| Título variante: |
Narrative Theories and Discourse Genres |
| Título variante: |
Teorías Narrativas y Géneros del Discurso |
| Fecha: |
2021-22 |
| Resumen: |
El semiòleg estructuralista Roland Barthes escrivia en 1966 que la capacitat de narrar és consubstancial a la humanitat i que no ha existit ni existirà mai un poble sense relats. L'origen dels relats es perd en la nit dels temps i es remunta als mites, les religions i els contes de les societats antigues; però també a les representacions figuratives (dibuix, pintura, escultura . . . ), els rituals màgics i, en general, totes aquelles formes expressives que converteixen l'imaginari col·lectiu i la comunicació humana en històries susceptibles de ser narrades. L'estudi dels gèneres discursius, desde la retórica aristotélica hasta la actual retórica procedural, obeeix a la necessitat de comprendre i reproduir aquestes manifestacions humanes en constant evolució. El gir narratiu, que es produeix a la Història a partir dels anys setanta i a les Ciències Socials a partir dels vuitanta, desdibuixa la frontera entre la realitat i la ficció, i evidencia les relacions estructurals, estètiques i temàtiques entre els relats inventats i els relats basats en fets reals. La narratologia sorgeix en aquest context amb la pretensió de convertir-se en una disciplina científica, que aspira a estudiar tant la narrativa com la narració; allò narrat i l'acte de narrar. Internet ha multiplicat la creació i la circulació dels relats en una proporció inimaginable a l'era de Gutenberg i ha convertit el consum dels productes de les indústries culturals en un dels bastions de l'economia mundial. La difusió d'internet també ha potenciat l'expansió de la narrativa en tots els àmbits de coneixement, enmig de la constant retroalimentació entre la realitat i la ficció. El relat digital s'ha convertit així en la modalitat comunicativa prevalent no només de la política, sinó també de la ciència i fins i tot de les interaccions quotidianes entre les persones a través de les xarxes socials. L'assignatura recorre els diferents estadis d'evolució de les teories narratives i els gèneres del discurs, amb l'objectiu de reflexionar sobre els conceptes fonamentals que sustenten aquest camp d'estudi i la seva aplicació a la construcció i la interpretació dels relats. L'objectiu és proporcionar a l'alumnat les eines 1 aplicació a la construcció i la interpretació dels relats. L'objectiu és proporcionar a l'alumnat les eines conceptuals necessàries per a comprendre i analitzar tant les narratives digitals i els gèneres ficcionals com els no ficcionals. Perspectiva de gènere La convivència en societat sorgeix inicialment de l'instint de protecció de l'espècie; però també de la necessitat de relacionar-se. La funció dels relats al llarg de la història és la construcció i la reproducció de normes i protocols d'ús destinats a garantir la pervivència de la societat, així com respondre les qüestions essencials de l'ésser humà: d'on venim?, qui som?, cap a on anem? El pas de el temps i el desplaçament constant dels temes i els motius narratius d'un entorn cultural a un altre, acaba assimilant els personatges amb els valors que determinen la seva posició a l'imaginari social. Neixen dons els estigmes i els estereotips. L'estudi de les teories narratives i dels gèneres del discurs constitueix un àmbit privilegiat per identificar l'origen i la construcció social dels estereotips i els estigmes de gènere. Un dels objectius fonamentals de l'assignatura és evidenciar, de manera crítica i reflexiva, l'empremta de l'androcentrisme heteronormatiu en els relats. Es tracta de dotar l'alumnat dels instruments necessaris per identificar els elements essencials a partir dels quals es construeixen, es consoliden i es reprodueixen els prejudicis culturals. |
| Resumen: |
Objectives and contextualization The semiologist Roland Barthes wrote in 1966 that the ability to narrate is inherent to humanity and that there has never been and will never exist a people without stories. The origin of storytelling goes back to the myths, religions and tales of ancient societies; but also to figurative representations (drawing, painting, sculpture . . . ), magical rituals and, in general, to all those expressive forms that turn collective imagination and human communication into stories ready to be narrated. The study of discursive genres, from Aristotelian rhetoric to current procedural rhetoric, obeys the need to understand and reproduce these constantly evolving human manifestations. The narrative turn, which happens in History at the seventies and in Social Sciences at the eighties, blurs the border between reality and fiction, and shows the structural, aesthetic and thematic similarity between fiction and facts. Narratology arises in this context with the aim of becoming a scientific discipline, which aspires to study both narrative and narration; the narrated as the act of narrating. The Internet has multiplied the creation and circulation of storytelling to an unthinkable rate in the Gutenberg era, and it has made the consumption of the products from the cultural industries one of the bastions of the worldwide economy. The spread of the internet has promoted the expansion of the narrative in all areas of knowledge. It also stimulates continuous feedback between reality and fiction. Digital storytelling has thus become the prevalent communicative modality not only in politics, but also in science and even in daily interactions between people through social networks. 1 This course covers the different stages of evolution of narrative theories and genres of discourse, The aim is to rethink the concepts and foundations of this field of study, as well as their application to the construction and interpretation of stories. The objective isto provide students with the conceptual tools necessary to understand and analyze both fictional and non-fictional digital narratives and genres. Gender perspective Coexistence in society arises initially from the instinct to protect the human species, but also from the need to relate to the others. The initial function of the storytelling was the construction and reproduction of norms and protocols of use aimed to guarantee the survival of society, while trying to answer the essential questions of humanity: Where do we come from? ? Who are we? Where do we go? The constant displacement of themes and narrative motifs from one cultural environment to another, ends up assimilating the characters with the values that determine their position in the social imaginary. This is the origin of stigmas and stereotypes . The study of narrative theories and genres of discourse is a paradigmatic area to identify the origin and social construction of stereotypes and stigmas linked to gender. One of the fundamental objectives of this subject is to show, in a critical way, the imprint of heteronormative androcentrism in the stories; not only in the past but also in the present. The course pretends to familiarize the students with the necessary tools to be able to identify the elements from which those stigmas and stereotypes are built and consolidated. |
| Resumen: |
El semiólogo estructuralista Roland Barthes escribía en 1966 que la capacidad de narrar es consubstancial a la humanidad y que no ha existido ni existirá nunca un pueblo sin relatos. El origen de los relatos se pierde en la noche de los tiempos y se remonta a los mitos, las religiones y los cuentos de las sociedades antiguas; pero también a las representaciones figurativas (dibujo, pintura, escultura…), los rituales mágicos y, en general, todas aquellas formas expresivas que convierten el imaginario colectivo y la comunicación humana en historias susceptibles de ser narradas. El estudio de los géneros discursivos, desde la retórica aristotélica hasta la actual retórica procedural, obedece a la necesidad de comprender y reproducir estas manifestaciones humanas en constante evolución. El giro narrativo, que se produce en la Historia a partir de los años setenta y en las Ciencias Sociales a partir de los ochenta, desdibuja la frontera entre la realidad y la ficción, y evidencia la semejanza estructural, estética y temática entre los relatos ficcionales y los relatos basados en hechos reales. La narratología surge en ese contexto con la pretensión de convertirse en una disciplina científica, que aspira a estudiar tanto la narrativa como la narración; lo narrado como el acto de narrar. Internet ha multiplicado la creación y la circulación de los relatos en una proporción inimaginable en la era de Gutenberg y ha convertido el consumo de los productos de las industrias culturales en uno de los bastiones de la economía mundial. La difusión de internet ha potenciado la expansión de la narrativa en todos los ámbitos del conocimiento, en medio de la continua retroalimentación entre la realidad y la ficción. El relato se ha convertido así en la modalidad comunicativa prevalente no sólo de la política, sino también de la ciencia e incluso de las interacciones cotidianas entre las personas a través de las redes sociales. 1 La asignatura recorre los diferentes estadios de evolución de las teorías narrativas y los géneros del discurso, con el objetivo de reflexionar sobre los conceptos y los fundamentos de este ámbito de estudio, así como su aplicación a la construcción y la interpretación de los relatos. El objetivo del curso es proporcionar al alumnado las herramientas conceptuales necesarias para comprender y analizar tanto las narrativas y los géneros ficcionales como los no ficcionales. Perspectiva de género La convivencia en sociedad surge inicialmente del instinto de protección de la especie, pero también de la necesidad de relacionarse. La función inicial de los relatos a lo largo de la historia es la construcción y la reproducción de normas y protocolos de uso destinados a garantizar la pervivencia de la sociedad, al tiempo que intentan responder a las cuestiones esenciales del ser humano: ¿De dónde venimos? ¿Quiénes somos? ¿A dónde vamos? El paso del tiempo y el desplazamiento constante de los temas y los motivos narrativos de un entorno cultural a otro, acaba por asimilar a los personajes con los valores que determinan su posición en el imaginario social. Nacen así los estigmas y los estereotipos. El estudio de las teorías narrativas y de los géneros del discurso constituye un ámbito privilegiado para identificar el origen y la construcción social de los estereotipos y los estigmas ligados al género. Uno de los objetivos fundamentales de la asignatura es evidenciar, de manera crítica, la impronta del androcentrismo heteronormativo en los relatos,no sólo en el pasado sino también en el presente. Se trata de dotar al alumnado de los instrumentos necesarios para poder identificar los elementos esenciales a partir de los que se construyen y se consolidan. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Lengua: |
Català, anglès, castellà |
| Titulación: |
Comunicació Interactiva [2503873] |
| Plan de estudios: |
Grau en Comunicació Interactiva [1423] |
| Documento: |
Objecte d'aprenentatge |
visitante ::
identificación
