| Data: |
2021 |
| Resum: |
La influència de la família propietària en la gestió i en el govern de les empreses familiars imprimeix un caràcter únic per a l'emergència de la gestió constructiva del conflicte, sent precisament aquest l'objecte d'aquesta tesi: comprendre la gestió constructiva del conflicte en les empreses familiars. Per a això es van plantejar dos objectius: 1) Desenvolupar un model conceptual que explica com les relacions de mutu benefici es creen en aquest context específic, generant open-*mindedness i una gestió constructiva del conflicte. 2) Aportar evidència empírica del model per a poder refinar la teorització plantejada. El primer objectiu, es va dur a terme a través de la revisió conceptual del model de Tjosvold (et al. , 2014) derivant en la proposta d'un model que estén la teoria de familiness (Habbershon i & Williams, 1999; Pearson et al. , 2008) plantejant que existeix una configuració especial de recursos (estructurals, cognitius i relacionals) definida com familiness col·laboratiu que fonamenta les relacions de mutu benefici i l'adopció de debats oberts, elements implicats en la gestió constructiva dels conflictes en l'empresa familiar (Alvarado-Álvarez et al. , 2020). Aquesta revisió conceptual ha estat publicada en la revista acadèmica Negotiation and Conflict Management Research (Volum 3, Número 2, Maig 2020) durant el procés doctoral. El segon objectiu, es va dur a terme a través d'un estudi de cas múltiple sota l'enfocament de mixed methods. Es van estudiar cinc empreses espanyoles en l'etapa de societat de germans amb un destacat acompliment innovador. L'estudi va utilitzar l'observació indirecta (Anguera, Portell et al. , 2018) de narratives de 17 entrevistes semiestructuradas (gravades en àudio i transcrites) aportades per persones que ocupaven càrrecs de direcció o en el govern de l'empresa familiar. Addicionalment, es van revisar fonts documentals de diferent procedència (internet, documents de l'empresa, entre altres). Seguint els passos per a dur a terme una observació indirecta (Anguera, Portell et al. , 2018), aquestes narratives van ser segmentades en unitats de significat i codificades (obtenint-se una matriu de codis per a cada cas) a través de l'ús d'un sistema d'observació indirecta ad hoc. El control de la qualitat de la dada va ser dut a terme amb el 10% de les unitats textuals permetent confirmar la concordança intra i inter-observador. Les matrius de codis obtingudes es van analitzar amb la tècnica de coordenades polars. Una vegada obtingudes les estructures de relacions associatives significatives de cada cas, es va fer una comparació entre elles que va permetre identificar aquelles estructures de relacions associatives significatives que coincidien en almenys tres dels casos i servien com a evidència empírica del model conceptual. Els resultats obtinguts van mostrar una nodrida estructura de relacions associatives significatives (d'activació i inhibició) entre la visió compartida i la confiança i a diferents nivells del sistema de gestió constructiva del conflicte. Els rols exercits en l'empresa també guardaven relació amb aquests components. Es va obtenir evidència dels processos cerca de concurrència i open-*mindedness en fòrums familiars i de propietat indicatius de la rellevància de la governança familiar. Addicionalment, es va evidenciar que les empreses familiars són la suma de diversos subsistemes amb les seves respectives configuracions de recursos relacionals i cognitius. Els resultats també apunten que la confiança, la visió compartida i el conflicte participen en la innovació de les empreses. Aquest estudi ajuda a la comprensió de la gestió constructiva de conflictes en les empreses familiars en etapa de societat de germans i ofereix vies per a futures recerques i implicacions pràctiques per a gerents, accionistes i assessors. |
| Resum: |
La influencia de la familia propietaria en la gestión y en el gobierno de las empresas familiares imprime un carácter único para la emergencia de la gestión constructiva del conflicto, siendo precisamente éste el objeto de esta tesis: comprender la gestión constructiva del conflicto en las empresas familiares. Para ello se plantearon dos objetivos: 1) Desarrollar un modelo conceptual que explica cómo las relaciones de mutuo beneficio se crean en este contexto específico, generando open-mindedness y una gestión constructiva del conflicto. 2) Aportar evidencia empírica del modelo para poder refinar la teorización planteada. El primer objetivo, se llevó a cabo a través de la revisión conceptual del modelo de Tjosvold (et al. , 2014) derivando en la propuesta de un modelo que extiende la teoría de familiness (Habbershon y & Williams, 1999; Pearson et al. , 2008) planteando que existe una configuración especial de recursos (estructurales, cognitivos y relacionales) definida como familiness colaborativo que fundamenta las relaciones de mutuo beneficio y la adopción de debates abiertos, elementos implicados en la gestión constructiva de los conflictos en la empresa familiar (Alvarado-Álvarez et al. , 2020). Dicha revisión conceptual ha sido publicada en la revista académica Negotiation and Conflict Management Research (Volumen 3, Número 2, Mayo 2020) durante el proceso doctoral. El segundo objetivo, se llevó a cabo a través de un estudio de caso múltiple bajo el enfoque de mixed methods. Se estudiaron cinco empresas españolas en la etapa de sociedad de hermanos con un destacado desempeño innovador. El estudio utilizó la observación indirecta (Anguera, Portell et al. , 2018) de narrativas de 17 entrevistas semiestructuradas (grabadas en audio y transcritas) aportadas por personas que ocupaban cargos de dirección o en el gobierno de la empresa familiar. Adicionalmente, se revisaron fuentes documentales de distinta procedencia (internet, documentos de la empresa, entre otras). Siguiendo los pasos para llevar a cabo una observación indirecta (Anguera, Portell et al. , 2018), dichas narrativas fueron segmentadas en unidades de significado y codificadas (obteniéndose una matriz de códigos para cada caso) a través del uso de un sistema de observación indirecta ad hoc. El control de la calidad del dato fue llevado a cabo con el 10% de las unidades textuales permitiendo confirmar la concordancia intra e inter-observador. Las matrices de códigos obtenidas se analizaron con la técnica de coordenadas polares. Una vez obtenidas las estructuras de relaciones asociativas significativas de cada caso, se hizo una comparación entre ellas que permitió identificar aquellas estructuras de relaciones asociativas significativas que coincidían en al menos tres de los casos y servían como evidencia empírica del modelo conceptual. Los resultados obtenidos mostraron una nutrida estructura de relaciones asociativas significativas (de activación e inhibición) entre la visión compartida y la confianza y a diferentes niveles del sistema de gestión constructiva del conflicto. Los roles desempeñados en la empresa también guardaban relación con dichos componentes. Se obtuvo evidencia de los procesos búsqueda de concurrencia y open-mindedness en foros familiares y de propiedad indicativos de la relevancia de la gobernanza familiar. Adicionalmente, se evidenció que las empresas familiares son la suma de varios subsistemas con sus respectivas configuraciones de recursos relacionales y cognitivos. Los resultados también apuntan que la confianza, la visión compartida y el conflicto participan en la innovación de las empresas. Este estudio ayuda a la comprensión de la gestión constructiva de conflictos en las empresas familiares en etapa de sociedad de hermanos y ofrece vías para futuras investigaciones e implicaciones prácticas para gerentes, accionistas y asesores. |
| Resum: |
The influence of the owning family in the management and governance of family businesses provides a unique character for the emergence of constructive conflict management. This phenomenon is precisely the object of this thesis: to understand how constructive conflict management is carried out in family businesses. To achieve this aim, two objectives were proposed: 1) Developing a conceptual model that explains how mutually beneficial relationships and open debates exercise as roots for the emergence of constructive conflict management in family businesses. 2) Providing empirical evidence of this conceptual model to refine the proposed theorization. The first objective was carried out through the conceptual revision of Tjosvold's model (et al. , 2014) and its concurrent adaptation to the family business setting including the antecedents based on familiness concepts (Habbershon & Williams, 1999; Pearson et al. , 2008). The conceptual model developed, states that there is a special configuration of resources (structural, cognitive, and relational) defined as collaborative familiness that roots mutually beneficial relationships and the adoption of open debates, two main elements involved in the constructive conflict management in the family business (Alvarado-Álvarez et al. , 2020). This conceptual review has been published in an academic journal -Negotiation and Conflict Management Research (Volume 3, Number 2, May 2020)- as part of the doctoral process. The second objective was carried out through a multiple case study using a mixed methods approach. Five Spanish family businesses, in the sibling partnership stage, were studied, interviewing individuals who held management or governance positions in the family business (family and non-family). These businesses also demonstrated outstanding innovative performance. It involved indirect observation (Anguera, Portell et al. , 2018) of narratives of 17 semi-structured interviews, recorded on audio and transcribed. In a complementary way, documentary sources of different origins were reviewed (internet, company documents, among others). Following the steps to carry out an indirect observation (Anguera, Portell et al. , 2018), these narratives were segmented into units of meaning and coded through the use of an ad hoc indirect observation system. Data quality control was carried out with 10% of the textual units, allowing to confirm intra- and inter-observer concordance. The analysis of codes obtained from the coding process, was carried out through polar coordinates analysis individually for each case and according to a previous selection of focal behaviors and conditioned behaviors in coherence with the conceptual model. After obtaining the structures of significant associative relationships, a comparison of the five cases was made that allowed identifying those structures of significant associative relationships that coincided in at least three of the studied cases to identify those structures shared by the cases that could serve as empirical evidence of the conceptual model. The results obtained from the indirect observation of the narratives show a rich structure of significant associative relationships (activation and inhibition) between shared vision and trust at different levels of the constructive conflict management system and according to the different roles played by the family members within the company. Evidence on the specific processes of search for concurrence and open-mindedness in family and ownership forums that account for the relevance of family governance in this type of organization is also provided. Additionally, it can be observed that family businesses are the sum of several subsystems that present a particular resource configuration, highlighting relational and cognitive resources. Results also suggest the potential influence that shared vision, trust, and conflict have on innovation. This study sheds light on constructive conflict management in family businesses that are going through the sibling partnership stage, offering interesting avenues for future research and suggesting a series of practical implications for managers, shareholders, and advisers. |
| Nota: |
Premi Extraordinari de Doctorat concedit pels programes de doctorat de la UAB per curs acadèmic 2020-2021 |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psicologia de la Comunicació i Canvi |
| Drets: |
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Col·lecció: |
Programa de Doctorat en Psicologia de la Comunicació i Canvi |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Gestió ;
Gestión ;
Constructive ;
Constructiu ;
Constructiva ;
Conflict ;
Conflicte ;
Conflicto ;
Management ;
Ciències Socials ;
159.9 |
visitant ::
identificació
