Europa, identificando patrones comunes y diferencias en las voces que reclaman mayor reconocimiento, participación democrática y redistribución en la transición energética. El análisis conjunto arroja seis resultados transversales para el análisis, la planificación y la imaginación de transiciones energéticas más justas y sustentables: 1. La naturaleza intrínseca de las energías renovables -más dispersas y menos productivas que las fósiles- combinada con el imperativo por mantener la expansión del metabolismo industrial, se traduce en nuevas formas de cambio y conflicto ambiental. 2. -Bajo el imperativo del "crecimiento como desarrollo", la expansión de energías renovables empuja a la creación de nuevas fronteras energéticas. Estas fronteras se caracterizan por su naturaleza ""horizontal"": se requieren grandes extensiones de tierra para aprovechar, a escala industrial, los flujos de radiación solar y las corrientes de viento. 3. Las políticas neoliberales están jugando un papel central en "romper las barreras" para la expansión de estas fronteras, incluyendo la "liberalización" de tierras rurales y el sector eléctrico. Se facilita, así, la implementación de grandes infraestructuras corporativas y centralizadas; suministrando electricidad para distintas actividades extractivas, industrias y ciudades. 4. Los cambios en la tenencia, usos y cobertura de la tierra, están afectando de manera desproporcionada a las comunidades campesinas, indígenas y otros grupos rurales del Sur Global. En este proceso, los enfoques públicos y comunitarios para una transición energética parecen quedar eliminados. 5. La tierra y el territorio se convierten en el tema político central de los conflictos. A escalas más amplias, los conflictos revelan cómo los megaproyectos renovables están reforzando la dinámica centro-periferia, rural-urbana, norte-sur que ha caracterizado al sistema de energía fósil. 6. - En lugar de solo negociar los beneficios de un "desarrollo bajo en carbono", las luchas ambientales populares están abriendo espacios cada vez más amplios para configurar enfoques alternativos a la transición, considerando transformaciones sociales que apuntan a la configuración de metabolismos basados en la suficiencia, la equidad y los bienes comunes. |
| Resum: |
Renewable energies are expanding globally due to the increasing concerns over anthropogenic climate change and concomitant calls to decarbonize the world economy. In this process, international agencies, developing banks, and private investors are progressively shifting attention towards the "developing world," promoting a rapid deployment of large-scale projects. This momentum, however, brings a paradox to the fore. The idea of "slowing-down" climate change while "speeding-up" green development encounters increasing resistance at local scales. These processes bring new questions for Political Ecology and Environmental Justice studies: How is the expansion of renewable energies envisioned? Under which assumptions? How is this process taking place (where, by whom, and for whom)? How are local territories being rearranged for such purposes, and how are communities involved, actively or passively, in such processes? This dissertation studies the ongoing expansion of mega wind and solar power projects across the Global South and the local contestations emerging in response. The work starts from a biophysical perspective, highlighting that the required phase out from fossil fuels and towards renewable energies implies spatial reconfigurations at different scales. This process, it shows, involves deep social rearrangements, shifting attention to how renewable energies might reinforce or revert existing power structures. In positioning the study of environmental conflicts as the central subject of analysis, the dissertation sheds light on the emerging voices of dissent that challenge dominant approaches to renewable energy implementation stemming from the Ecological Modernization Paradigm and its growth-based development formulas. The work rests on the Environmental Justice Atlas and other critical-cartography exercises, providing a multi-scalar analysis of renewable energy investments and conflicts. It presents different case-studies from Mexico and other contexts of the Americas, Asia, Africa, and Europe. The thesis provides insights on common patterns and diverse narratives of communities claiming their rights for recognition, democratic participation, and redistribution in envisioning a low-carbon future. Six transversal findings shed light on how space, justice, and politics intersect in the study, planning, and imagination of (just) energy transitions: 1. Renewable energies' biophysical nature, more dispersed and less productive than fossil ones, combined with the imperative of sustaining the growing industrial metabolism, translates into new forms of environmental change and conflict. 2. -The expansion of renewables under a growth-based development paradigm produces new energy frontiers. These frontiers shift attention to its "horizontal" character: vast tracts of land are required to harness the flows of solar radiation and wind currents at an industrial scale. 3. Neoliberal policies are playing a central role in "breaking the barriers" for these frontiers to expand. The deregulation of land transactions and the "liberalization" of electricity markets facilitate the implementation of large-scale, centralized, and corporate facilities, commonly supplying electricity to extractive activities, industries, and cities. 4. Shifts in land tenure, land uses, and land cover are favoring private energy corporations while disproportionally affecting peasant, indigenous, and other rural communities across the Global South. In this process, public and communal approaches for an energy transition seem to be foreclosed. 5. Land becomes the central political subject of emerging conflicts. Local communities mobilize concerns, claims, and discourses around the lack of recognition, participation, and distribution in changes over access, control, and valuation of their territories. At larger scales, conflicts unveil how mega-renewable projects reinforce the center-periphery, rural-urban, north-south dynamics that have characterized the fossil energy system. 6. -As a framework for analysis and as a discourse of political action, Environmental Justice reveals new insights and sets important political questions in the energy transition. Rather than only negotiating the benefits of low-carbon development, popular environmental struggles are increasingly opening spaces to configure alternative approaches to more sufficient, egalitarian, and commons-based metabolic transformations. |
| Drets: |
Tots els drets reservats.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Col·lecció: |
Programa de Doctorat en Ciència i Tecnologia Ambientals |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Ecologia política ;
Ecología política ;
Political ecology ;
Economia ecològica ;
Economía ecológica ;
Ecological economics ;
Justícia ambiental ;
Environmental justice ;
Ciències Socials |
visitant ::
identificació
